Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

2 de maig de 2008
18 comentaris

Manuel Mas demana a Bolaño el cap de Terribas

Quan vaig escriure l’apunt La fòbia sobiranista de Manuel Mas algun amic em va dir “òstia, Saül, vas molt fort amb en [Manuel] Mas”. Sempre sap greu escriure així de directe quan coneixes el protagonista, perquè llavors et passa que te’l trobes pel carrer i et gira la cara i no et saluda de manera ostentosa o fa veure que no t’ha vist quan sí que t’ha vist i tots dos sabeu que us heu vist, oi? Però arriba un moment que la relació personal no pot tapar el que esdevé discrepància profunda i manifesta, o el que seria ja la preocupació per on comencen a anar els trets del senyor Manuel Mas (i Estela). L’última masada, que seria la traducció del concepte maragallada trasllat a l’exalcalde de Mataró i actual diputat del PSC al Congrés, és de l’alçada d’un campanar. En el seu bloc, ha escrit l’apunt TV3. Privatitzada, on ironitza sobre una antiga obssessió seva que és la necessitat de privatitzar els mitjans públics catalans. Els de la Generalitat, concretament. Perquè de la resta de mitjans públics a Catalunya no en parla, el sujetu.

Que faci la broma tonta de dir que TV3 i Catalunya Ràdio haurien de ser privades té un punt de provocació que encara deu satisfer a algú de la seva colla. Però l’últim apunt és tremendu tremendu. De fet, és notícia. Perquè demanar a Antonio Bolaño el cap de Mònica Terribas per unes imatges de fons en l’entrevista al President José Montilla és d’una gravetat que fa posar els pèls de punta. Manuel Mas és diputat al Congrés, no és cap energúmen. En principi. I que s’expressi d’aquesta manera contra una periodista exemplar de la televisió pública és molt preocupant, just en el context actual. Precisament perquè aquests dies s’ha d’escollir el nou director (o directora) de TV3 i precisament perquè hi ha una situació de canvi als mitjans públics —només calia mirar el Polònia aquest dijous— les afirmacions de Mas em resulten indignants. I ho dic des del màxim respecte, però ho dic. Manuel, no es pot anar així per la vida. Encara que algú t’hagi encarregat el trist paper de franctirador. Com t’has de veure.

  1. Escolta Saül, ens coneixem d’haver parlat per telèfon
    una vegada, però anem al gra, l’altre dia vaig estar en una conferència d’en Carretero,i
    entre les moltes coses interessants que va dir, en va haver una que ja fa temps
    que hi reflexiono.

    Els catalans tenim la puta mania de sempre
    voler quedar bé, va explicar algun exemple grotesc, però va dir si volem
    avançar com a país ens haurem d’enfrontar i barallar (sense violència clar) amb
    molta gent, i amb molta gent del nostre entorn també, ho dic per l’exemple que
    expliques de què et gira la cara algú.

    Aquest país se’n va pel camí del pedregar
    entre altres coses perquè hem estat 30 anys foten el préssec, i volent quedar bé
    en nom de la puta cohesió social que ens ha dut on som. Si volem avançar ens
    costarà alguna enemistat i algun problema familiar, i t’ho dic per experiència.

    Per cert ara tinc  bloc a Vilaweb.

    http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti

  2. Quan el bou no pot “empomar” la vaca hi ha uns “especialistes” que 4s diuen encaradors, els quals agafen la verga del bou i l’encaren adins de la vagina de la femella. Aquest és elcas dels senyors dels PSC. Es dediquen a fer la faena bruta al PSOE madrileny i español.

    Si agafes la crítica subnormal, per mncca de nivell intel·lectual, però molta maldat de l’altre encarador Joan Ferran, sobre els de CiU que s’assemblen als infantils d’ERC, tindràs totes les peces al tauler.  És adir, com fsempre se busca als “col·laboracionistes” amb noms i cognoms catalans, no els Corbachos, 
    Montilles  i Chacons. El que cerquen, des de Madrid, és el trencament del tripartit.

    Recordes aquella escena en que Peter O’Toole (Rodriguez-normand) i Richard Burton (posa Manolito Mas-juanitro ferran saxons) conminen a no fer mal als saxons acabats d’ocupar i el rei, els diu: “ara el que cal és podrir i corrompre aquesta societat”.

    Comprar uns quants i que s’enfronten entre ells. Doncs aquesta és la figura que fan aquestes pobres figures excatalanes en el tauler d’escacs.  

    és tan greu la situació que requeriria de fer front comú a ERC i CiU. Cerca uns “elements” on confluesquen les adhesions i seguretats. Estic pensant en persones com ara: Tresserres, López-Tena, Toni Vives, J. Ciurana, etc. que tinguen un “perfil” d’ampli espectre nacional i centrat. I que, si és possible, la resta de la gent catalana CALLE per uns mesos. Això tan saludable com és el debat i la discussió quan tens un estat darrere, quan estàs colonitzat és un suïcidi intolerable. És infantil, però que pensen els “discutidorets” que…….I més fotuts estarem si qui acaba remenant les cireres és a/ o d’España.

