Diumenge, 31 d’octubre, va morir a Mataró Josep Serradell, àlies Roman, als 88 anys. Demà, dia 2, rebrà un acte de comiat al tanatori de Mataró. Vaig visitar Josep Serradell a finals de setembre del 2003 a la residència Can Boada de Mataró, on hi vivia des de la mort de la seva dona, Margarida Abril, l’estiu d’aquell any. Nascuda a Argentona el 1910, Margarida Abril va ser una destacada dirigent comunista i obrera tèxtil. La seva recent defunció, el 13 d’agost, em va fer interessar per la figura i trajectòria política d’ella i del seu marit, peces clau de la lluita comunista en la clandestinitat i l’exili. Ho explica el fet que Santiago Carrillo, que va ser màxim dirigent del Partit Comunista d’Espanya (PCE), assistís a l’enterrament de Margarida Abril.
Amb 87 anys i un estat de salut fràgil, Serradell conservava una memòria admirable. Els seus ulls profunds transmetien els sentiments i vivències d’una vida de lluita contra la dictadura franquista. Fill d’un ferroviari d’origen camperol i militant de la UGT, va néixer a Canals, la Costera, el 1916 i va viure en diferents localitats fins a arribar a Tortosa el 1923. Als 10 anys, va començar a treballar com a aprenent de flequer i dos anys després com a aprenent d’impressor al diari El Heraldo de Tortosa. Als setze anys es va afiliar a la UGT i, de seguida, va fundar la Joventut Socialista de Tortosa i va ocupar el secretariat. Va participar en el moviment vaguístic del 1934, fet pel qual el van acomiadar a El Heraldo. El 1935 es va posar en contacte amb els fundadors de les Joventuts Comunistes de Tortosa i va donar suport al grup dels «unitaris», encapçalat per Santiago Carrillo i Trifón Medrano. Es va convertir en el secretari general de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Tortosa. El 1936 va marxar voluntari al front d’Aragó. Exiliat el 1939, va passar pel camp de concentració de Vernet i va ser tancat al castell de Cotlliure, en situació infrahumana, per «activitats comunistes».
Amb la invasió alemanya de França, es va embarcar cap a Cuba i, després d’un llarg periple pel Carib, es va instal·lar a Mèxic, a l’estat de Chiapas. Quan es va incorporar a la direcció de les JSU de Catalunya a Mèxic va conèixer Margarida Abril, amb qui es va casar. El 1942 s’embarquen cap a Espanya, passant prèviament per Xile i Argentina. Van arribar, separatt, a Barcelona a finals del 1943. Serradell va assumir llavors la direcció de la delegació del comitè central a l’interior. El 1944 va ser el responsable del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a Catalunya, i durant el 1946 va reorganitzar el partit i es va encarregar de la publicació de Treball. A finals de 1947, davant les pressions de la policia, va ser substituït per Gregorio López Raimundo. Serradell va passar novament a França i, des de París, va treballar en la direcció del PSUC a l’exili. El 1948, juntament amb la seva dona, va ser nomenat membre del secretariat del PSUC, amb l’encàrrec d’ocupar-se de les activitats del partit a l’interior de Catalunya. A París, va integrar el sector partidari del PCE dins el secretariat, ja que ell estava més connectat amb Carrillo que amb Joan Comorera, secretari general del PSUC. El 30 d’agost del mateix any, juntament amb Abril i Pere Ardiaca, va ser suspès com a militant pel secretari general per les intrigues, instigades per la direcció del PCE, encaminades a la liquidació del PSUC.
El 1956 va participar en el congrés del PSUC, celebrat prop de París, i va aprofitar per denunciar el culte a la personalitat, fixant-se en Comorera però no mencionant els líders del PCE. Va ser elegit membre del comitè executiu, i juntament amb Ardiaca, López Raimundo i Abril va assumir la direcció efectiva del PSUC. Va continuar sent l’home de confiança de Santiago Carrillo a l’interior, i el 1957 va ser enviat novament a Barcelona, primer en breus estades, i després es va quedar definitivament a la ciutat, on va viure en l’absoluta clandestinitat fins al 1976. Va formar part del comitè central i del secretariat d’organització del PSUC. El 1982 va abandonar el PSUC i es va integrar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual va ser candidat al Senat el 1989.
Josep Serradell és conegut com a Roman, sobrenom que li van posar els anys quaranta quan va tornar a Catalunya com a emigrant. El dia que el vaig visitar a la residència mataronina confessava que no li agradava que li diguessin Roman.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha mort Josep Serradell, un dels grans noms d’una generació que va combatre per unes idees no només durant el període de la guerra civil, sinó també durant tota la seva vida. Lluitador incansable per uns grans ideals. La teva lluita continua amb nosaltres
Salut camarada,