En David Figueres [bloc] m’hi ha fet pensar, amb aquesta crida als blocaires. Avui és el Dia de l’Escriptor Empresonat, i el PEN Català ha organitzat actes en record de la periodista Anna Politkóvskaia, una de les veus més crítiques amb Putin, que va ser assassinada el passat octubre a Moscou. Ni oblit ni silenci davant un crim que no pot quedar impune.
Avui, doncs, és el Dia de l’Escriptor Empresonat. Ahir, però, el periodista Joaquim Maria Puyal rebia un reconeixement a la seva tasca professional al Col·legi de Periodistes de Catalunya. És molt interessant la reflexió del gran mestre. Joaquim Maria Puyal: "L’ofici de periodista està amenaçat".
Politkóvskaia i Puyal. Un crim i una denúncia.
[Vicent Partal: Anna Politkóvskaya]
[Xavier Mir: Ahir l’estat propi, avui Politkóskaia, i demà…]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb tot el repecte pel "mestre" (??), no crec que es mereixi estar al mateix esglaó del podi que la Politkovskaya.
Saül,
Crec que la situació dels dos periodistes que cites és bastant diferent, més enllà de que és cert que hi ha mitjans de comunicació sotmesos a pressions dels poderosos, però també hi ha certs mitjans de comunicació poderosos que pressionen a d’altres professionals…
Per cert, he canviat per complet el blog. Ara és mes sobri, més "serio", però igual de roig en contingut, eh!!!…Espero poder començar a actualitzar-lo més ara que ja torna la calma "relativa"….Espero que t’agradi.
Toni Salado.
L’ofici de periodista està amenaçat. I jo pregunto, no serà per culpa dels mateixo periodistes? És curiós que el "mestre" Puyal es queixi de la comercialització del de periodísta, el seu ofici, quan ell mateix dirigeix un programa de retrasmissió de partits del Barça pagat per la Caixa (per això no deixen de repetir la "cunya" publicitaria) en una quantitat que esgarrifaria a més d’un, tot havent renunciat a dirigir TV3 en el seu dia. Potser és que el futbol es un camp més interessant que la política o l’economia.
Jo com a pseudoeconomista que sóc, reconec que som uns mercenaris del poder. Però els periodistes, com a quart poder que són autodenominats, no poden negar el contrari. Està més que clar que segueixen la tendencia editorial d’aquell qui els paga. I avui en dia, on per exemple els blocs són un espai d’expressió lliure en tant que no retribuït, no hi ha excussa per a no poder expressar el que es pensa.