Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

17 de febrer de 2006
General
14 comentaris

Som una nació

Després de la visita de Mariano Rajoy, ahir es va presentar a Barcelona un personatge com Eduardo Zaplana perquè el lamentable Josep Piqué (a qui el President Pasqual Maragall va retreure en seu parlamentària el seu fracàs en el suposat gir catalanista del PP) li rigués les gràcies en públic. Mentre l’exministre i expresident de la Generalitat del País Valencià era rebut per la multitud conservadora eufòricament, què feia el portaveu parlamentari Francesc Vendrell? El dia abans havia titllat de “desafortunades” les comparacions de Rajoy entre el castellà d’avui amb el català de la grisa i dramàtica etapa dictatorial del franquisme. Piqué i Vendrell no tenen cap credibilitat. Ni tant sols els militants catalans del PP se’ls creuen, perquè han de fer venir vedettes com Rajoy, Zaplana i potser algun dia el mentider d’Ángel Acebes perquè els facin la feina bruta. Per sembrar vots, encara que sigui a canvi d’anar dipositat la llavor de l’odi i la mentida, cal tenir estòmac. Piqué i Vendrell són, al capdavall, uns nouvinguts. Gens professionals comparats amb els seus companys del carrer Génova.

Mobilització massiva

Dissabte, a les 5 de la tarda, arrencarà la manifestació des de la plaça Espanya de Barcelona amb el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Serà una demostració de força de la societat civil. De la que està decebuda amb la orientació que està adoptant l’últim tram de la negociació estatutària. De la que creu que les renúncies identitàries dels últims dies son inadmissibles. Crec que la manifestació pot aglutinar un cert sentiment de cabreig i decepció, afegit a una mostra cívica d’autoafirmació nacional. No podem passar per alt que un dels partits que figuren entre el mig miler d’entitats i organitzacions convocants és Esquerra Republicana, que ha cridat les bases i la cúpula (consellers inclosos) a participar-hi. A l’entorn d’Iniciativa per Catalunya hi ha hagut moviments, que finalment s’han concretat en una retirada. Només les Enteses de Progrés Municipal, que sumen pels ecosocialistes als comicis locals, es mantenen entre els convocants.

Ressò mediàtic

Si els dos caps de setmana anteriors l’interès dels diaris de diumenge eren les enquestes, aquest diumenge caldrà veure com tracten els rotatius el cobriment informatiu de la manifestació. No s’ha emès publicitat de la plataforma convocant en cap mitjà públic d’abast nacional de ràdio i televisió. Hi ha hagut insercions publicitàries en premsa. També en ràdios i televisions privades i minoritàries. I molts banners a Internet. Pels carrers també s’han vist molts cartells, i els convocants estan rebent les últimes hores un allau peticions per anar a la mani amb transport gratuït. Autocars de totes les comarques del Principat. Els republicans s’han posat les piles. És un episodi més del “treure pit” després del desengany causat pel pacte MasZapatero de La Moncloa. La foto d’aquest dissabte podrà voler dir moltes coses. A la sociovergència no l’interessa el més mínim que la manifestació aplegui una gentada. Serà molt interessant ser-hi i veure quines interpretacions polítiques s’hi fan. En un sentit o altre.

  1. L’altre dia vaig assistir a la discussió entre un matrimoni i dos agents inmobliaris que els havien estafat. Els agents, no sé perquè, em van recordar la parella de fet: Zapatero-Mas. De fet anaven vestits igual. Molta arrogància, fingida simpatia, bona educació…un es posava inflat com un gall i lluïa un somriure que li feia una boca com un calaix. Els clients estafats deien:"que ens tornin els calers!".
    Doncs bé, la manifestació del 18 és també la manifestació del "que ens tornin els calers!". Els actors han estat dolents, falsos, farsants, ens han enganyat miserablement. L’ obra, escandalosament miserable. Hem pagat i s’ ens queden els diners i encara volen que estiguem contents. Doncs ja n´hi ha prou!. Que ens tornin els calers!.

  2. Convergència s’està mobilitzant a favor de la mani. Com més gent hi vagi, ERC menys marge de moviment tindrà en la negociació de l’Estatut i no es podrà moure del NO. I això, ja veureu, portarà el PSC a trencar el tripartit. Quina visió de joc la dels amics d’ERC!

Respon a Tristany Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!