Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Fins a l’últim minut ens proporcionaran arguments per anar a votar. Aquests militars espanyols, gens homologables amb els seus col·legues de països moderns, seriosos i civilitzats, no paren de cometre ingerències. L’última és de la nit de divendres. El protagonista és el general de quatre estrelles i excap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra Alfonso Pardo de Santayana, que va dir: “En un momento en que algunos creen que la unidad de España está en peligro, voy a brindar por el Rey, jefe del Estado español y de los ejércitos, como garante de esa unidad.” Un capítol més de la sèrie iniciada per José Mena Aguado, conegut de la casa. Tot plegat, convida a fer un botifarra ben sonora en forma de papereta a l’urna. Amb estats i exèrcits així, què volem fer?
D’altra banda, llegeixo això de La Vanguardia i això de Maragall o això altre.
Però navegant per blocs he trobat aquesta frase clarificadora en l’anotació Yo votaría sí de la bitàcola del militant del PNB Ricarod Ibarra Sopelana: “Lo que Zapatero, en el fondo, pactó con Mas fue la «pax catalana». Mayor autogobierno, pero sin estridencias. Colaboración con el Gobierno central. Y conducción moderada de los planteamientos en Cataluña, con base en un Govern de Convergencia i Unió con los socialistas.”
El conte de la lletera, vaja. D’Euskadi marxo cap a Galícia, on trobo alegria socialista per l’acord entre el BNG i el PSdeG de cara al nou Estatut gallec [José Manuel Lage escriu Acordo PSdeG-BNG para a Reforma do Estatuto i Enrique Castro, Un importante acuerdo]. El cafè per a tothom té una nova versió, a l’inici del segle XXI. I el model català és clarament extrapolable a la resta de comunitats de l’Estat, una prova de l’escassa singularització del Principat en el puzzle de la suposada Espanya plural. Una prova de l’exagerada i injustificada, a part d’inadmissible, cridòria militar. La reforma estatutària que votem avui s’ha negociat amb massa soroll de sabres i de togues, amb massa pressió dels poders econòmics i massa estridència política. Avui, però, li toca parlar al poble sobirà. [Per seguir la jornada en webs oficials: Generalitat de Catalunya i consulta de resultats.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
a galicia es necesiten 2/3 minim per reformar l’estatut….. oblidat de vivienda digne que no sigui un brindis al sol.. Això pels 3 costats….
ens prenen el pel, ens volen fer deformar la realitat per realisme en el sistema actual, nacio-estat-capitalista en clar decadencia .. per sort hi ha gent que no es deixa entevenar…
Aristoteles – Politica.pdf
gat per bestia grossa, per aixo anem a l’escola fins als 16, pq no ens prenguin per analfabets i si aixi ho fant, que ho fant, tenim dret a vot cada 4 anys tot un acte de democracia-prefecte…
Catalunya sempre ha respost les agresions de madrid en clau de dignitat nacional. 25 anys de democràcia han esbaït la sensació d’urgència per la cultura i les institucions catalanes i la centralitat d’aquesta angoixa en la conciència col.lectiva
He votat no. I em sento decepcionat pel resultats. Però, enlloc de plorar i considerar-nos unes víctimes, hem de tenir clar que totes ambdues opcions, la del si i la del no, eren igualment impotents. La de si, no cal dir-ho, els seus apologetes s’han anat retratant aquests dies. La del no perquè responsabilitzava de la retallada de l’Estatut al cinisme de la classe política madrilenya i dels empresaris conservadors vinculats a Convergència, quan de fet el biaix a la baixa el vam introduir nosaltres a l’Estatut del setembre. El model de finançament del 79, és trist dir-ho pel que implica, és estructuralment imposible de millorar. Encara que el model de setembre recollia els dos principis ordenadors de l’anterior, hi afegia esmenes que el desvirtuaven i trencaven la seva unitat conceptual. A la vegada, aquesta falta d’unitat conceptual va propiciar la falta de consens entre les forces catalanes a Madrid. El que ha vingut despres, com se sol dir, ja és historia.