Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

9 de juliol de 2008
Mitjans
11 comentaris

Público i Telecinco, la cara i la creu

Arriben sms i correus instigant el boicot a Telecinco. De gent diversa, no només d’aquells ciberactivistes de sempre. L’sms que arriba és d’una persona que fa temps que no dóna senyals de vida. Els diversos correus, de perfils ben diversos. Si la campanya contra Telecinco no afluixa, ja veurem què passarà. L’època de l’any no és la millor. No obstant, que vagi amb cura la televisió líder d’audiència a Catalunya amb les seves adhesions irresponsables [Distraccions lingüístiques]. La dreta mediàtica i cavernícola espanyola recupera l’enfrontament lingüístic com a argument de venda, un cop superada la ressaca de la Roja, perdudes les eleccions i esbaïda la teoria de la conspiració de l’11-M. Telecinco s’hi ha apuntat, i això ha provocat moguda seriosa entre alguns catalans que fan campanya perquè les audiències siguin el millor termòmetre de la relliscada. TV3, que té un imaginari que no agrada a alguns diputats socialistes [Altre cop Manuel Mas i la seva crosta contra TV3], segurament va mancada de doctors House i investigadors de CSI, però aquestes bajanades no les promou.

És fàcil mirar-s’ho des d’aquí, des d’aquest país on la convivència lingüística no és cap problema perquè mai no ho ha estat i, arribats a aquest punt, difícilment ho serà. El que té mèrit és fer el discurs combatiu des de les Espanyes. En aquest sentit, hi ha alguna bona notícia. Per exemple, el diari Público, editat per l’empresari català Jaume Roures, l’amo de La Sexta, el productor de pel·lícules que ens agraden, manté una línia informativa i editorial exemplars. Portades, pàgines interiors i articles d’opinió per desmuntar la teoria segons la qual l’espanyol està perseguit a Catalunya i el català és la llengua imperant i discriminatòria del castellà. Res més lluny de la realitat, senyors de la caverna, mestres de la conspiració, seguidors fidels dels dictats de Pedro J. Encara que la difusió i l’impacte és modest respecte la resta de mitjans estatals —poc més de 70.000 exemplars que ven el diari de Roures competeixen a l’Estat amb la difusió de la resta de grans rotatius, fidels seguidors del Manifiesto—, afortunadament alguns milers de ciutadans progressistes espanyols poden llegir peces com la del director de Público, Nacho Escolar: El castellano se rompe.

Una altra Espanya és possible (avui sí que em podeu dir ingenu i optimista). No serà fàcil, però és de justícia reconèixer la contribució de Público, una mirada progressista, federalista i radical a aquesta Espanya que governa Zapatero a cop d’ambigüitat. Una ambigüitat que en el cas de la defensa del català —sense retirar el decret de la tercera hora de castellà a l’ensenyament, diguem-ho tot— va quedar resolta en favor de les llengües cooficials a l’Estat en el darrer congrés del PSOE, i això va obligar a virar l’independent del matí. Els va agafar amb la lengua común a contrapèl.

  1. Que sigui possible o no una altra Espanya està per veure de fa mil anys, en tot cas si ells volen canviar que canviïn, dubto que en Jaume Roures pugui canviar-los gaire… 🙂
    Per cert la convivència lingüística al Principat no sé què té d’exemplar: hi ha bosses d’immigrants hispans absolutament refractàries a cap integració, i una comunitat catalanoparlant forçadament bilingüe i acostumada a abaixar el cap i passar-se al castellà a la mínima. Això no és convivència lingüística, és submissió lingüística, i si no passa res és perquè a uns els va de meravella i els altres s’hi resignen.

    Respon

  2. queda demostrat, un cop més, que això de l’Espanya plural i federal només ho propugnen espanyols de Catalunya com el senyor Roures. En comptes d’anar a fer aquesta pedagogia inútil per les Espanyes, que ens ha portat on som ara, el senyor Roures hauria d’editar un diari català nacionalment autocentrat que fes pedagogia de l’únic camí que pot donar un futur digne al nostre país: la independència en el si de la UE.

    Respon

  3. queda demostrat, un cop més, que això de l’Espanya plural i federal només ho propugnen espanyols de Catalunya com el senyor Roures. En comptes d’anar a fer aquesta pedagogia inútil per les Espanyes, que ens ha portat on som ara, el senyor Roures hauria d’editar un diari català nacionalment autocentrat que fes pedagogia de l’únic camí que pot donar un futur digne al nostre país: la independència en el si de la UE.

    Respon

  4. Que Jaume Roures passi per ser l’empresari català i catalanista de referència a Espanya, ens hauria de començar a preocupar. De debò us agraden les seves pel·lícules? Us va agradar Salvador (Puig Antich), que evitava tant com podia metratge en català per por a perdre públic a Espanya? Us agradarà la publicitada Vicky Cristina Barcelona, que retrata una Barcelona on ningú parla en català i que es mou a ritme de música aflamencada? Si això és fer pedagogia a Espanya, senyors, ja podem plegar!

    Respon

  7. Boicot? No veure Telecinco durant uns quants dies? I la canalla? Hi ha una manera més efectiva que és la que he fet jo: HE DESINTONITZAT el canal de comú acord amb la meva família. Ni per casualitat la veurem. I no per una temporada. Potse mai més. De canals n’hi ha massa. Malgrat que Pascual rectifiqués, nosaltres ja no hem comprat mai més un producte Pascual. Som només una gota d’aigua enmig del mar, ho sabem. Però aquesta gota no la tindran. (I si sumessim gotes?)

    Respon

  8. Boicot? No veure Telecinco durant uns quants dies? I la canalla? Hi ha una manera més efectiva que és la que he fet jo: HE DESINTONITZAT el canal de comú acord amb la meva família. Ni per casualitat la veurem. I no per una temporada. Potse mai més. De canals n’hi ha massa. Malgrat que Pascual rectifiqués, nosaltres ja no hem comprat mai més un producte Pascual. Som només una gota d’aigua enmig del mar, ho sabem. Però aquesta gota no la tindran. (I si sumessim gotes?)

    Respon

  9. De debò, no entenc com encara hi ha gent que vol construir una altra Espanya. A mi em sembla que el que cal és anar dient adéu als companys espanyols i francesos, no convencer-los perquè siguin amics nostres. Ja han demostrat prou vegades que no volen parlar de tu a tu, sinó de dalt a baix. Si encara creieu que Público fa una bona feina, entreu al blog del Manel Fontdevila (el ninotaire del diari) i llegiu els comentaris a l’acudit que obre aquest post.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!