Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Pujol confessa que aquest Estatut no l’omple, i no és l’únic
“És veritat que molts dels qui vàrem votar sí, seguim tenint com a referent el que va aprovar el Parlament de Catalunya, el del 30 de setembre. Però ara no és hora de tornar a reivindicar. Si de cas de defensar i fer aplicar bé el que el nou Estatut representa de guany”, confessa Jordi Pujol en aquest article difós pel seu think thank 48 hores després del referèndum.
Ahir jo anava més enllà en aquesta anotació: “Els del “sí” i els del “no”, els del nul, els del blanc o els abstencionistes crítics o passotes, tant s’hi val, tots han de poder exigir i desitjar que l’Estatut del 2006 no acumuli traspassos o desenvolupament pendent com encara té el del 1979. Cal esprémer-lo com una llimona. Pensant en el país i les seves necessitats. Pensant, per què no, en la propera fita nacional, en un horitzó més ambiciós que faci aixecar el llistó del 30-S.”
Aquesta opinió, però, ha sorprès a l’amic blocaire Manel Mas, exalcalde de Mataró i ara diputat del PSC al Congrés. “Poca autoritat moral tindran els del no per esprémer el suc d’aquest nou Estatut. Ells no el volien, per tant, compte amb les exigències! No pretendran pas ara gestionar una cosa que no van voler? Aquesta és una reflexió important post-Estatut especialment de cara a la tardor”, escrivia en un comentari en aquest Bloc sense fulls.
Em sembla molt trampós, aquest argument del diputat socialista. L’Estatut ja és de tots, agradi o no. Jordi Pujol representa l’ànima nacionalista que ha votat “sí” a contracor. Hi ha molts votants del “sí” crític. I molts altres del “no” sobiranista. Tots dos conflueixen en un escenari de catalanisme transversal, amb l’horitzó fixat en el text 30-S o més enllà (“no volem més estatuts, volem una constitució”). Els catalanistes que van votar críticament, insatisfets perquè no es conformen amb l’Estatut pactat per Mas i Zapatero a La Moncloa, tenen tot el dret del món a aspirar que la Generalitat i l’Estat facin complir fins al límit, i el més aviat possible, el cos competencial guanyat i poder gaudir de la hipotètica millora financera.
És cert que Zapatero, l’endemà del referèndum, ja està més pendent d’altres assumptes seriosos com el procés de pacificació a Euskadi. Però la carpeta catalana no s’arxivarà pas. Existeix un sentiment catalanista transversal, al marge de les fronteres entre sigles d’un o altre partit, que vetllarà perquè el tema no s’oblidi. El procés sobiranista [amb polítics qüestionats, com apunta Lluís Foix fent una lectura retrospectiva, però bàsicament amb la força d’una societat civil integradora] no s’esgota amb aquesta reforma estatutària. Ni tant sols és en un carreró sense sortida, malgrat la divisió entre partidaris del “sí” i del “no”. Cal superar les ferides de la campanya i mirar al futur, amb optimisme i ambició.
És la meva opinió, Manel.
[Per cert, Manel Mas sona com a possible substitut de José Montilla al ministeri d’Indústria en cas que el primer secretari del PSC acabi anant de candidat socialista a la presidència de la Generalitat, ocupant la vacant de Pasqual Maragall.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
l’argument del socialista aquest és pueril i tontet. Si el socialista no vol que els k vam votar formem part de Catalunya que ens donin un trosset dels pirineus on farem la nostra sense k ningú ens toqui els ouets, al més pur estil Andorra.
Què vol dir? que no tenen intenció d’aplicar un estatut que ells han defensat? O, potser, que passarà com el del 1979, que hi haurà traspassos de competències que ens els haurem de pintar? Em sembla que el ribot encara no ha acabat la feina.
No facis cabal, Saül. En Mas no destaca precisament per la seva agudesa intel·lectual.
Qualsevol demòcrata ha de tenir clar que les institucions les pot governar i gestionar tothom amb el marc legal que toqui. L’autoritat moral és la que li mancarà als socialistes i convergents per queixar-se quan l’Estatut faci aigües.
Ja avans de posar.lo en práctica el nou estatut-et,els defensors del SI es volen curar en salut…patetic el PUJOL que ha estat el máxim responsable durant 23 anys de desmolvilització i la caiguda de l’autoestima dels ciutadans de Catalunya.
Que vol dir quant diu que l’estatut no l’omple? que vol dir? que han enganyat als ciutadans de Catalunya fen campanya en favor del si?…pobra Catalunya amb politics com aquets…i ara pensen que tornaran a manar.