Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

2 de desembre de 2008
0 comentaris

Mikel Laboa per començar i acabar el dia

Mikel Laboa [wiki] s’ha mort. Tu ho descobreixes mentre esmorzes, fullejant el diari. El dia es complica fins i tot quan tens l’agenda força buida. Passen moltes coses, una darrere l’altra. I no tens ni cinc minuts per aturar-te a pensar. Visites, reunions, trucades… Un que es presenta sense previ avís i que et diu d’anar a dinar i tu li
dius que sí, i hi aneu i xerreu de feina, de política, de periodisme, de
país… Correus acumulats, papers i cartes, més reunions, entrar i sortir, un que et diu, l’altre que t’empaita…  Són les vuit i encara un altre que et vol veure sobre la marxa, i tornes a dir que sí i vinga, mitja hora més mentre el TN Vespre arrenca. Són quarts de deu i marxes, ara sí, recollint els trastos, carregant el portàtil perquè quan arribes a casa el primer que fas és tornar-te a connectar. Quina ironia. Només has desconnectat els tres quarts d’hora de trajecte al volant. Ens estem tornant bojos. Però anem i això no hi ha qui ho pari. Són les deu, i mitja hora més de correus i una mica de navegació abans de sopar. Sopes i xerres a casa, que ja toca. Comentes la jornada, alguna broma i molta logística domèstica, quin remei. Reculls la taula, el rentavaixelles que fa dos dies que ha dit prou i no va. I com que aquest dimarts ha estat impossible escriure res en el bloc, ni que siguin quatre ratlles i un enllaç per salvar l’expedient, llavors, pràcticament en temps de descompte, i per evitar que passi el dia sense haver escrit cap apunt, sense post publicat, et sembla que tens l’obligació, que hi estàs compromès o promès amb algú que no saps qui és ni què espera de tu, del bloc. I en temps de descompte, et ve un flaix. Ja ho tinc! En Laboa. Un record per l’únic cantautor euskera que tens a l’iPod i que vas descobrir gràcies a en Xevi Galceran [bloc], un estiu a Fortià. Li vas agafar un cedé i te’l vas passar al teu iTunes del portàtil. És il·legal, això? No ho sé. Ni m’importa. Només sé que gràcies a aquelles cançons d’en Xevi vaig descobrir en Mikel Laboa, i que l’he anat escoltant molts cops en el meu iPod, amb una certa tristor. Com la que he sentit aquest matí en llegir l’obituari al diari. I en temps de descompte vaig, com un desesperat, a YouTube a cercar vídeos d’ell. I n’agafo dos. Els incrusto en aquest apunt. I començo a escriure sense saber ben bé, o gaire bé, què escriure. Però em surt això. I aquí queda. Adéu, Mikel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!