Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Cimera Montilla–Camps coincidint amb la final de Copa a
Mestalla. Camps és aquell president sota sospita, esquitxat per una trama de
corrupció vinculada al PP. Camps és aquell president que vesteix bé, però que
aquests dies pateix molt quan llegeix els diaris. En canvi, Montilla arriba a València
havent modificat la llei de l’Oficina Antifrau per evitar que l’oposició mantingués bloquejada l’elecció del fiscal anticorrupció David Martínez Madero com
a director d’aquest nou organisme. El PSC ha hagut de cedir davant la insistència d’ERC, soci de govern i
principal impulsor de l’Oficina Antifrau, un ens de nova creació contra la corrupció a l’administració
del país, a tota. Els menys entusiastes de l’invent eren els partits tradicionalment amb més
poder a les institucions catalanes, que dominaven amb enorme comoditat des del
restabliment democràtic. Uns els ajuntaments, els altres la Generalitat. Era un
equilibri de poders i contrapoders sociovergents que va quedar trastocat fa uns anys amb l’ascens de l’independentisme parlamentari. El mateix independentisme (i perdonin els lectors més excitats per voler-ho jo recordar) que ha aconseguit que el Govern i el Parlament de Catalunya hagin dotat el país d’una mà de ferro contra
la corrupció a l’administració pública. Ho
haurien fet els socialistes i els nacionalistes si d’ells només depengués? Francisco Camps, company de partit de l’acusat Carlos Fabra, segur
que no ho ha fet al País Valencià. Ni a mida.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Catalunya fan exactament el mateix o pitjor encara, però de forma ‘legal’.
Port-Avetura – Terra Mítica. Gran Tibidabo – Marina d’or.
Circuït de Formúla 1 de Montmeló …
Així com el catalans primer fan la llei per a poder fer la trampa.
Els valencians van directes al grà i no peden el temps, primer fan la trampa i que d’altres s’encarreguen de fer la llei si no tenen altra feïna.
Catalunya n’hi ha molt més camps de golf legals per habitant que al País Valencià.
No te’n pots estar, noi. Com aquell qui no vol la cosa, aprofites que el Túria passa per València per donar sabó a ERC.
Això de l’Oficina Antifrau és un ens, hores d’ara, esotèric. Ningú no sap ben bé per a què servirà, quines competències tindrà (havent-hi com hi ha sindicatura de comptes i fiscalia anticorrupció). Per si fos poc, immediatament després que la llei fos aprovada va introduir-s’hi una modificació que la situa sota control del Departament d’Economia i Finances, que podrà ingerir en la seva feina. El boicot convergent a l’aprovació del nomenament del director ve d’aquesta modificació de la llei, introduïda d’amagatotis pel tripartit en la llei d’acompanyament dels pressupostos, sens consens amb la resta de grups que havien votat la llei.
I per acabar, el canvi del sistema de nomenament del director, rebaixant la majoria exigida de 3/5 parts del Parlament a la majoria absoluta, la qual cosa converteix el director de l’oficina -un lloc que hauria d’ocupar algú d’una escrupolosa neutralitat política elegit per consens- en un càrrec de confiança de la majoria que governi en cada moment.
En definitiva, un nyap que tindrà uns resultats pràctics més que imperceptibles. Al temps.