Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

15 de juny de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Quan Fraga va cap al centre és que ho té pelut!

En el tram final de la campanya electoral gallega descobrim una nova faceta de Don Manuel, que és la de Don Manuel centrista. El discurs del candidat del PP a la reelecció com a president de la Xunta de Galícia es va moderant a mesura que s’acosta la data del 19-J. Ja ha deixat de dir barbaritats com aquella de les dones (“que si las preguntas no saben con cuantos se acuestan”) o quan va advertir que un govern PSdG-BNG propiciaria el retorn del terrorisme a Galícia, a part de criminalitzar el tripartit català com a amenaça per a la unitat de la Indivisible. Li deuen haver tocat el crostó des del carrer Génova, i Manuel Fraga intenta calmar i moderar el missatge. Les enquestes auguren una pèrdua de la majoria absoluta (n’ha aconseguit quatre) i el PP perdria entre 5 i 7 diputats, amb la qual cosa els socialistes i els nacionalistes gallecs podrien pactar un govern d’esquerres que marginés la dreta gallega de tota la vida.

És la cinquena vegada que es presenta a les eleccions gallegues, amb 83 anys d’edat i 50 en política. És la primera vegada que ha avançat les eleccions després de 15 anys al govern gallec. I amb el cas Prestige i el debat successori latent (es va tancar en fals amb la decapitació del seu conselleiro d’Obres Públiques Cuiña, que va ser tant burro de vendre a la pròpia Xunta material per netejar les platges del xapapote a preu de cost de les seves múltiples empreses), el PP té un panorama molt difícil. Encara que hagi perdut el govern estatal, no és descartable una sorpresa favorable per al candidat Fraga i el seu escolanet Rajoy (també gallec), perquè les enquestes també apunten un gran percentatge d’indecisos, que són els que poden acabar de decantar la balança entre Fraga i un tàndem Pérez Touriño-Quintana.

M’ha fet molta gràcia llegir avui a La Vanguardia que Fraga va ser el primer polític espanyol que va demanar al Congrés el retorn dels papers de Salamanca a la Generalitat de Catalunya, el 1980. Ironies de la política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!