Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

27 de desembre de 2009
3 comentaris

Revolució urbanística de Calella: la Riera Capaspre

Inauguració urbanització Riera

Sense especuladors, sense pretorians, sense alcaldes fatxendes, sense pilotassos, sense projectes faraònics… Així funciona Calella. Aquest diumenge, 27 de desembre de 2009, s’ha inaugurat el cobriment i urbanització de la riera Capaspre, una de les més virulentes els últims anys al Maresme. No hi ha hagut l’allau de periodistes arran de la rierada de l’agost del 2006, però s’ha inaugurat amb més pes popular que polític una obra emblemàtica per a la comarca i especialment per al territori més turístic. Cinc milions d’euros provinents del controvertit fons Zapatero (2,6) i de les arques ministerials i de la Generalitat han sufragat un projecte que Calella arrossegava feia anys i que, vés quina cosa, ha acabat executant i inaugurant l’alcalde Josep Maria Juhé, amb l’ajut dels regidors José Torres (PSC) i Jaume Palet (ERC). Una oportunitat històrica ben aprofitada pel govern municipal del PSC i d’ERC que, tot cal dir-ho, ha aprofitat la feina feta per un munt de gent, entre els quals cal destacar els anteriors equips de govern (l’alcalde republicà Josep Basart i el regidor socialista Xavier Gaset, ara retirats, tenen part del mèrit) i també la senadora i cap de l’oposició, la nacionalista Montserrat Candini.

Tant li fa de per a qui serà la medalla política. El que importa és la fotografia d’aquest diumenge al migdia, amb un eix vital per a la ciutat ocupat de ciutadans de totes les edats, exultants de veure l’espai de la riera Capaspre cobert i urbanitzat. Ara, l’aigua baixarà per dins del calaix tapat (abans hi havia calaix a la llera, però al descobert, ja de l’època de l’alcalde Ramon Bagó), evitant que les rierades s’enduguin vehicles i puguin causar víctimes mortals. Aquest és l’aspecte més mediàtic, si se’m permet. Les seqüències colpidores de rierades enduent-se cotxes fins al mar. Una imatge lamentable per a la Calella turística. Però el més important d’aquest projecte fet realitat és la transformació urbanística, econòmica i, si m’ho accepteu, també social per a Calella. La ciutat es movia fins ara paral·lela al mar. Passejants al carrer Església (ara ampliat, per cert, com a eix comercial de vianants), caminaires al passeig marítim (urbanitzat entre la riera Capaspre i el túnel del far en l’època de l’alcalde Joaquim Rey, amb govern de CiU i PP) i l’artèria viària de la carretera N-II. Tot en paral·lel al front marítim magnífic que té aquesta (la meva) ciutat.

Amb la urbanització de la Riera Capaspre, això es capgira espectacularment, perquè ens trobem davant del primer eix perpendicular al mar. Que segueix la direcció natural dels torrents i rieres típiques del Maresme, és a dir, de muntanya a mar, travessant en el cas calellenc l’N-II (amb una vergonyosa rotonda inacabada), la continuïtat del carrer Església a través del carrer Riera, el mític carrer Jovara (ai, aquelles nits d’estiu!) i la façana marítima. El canvi de xip no és menor, i jo m’apunto a la teoria d’un cert desplaçament de vianants del tradicional carrer Església al nou eix de la riera Capaspre acabada d’urbanitzar. Faltarà, però, que l’acció natural del mercat decanti els comerços de tercera categoria que actualment ocupen els ara privilegiats metres linials de Capaspre. Si a l’entorn del nou eix es produeix una regeneració de qualitat del comerç i de l’oferta d’hosteleria (l’hotelera fa temps que es va dignificar, amb els dos hotels renovats), poca broma amb la Riera de Calella. Cal evitar, això sí, que un excés de saturació la converteixi en una mena de riera a la lloretenca. Ja m’enteneu.

Aquest diumenge, doncs, ha estat certament històric, malgrat el tòpic. Feia anys que el projecte era damunt la taula, i fins ara cap ajuntament se n’havia sortit. La Calella que va superar la crisi del tèxtil amb l’aposta turística, afronta uns temps difícils per al turisme de sol i platja. Obres com aquesta contribueixen a millorar la imatge del sector turístic de la ciutat i generen una te de luxe. La te que formen el passeig marítim amb la platja més majestuosa i la riera més ampla i practicable de la comarca. La connexió del mar i la muntanya del Maresme, amb un espai públic envejable per a vianants i ciclistes, per exemple. I l’èxit de tot plegat és que s’ha fet un pèl lent però segur: aquí no hi ha ni arquitectes de renom ni polítics corruptes ni favoritismes partidistes. Calella no és Pretòria. Calella és l’esforç de la seva gent, l’obstinació que fa tangible els somnis de Xavier Gaset (oblidat, però imprescindible per entendre part de l’acció de govern del present) i d’un munt de regidors i ciutadans que hi creuen, en la ciutat. Riera, carrer Església prolongat, antic ajuntament rehabilitat, la seva plaça i l’entorn de l’església, la nova biblioteca, l’escola bressol a l’antiga biblioteca, fins i tot el pont de fusta de la Roca Grossa, la rotonda del revolt del far, el projecte de gestió municipal del far… Déu n’hi do.

[Fotos al meu Flickr]
[La Llopasfera]

  1. Moltes gracies AMIC Säul per la delicadesa amb que has descrit tot el llarg proces, que avui ja es una REALITAT de la Riera Capaspre Coberta de Calella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!