Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

3 de setembre de 2008
5 comentaris

Perplexitat

La societat catalana està perplexa. L’estat de perplexitat respon a la pèrdua de lideratge econòmic, a una certa desorientació davant dels canvis globals i a l’onada immigratòria. En pocs anys han passat massa coses de cop. Dels famosos 6 milions hem saltat als 7 i escaig, l’autogovern queda a prova amb un creixement poblacional excepcional i tot plegat amb unes eines minses. La globalització, que és una oportunitat, ens ha agafat amb el pas canviat. Per acabar-ho d’arrodonir, l’escena política s’ha mogut d’un oasi que potser tampoc no era tant a un postpujolisme accidentat. L’Estatut, ai las!, no ha resolt els problemes, sinó que n’ha introduït de nous. I mentrestant, la resta de l’Estat ha fet una estirada espectacular, que ja venia d’abans. Madrid s’ha quedat la política i hi ha afegit l’economia. Espanya s’ha desacomplexat, mentre aquí el procés era a l’inversa. Només cal viatjar per l’Estat per comprovar-ho: no estan tan malament com ens pensàvem fa uns anys, i nosaltres no estem tan bé com predicàvem. Infraestructures, serveis públics i una sensació de qualitat de vida que es respira per les Espanyes que et deixa… perplex!

  1. La capacitat de manipulació dels mitjans i els polítics és enorme. Ara, possiblement, el que passa és que no saben què fer amb la gent. I la gent no sap què fer amb ells.
    Molts professionals dels mitjans i la política amb l’únic objectiu de cobrar a final de mes. I qui dia passa any empeny.

  2. el metre de mesurar que gasteu al Principat està a un museu de l’avenida de la Castellana.

    Perplexos no, esteu ben fotuts, gairebé morts.

    Féu-vos-s’ho mirar al hinterland barceloní.

    PS: si no fóra perquè compartim nació….. esmolaria un lleu somrís.

  3. Sota quina pedra s’amagaren TOTS els polítics?, qui els jutjarà?, per quan un procés de Solsona on el poble els hi exigeixi responsabilitats?.
     Prou ens han entabanat amb l’estupidesa de la Catalunya solidaria, oberta al món, cosmopolita, locomotora de la mare Espanya…merda!. De que viurà la mare Espanya?, qui pagarà els seus deliris de grandesa?…nosaltres no, perquè serem pobres, miserablement pobres. Tornar enrera, fer neteja i recomençar. Menys, més combatius i més valents. Punt de partida.

  4. No m’estranya que la resta de l’Estat haja fet un salt qualitatiu tan important, apreciat Sr Gordillo, diners no els en falten per a fer-ho i nosaltres… Bé, nosaltres som feliços -tal volta més feliços que perplexos- pagant i callant; a més, si em permeteu el localisme, alguns som més feliços que els altres, amb Copes amèriques, circuits de Formula1 i visites papals…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!