Torno de la manifestació. Ni els més optimistes s’ho esperaven. Ha estat un èxit. Una de les manifestacions més multitudinàries fetes mai a Barcelona. No entraré en cap guerra de xifres. Em sembla la Guàrdia Urbana es queda molt curta dient que érem 125.000. Però tant li fot. El que compta és que la gent ha sortit al carrer i ha superat les previsions. Ha estat una demostració de civisme exemplar (ordre, sobrietat i cap incident), un crit en favor de la nació catalana i contra totes les agressions rebudes els últims mesos. La gent està farta del pactisme, de la renúncia permanent, i demana més fermesa i convicció en defensa del país.
Crec que avui el sentiment era en favor de l’Estatut aprovat el 30-S al Parlament, i contra les retallades i els atacs catalanofòbics. La gent diu prou, i no està disposada a menjar-s’ho tot. Que prenguin nota els polítics. CiU hauria d’estar molt preocupada avui. ERC no pot fer marxa enrere, i ha de mantenir-se fidel al "no" al pacte Mas–Zapatero. ICV ha de reflexionar per què es va desmarcar d’una manifestació que recull un sentiment de nació que difícilment es pot deixar en exclusivitat d’una única força. I el PSC també ho ha de tenir en compte. No s’hi valen arrogàncies.
He vist convergents, socialistes i militants d’Iniciativa, a la manifestació. S’ha mobilitzat gent més enllà d’Esquerra, si bé aquesta manifestació no hauria estat el mateix sense la logística i la implicació dels republicans. La combinació d’independents i entitats al davant, i d’un partit com ERC amb suport al darrere, ha estat clau per entendre l’èxit de la convocatòria.
Aquesta mani representa un punt d’inflexió política en el tram final de la reforma estatutària. El menyspreu amb què el poder polític i mediàtic havia tractat la convocatòria demostra que hi ha una societat civil (unes 600 entitats convocants al darrere) que es mou al marge de les consignes, de les instruccions, de les conveniències.
"Som una nació, amb poder de decisió!" i "Som una nació, sense por!" són les dues crides que he sentit aquest dissabte per la Gran Via. Una pancarta, molt discreta, deia: "No al colpisme!" Moltes famílies. Molta gent jove, i no tant jove. I un esclat d’eufòria col·lectiva a la plaça Catalunya quan la capçelera de la manifestació ha pujat a l’escenari i han llegit discursos (molt emotiu el de Maria Mercè Roca en record del difunt Francesc Ferrer i Gironès), han cantat cançons i han punxat música dels Països Catalans. Joel Joan ha donat el to festiu i alegre. Ha dit que érem 1 milió.
Hi ha un abans i un després de la manifestació. I qui no ho volgui veure és que és cec.
(Per cert, la millor campanya de publicitat per mobilitzar la gent l’han feta aquesta setmana Rajoy i Zaplana a Barcelona. Em sabia greu no agrair-li-ho.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Has vist la manipulació dels mitjans de comunicació?, "unos miles de personas": diuen. Si fos en favor del gremi de les llenties, escriurien: "cientos y cientos de miles de ciudadanos catalanes….". Pena (fan) ((tots)).
La sensació que he tingut és que érem moltíssima gent. De totes les edats i condicions. Diria, fins i tot, que n’hi havia de tots els partits polítics. M’ha semblat que la gent estem emprenyats, però no exaltats. S’ha cridat eslògans, s’ha aplaudit i s’ha saltat; però no hi havia tampoc un abrandament excessiu. Diria que, per damunt de tot, els senyors i senyores, els joves i els avis, els aturats i els professionals, els nascuts aquí i els immigrats, la gent que vota dretes i els que voten esquerres, els que parlem català i els que xerren en castellà, els que vivim a Catalunya i els que han arribat del País Valencià i altres parts de parla catalana… tots, diria que tots hem compartit que no ens agrada on ens duen, n’estem fins al capdamunt dels poders fàctics i de la martingala del PP, i ens uneix que volem viure lliurement i en pau.