    HA ARRIBAT L’HORA

    CORDIALMENT, PERÒ, AMB SENY, TREMP I INTEL·LIGÈNCIA

  3. Ja ho veus Saül, com s’ha de veure la pobra Terribas i qualsevol persona amb una mínima consciència nacional (catalana). Aquests (Manuel Mas, Joan Ferran, Corbacho, Iceta, Chacón “vivappañavivalrey”) eren els “grans catalanistes” que ens deien Carod i Puigcercós. Tu n’has tret un lloc de treball (director de l’ACN: te’n felicito i ho fas molt bé) i en Carod i en Puigcercós altres càrrecs i prevendes. Però el país se’ns en va per l’aigüera. I amb una ERC que perd el 60% dels vots i se’n va de pet a la marginalitat, creus que aquests càrrecs duraran gaire? Ha estat “pa per avui i fam per a demà”.

    Ja cal que tots empenyem per a que aquest juny guanyi en Carretero. És l’únic que ens pot treure d’aquest sotrac: perquè és l’únic que té la credibilitat intacta per a l’electorat (Carod, Puigcercós i fins i tot Bertran van celebrar la reedició del tripartit) i per una cosa tan evident com això: Carretero és l’únic personatge que temen els socialistes. Carretero és l’únic que ha plantat cara a Zapatero i el va retratar tal com és: un espanyolista demagog. Tots aquells que l’han lloat (Carod, Puigcercós, Mas, Maragall, etc.) n’han estat víctimes i hi han arrossegat el país.

    Tenim una opció de redreçar ERC i el país molt aviat. No la desaprofitem.

  4. El socialistes en saben molt. Com que saben perfectament que estan espanyolitzant TV3 (i ensorrant la seva audiència, per si de cas) intenten despistar la gent clamant el contrari. És una estratègia diabòlica però perfecta pels seus interessos. En canci els pallussos de dirigents nostres sempre vana amb el ciri a la mà. Quan aprovem aquí un estatutes, a sobre anema a Madrid a “defensar-lo”. Ells sempre ataquen, els dirigents d’aquí només es defensen. En Ridao va dir que anaven a Madrid a defensar un estatut “de màxims”. És de ruc o de febles. Cal apuntar la sageta a 500 metres si el teu objectiu és de 250. Fins ara, si l’objectiu era de 250 s’apuntava a 25, i pas a pas anirem acostant-nos. Merda! Som on érem i el temps s’acaba. O llencem la sageta ben lluny o ens la clavarem al peu. Estic d’acord amb qui ha dit que l’únic que temen el socialistes és que a ERC surti en Carretero (l’Uriel fins ara no ha demostrat res, però concedim-li e dubte). Hem de ser generosos, respectar la diferència entre nosaltres, però ser inflexibles en una única cosa: hem de demanar el màxim i enfocar tots els esforços en un únic objectiu, la Independència. Això es concreta en encarar-nos als espanyols. Ni pactar-hi ni defugir el cos a cos.

  5. Jo me’n meravello, Saül, però és que recollim allò que hem conreat. Quan va sortir el llibre d’en Víctor Alexandre TV3 a traïció, que denuncia amb proves l’espanyolització de TV3, tothom va córrer a amagar-lo. No se’n va parlar enlloc. En canvi, quan en Joan Ferran va donar l’entrevista de la “crosta nacionalista”, va ser el tema estrella de la setmana. Ningú no se’n va adonar que aquesta entrevista va sortir el cap de setmana de la manifestació de l’1 de desembre, per a tapar-la? Però ja ho sabem, en Víctor Alexandre és un personatge prohibit a les ràdios, televisions i premsa escrita d’aquest país. No als mitjans unionistes, no, als pressumptament catalanistes! (Avui, RAC1, El Punt, etc). Per què? Ah, i el resultat, gràcies a nosaltres, és aquest: encara sembla que TV3 és massa “catalanista”.

  6. Ja li he dit la meva “a tiempo y sonriente” (que diria en Silvio Rodríguez) al bloc del Manuel Mas, ara a veure si ho publica. Bé, tampoc res de l’altre món, no arribarà la sang al riu però li he dit allò que tenia ganes de dir-li i m’he quedat a gust.

    Salutacions

  7. Hola Saül.

    Vaig saber de les correries d’aquest bon home, des de l’article en el teu bloc, mai m’ha interessat massa la vida política local que no fós de la meva ciutat, Girona. Però des d’aquell dia de tant en tant ha anant entrant en el seu bloc i haig de dir que estic totalment d’acord amb tú pel que fa al trarannà d’aquest senyor.

