Saül Gordillo www.saul.cat

Aquest dijous al vespre he assistit a l’entrega dels Premis Ràdio Associació, a l’auditori de la Torre Agbar. Era el primer cop que hi entrava, a l’edifici de Jean Nouvel, que s’alça envoltat de naus i habitatges convertits en enderrocs i en plena transformació urbanística de la zona. En vuit anys, ha estat la primera vegada que un President de la Generalitat hi assistia als premis. El President José Montilla, acompanyat del conseller Joan Manuel Tresserras, ha fet la cloenda de l’acte, que ha combinat els premis i reconeixements a grans figures —Toni Clapés, Àngel Casas i Júlia Otero— amb companys i professionals més de peu pla, a projectes modestos de la ràdio i els mitjans de proximitat. M’ha fet especial il·lusió al premi a Aldaia Ràdio, del País Valencià, que ha recollit en Zequi Castellano. Una xarxa de ràdios municipals s’articula al voltant de la llengua i la defensa de valors progressistes, democràtics i culturals molt clars arreu de les comarques del sud. També m’ha fet gràcia el premi a Ràdio Sant Cugat pel projecte multimèdia Cugat.cat, que ha recollit Xavier Fornells, que ha fet una intervenció interessant i valenta pels problemes (de formació, entre d’altres) que té plantejat el repte del multiformat. He aprofitat per saludar Fornells, a qui no coneixia personalment. Ho volia fer perquè aquest home va ser un dels impulsors, precisament, de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). A l’hora dels canapès m’he retrobat amb Jordi Maluquer, amb qui havíem compartit moltes reunions al consell editorial d’El Punt del Maresme. He saludat en Vicent Partal [bloc] i l’Assumpció Maresma, de Vilaweb. Ella formava part del jurat.

Però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la intervenció del periodista Queco Novell (a la foto), que ha reflexionat sobre la llibertat d’expressió en uns termes honestos per la seva part. Ha dit que ni Polònia ni Minoria Absoluta pateixen cap censura ni retallada de llibertat d’expressió. Ha dit que n’hi ha més, de llibertat, de la que sembla o es diu. Ha dit també que hi ha suposades llibertats d’expressió mal enteses. Com les injúries o calúmnies que cada dia vomiten Losantos i companyia des de l’emissora dels bisbes espanyols, ha afirmat Novell de manera contundent. Ha reconegut que ara ell és més lliure que quan, suposadament, feia de periodista seriós. I finalment ha fet una referència a Internet per dir que hi ha massa contingut, massa descontrol i desgavell, massa manca de rigor i contrast periodístic, massa ciutadà suplantant la feina dels periodistes i massa confidencial que no explica res de confidencial perquè són, al capdavall, un producte impostor. Em sembla que li he entès prou bé de què parlava i a qui es referia. Hi estic molt d’acord, però em sap greu que intervencions com la d’en Queco contribueixin a criminalitzar la xarxa i els projectes digitals seriosos, que n’hi ha i en són moltíssims. A Internet hi ha de tot, com a la televisió, la ràdio o el quiosc. Molta quantitat, de qualitat diversa. Confidencials que enganyen i manipulen. Però també diaris amb criteri. Blocs de periodistes i de ciutadans. Eines socials, webs, etcètera. I hi ha tanta o més llibertat, encara. És per això que no hem de permetre que uns quants —els professionals que en fan un mal ús a propòsit, els ciutadans que pretenen suplantar els professionals amb bona intenció però poc encert, els que pretenen influir o contaminar…— taquin o malmetin la imatge d’un gran invent com és Internet.

Vilaweb: Toni Clapés rep el premi Ràdio Associació al millor professional radiofònic