Si no vaig errat, 70.000 és l’1% de 7.000.000. És una regla de tres simple. Sóc de lletres, però fins aquí arribo. Segons Contrastant, aquesta és la xifra de manifestants que aquesta tarda han recorregut el centre de Barcelona. O sigui: un 1% dels catalans. O sigui: una xifra irrellevant, irrisòria. Algú (començant pels polítics) hauria de treure conclusions de tot plegat
ENTRELLUM
I subscric totalment , les teves impresions d’aquest article.
Ha estat un èxit total, no sé quants erem, però erem molts, tot i el boicot dels mitjans els catalans hem sortit al carrer per dir prou.
Tots els que intenteu minimitzar aquesta manifestació, o no en teniu ni puta idea, o potser sí i esteu acollonits.
Comparteixo les opinions del Saül Gordillo sobre la concentració. Serà interessant veure quines conceqüències polítiques se n’extreuran. Farien bé CiU, PSC i IC-V de no girar el cap davant d’un sobiranisme més decidit que té una gran base social de la qual se’n beneficia ERC perquè la deixen sola.
Només el seny pot salvar-nos
Totalment d’acord. Som molts mes dels que ells volen i diuen.
Si ERC no aconseguix (malgrat haver capitalitzat la manifestació d’ahir) l’Estatut que "somia", i acaba dient NO, aleshores ha de deixar el Govern. Qualsevol altra opció és pura incoherència política. No es pot estar al Govern i, alhora, rere la pancarta. La quadratura del cercle. ERC ha de deixar el Tripartir per "dignitat", convocar eleccions i esperar ("somiar") que la gentada que hi havia ahir a la manifestació votin les seves sigles. Que parli la veritable democràcia: la de les urnes. Així de simple.
I escolteu la veu del poble.
Aquest i cap més, és lúnic camí, si algun dia voleu tornar al Govern d’aquest pais.
Van passant dies i dies i segueixo sense veure crítiques importants al PSC. Només a Mas (CiU), a Zapatero (Bono) i a ERC, segons qui parla. Caldria consultar les hemeroteques i veure qui ja el 2 d’octubre rebaixava el projecte d’Estatut. I qui negociava (Iceta, Montilla) a les dues bandes de la taula. O potser, il.lús de mi!, només es tracta d’estar als governs?
L’antivirus català ha funcionat! El troià socioconvergent, pel moment, està desactivat i el sistema català funcionant a ple rendiement.
VULL QUE CATALUNYA PUGUI COMPETIR OFICIALMENT COM QUASEVOL ALTRE PAIS , I JO !
OLEGUER PRESAS " MES QUE UN JUGADOR "
UNA NACIO , UNA SELECCIO , CATALUNYA SOM UNA NACIO ////
LLUIS COMPANYS
JOSEP SUNYOL
FUSIMANA SABATES
ETC , + +++++++++++ http://WWW.MARC-SABATES.COM
BARCELONA CATALUNYA
CATALUNYA NO ES ESPANYA !
CATALUNYA , VOLEM CONSTRUIR LA NOSTRA HISTORIA . SEMPRE DEFENSAR LA SAMARRETA DE CATALUNYA .
http://WWW.MARC-SABATES.COM
SIGNES FRANCA TELEFON 04 94 90 88 88 (frança)
La meva familia ha mort als camps tenem anti-franquista i català abans de tot.Adorem OLEGUER PRESAS , LLUIS LLACH , GERARD QUINTANA ,i tot allo que representa la CATALANITAT , jo ‘ he après el CATALA molt unic el meu somni veure els CATALANS RECONEGUT COM ELS GERMANS ESCOCES.
MARC-SABATES.COM
BARCELONA
CATALUNYA SOM UNA NACIO //// .