    Es fa difícil que en plena democràcia un senyor que es manifesta progressista i d’esquerres, atempti contra la llibertat d’opinió des de l’escó del Parlament i en representació de una bona pila dels vots del ciutadans d’aquest pais, que esperen a arribar el vespre per a veure el programa de la Terribas.

    Em ve al cap com explicació, que el rodet que ha practicat durant tants anys a Mataró li ha capgirat el cervell i li ha fet perdre de vista en quin tipus de societat estem, potser algú li hauria de recordar al sr. Mas temps no massa llunyans, en els que s’empresonaven periodistes, s’anul·laven concerts, es perseguia en les escoles i tot per voler controlar l’opinió.

    Sembla que tot això no ens hagi servit per a res, bé a ell, segur que no.

    Salut i €

  8. Mira, discrepo amb el que dius. Ser Diputat no vol dir absolutament res.

    Es pot ser Diputat i energúmen, Diputat i indocumentat, i fins i tot Diputat i net d’una senyoreta de “moral distreta”, que vindira a dir Mafalda.

    No se quin es el cas del tal Mas i Estela. Pero el seu article, fa que personalment, sospiti el pitjor.

  9. Doncs en Manuel Mas al final m’ha censurat el comentari. Tampoc trobo que fos insultant ni tan greu; només li deia quelcom com que perquè no es tornava a mirar el video de la Chacón on cridava “Viva España, Viva el Rey”! i li recordava que ja no estem en el temps del franquisme on el poder polític controlava els mitjans de comunicació.

    Bé, com a mínim sé que ha rebut el missatge, malgrat que no me l’hagi publicat al bloc. Censura!

    Salutacions

  10. Que consti que hi he donat la cara, jo no escric mai anònims en els
    blocs; no m’agrada aquest estil. Bé, ho confesso, vaig dir que un dia ho
    faria, que només una vegada vaig escriure un comentari en el bloc de la
    Donot fent-me passar per la famosa i ja antiga veïna de l’Ibàñez. Una
    vegada només i queda aquí confessat públicament. 🙂 Va ser quan
    s’estava preparant la trobada de blocaires a Sant Pol (si no recordo malament), allà on ens vam
    conèixer; vam dinar tu i jo al costat un de l’altre i ens ho vam passar
    d’allò més bé amb el Quico Ventallò, la Erakkia, etc. Jo estava molt
    inspirat aquell dia i molt divertit, ficant-me molt amb la gent i
    “flirtejant” amb l’Erakkia (la tenia marejada; crec que fins i tot es va espantar), hehehe…, suposo que ho recordaràs
    perfectament.

    Salutacions

    Salutacions fraternals

  11. Doncs li he deixat un comentari i no l’ha publicat. Potser és perquè aquest cop no li he escrit el DNI, i com diu que no accepta comentaris anònims, però hi he deixat el meu nom real. Sigui com sigui no li he criticat l’apunt, només he apuntat que aprofitant que treu el tema de les privatizacions estaria bé que és plantegés el tema de l’obligació que té l’estat espanyol de donar concessions a canals en llengua catalana amb cobertura a tot el domini lingüístic català. Així hauria de ser per obligació constitucional via l’article 19 dels drets humans:

    Article 19 Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió;
    això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i
    el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per
    qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.

  12. Del post del Manuel Mas m’ha sorprés que demani la destitució de la Mònica Terribas per una entrevista que ell mateix diu no haver vist. Això és diu opinar després de tenir una opinió ben formada.

  13. Hola Saül, bon dia. Fa temps que no ens comuniquem, deu ser perquè portem camins molt divergents, però no per això deixem de saber l’un de l’altre.

     

    En tot cas voldria fer algunes anotacions i comentaris al que dius en aquesta entrada.

     

    1. Que si tinc fòbia sobiranista. És evident que si com molta gent te fòbies a allò que no els agrada. Tinc escrit a molts llocs que crec (és una opinió que deu ser tant respectable com la contraria) que el nacionalisme (tot i tots) no és cap solució pel món d’avui i que veig malament els processos de renacionalització que s’estan donant, a Europa especialment. Ja saps, perquè t’ho vaig dir directament, que en el combat polític als adversaris se’ls ha de respectar però això no vol dir pas deixar de combatre’ls que és el que faig, al igual que els meus adversaris feu amb mi. Normal en el joc democràtic, o no?
    2. M’ha sorprès aquesta digressió que fas sobre girar la cara que no sé si és un recurs retòric o un exemple de la realitat. Si fos aquest darrer el cas no tinc cap constància d’haver-ho fet expressament i te’n demano excuses si hagués passat. Ja tinc la pell força adobada pels anys i les patacades per comportar-me així.
    3. Parles de la meva obsessió privatitzadora dels mitjans públics catalans. D’entrada tinc grans dubtes sobre tots, tots, els mitjans informatius públics, els d’aquí els d’allà i els de més enllà, segurament a causa d’algunes coses que no dec saber o entendre prou. No comprenc (o potser massa), per exemple perquè fa temps es van privatitzar els mitjans escrits (diaris) i no es pot fer amb els audiovisuals. Comprenc i estic d’acord, potser dec estar molt equivocat, la queixa de la competència deslleial que els privats retreuen de tant en tant en el tema de la publicitat, no entenc que representen els mitjans públics competint per l’audiència amb programes escombraria (que coi hi va a fer la Carmencita Franco a TVE), tot i que reconec que els catalans tenen més bon nivell que els d’altres llocs (espanyols i de més enllà). I si parlo més dels catalans que dels altres és perquè els escolto i els veig i els altres quasi bé gens. Com que saps que també tinc grans dubtes sobre l’objectivitat dels periodistes, crec que són humans com els altres, no són pas cap “raça” especial, i que per tant tenen la seva pròpia forma de pensar que no crec que la deixin a casa seva quan surten a treballar, doncs crec que entren en conflicte amb el que es diu que han de ser (?) el mitjans públics.
    4. D’aquella vella entrada sobre la privatització de TV3 t’he de dir que quasi bé ningú va entendre què deia, segurament per prejudicis ideològics. L’únic que em va dir que comprenia el què deia va ser precisament en Joan Majó!! Parlava d’economia i del mercat i de les conseqüències de lluitar en el mercat audiovisual català, i al final n’extreia un corol·lari que era el de menys, i encara en forma de dubte! Continuo pensant que els  mitjans catalans tenen un formidable problema de competència i d’aquí ve el que han de dir per fer-se un lloc en mig del mercat privat. I si em parles de la necessitat de la defensa de la llengua i la cultura et diré que hi estic d’acord, però llavors cal que parlem de la ideologia nacionalista ja que crec que no té que anar lligada una cosa  amb l’altra (Branchadell dixit, o al menys això és el que jo entenc que diu)
    5. Respecte al tema de la Terribas. Ja he deixat dit que no la veig mai. Saps que sóc marxista (tendència Grouxo), que quant s’engega la tele jo em poso a llegir, i que vaig conèixer el tema de la mà d’en Monegal, i del que va ensenyar i va dir en el seu programa, que no era gaire diferent (llevat de la meva pregunta a en Bolaño) del que vaig dir jo. Mira, crec que hi ha un tractament a la figura institucional del President actual que no crec que sigui el adient a un mitjà públic que depèn de la seva administració. Això deu ser opinable, com tot. Però alguns ja fa molts anys que ens afaitem i n’hem vist moltes per ara empassar-nos determinades coses. Deuen ser prejudicis de l’edat i de que som antics,d’una altra època, menys líquids.
    6. Res, no m’han encarregat res. No sóc cap “corsari” per compte dels meus, ja m’agradaria ja, que em donessis més directrius, però el PSC sempre ha tingut una vena llibertària al menys en el pla organitzatiu. Si que sóc, com ja saps des de fa anys, molt franctirador pel meu compte amb els consegüents disgustos que moltes vegades m’ha ocasionat i que quan tinc el pap ple d’alguna cosa les deixo anar, i malgrat els esgarips que llavors ocasiono, per incorrecte, sempre hi ha un fons de raó en el que he expressat (recordes els botiguers, per exemple?)
    7. Perquè he de demanar disculpes per dir el què penso? ( i menys en un blog semiclandestí) Perquè he de rectificar si ho continuo pensant? Què és que ara estem en una dictadura implícita que no permet la lliure expressió? Què és que hi ha un pensament correcte que determina el que es pot dir i el que no es pot dir? Ja ho hem parlat amb tu moltes vegades, què és que els periodistes sou intocables i no se os pot criticar com a qualsevol? Què és que ens podem posar amb El Mundo l’ABC o El Pais i no ens podem posar amb la Terribas? No ho entenc. Cada dia molta gent demana el cap d’en Jiménez Losantos als bisbes (deu ser amb raó, encara que com que no l’escolto mai no t’ho sabria dir, però sembla que amb molta raó) Què és que hi ha intocables? Home, jo ja entenc que al món nacionalista, o sobiranista si vols, hi hagi els seus preferits, ídols o estrelles, però suposo que acceptes que cada món deu tenir els seus, no? Bé, ja ho saps, com tu, com jo, com aquell, com l’altre, com tots, ningú en una societat oberta està lliure de la crítica i de l’objecció.
    8. Res més, adversari, però per mi -si encara vols- amic. Podem continuar la conversa que seria molt més llarga al Hogar Gallego davant d’una plata d’esclova. No et sembla? Salutacions cordials.

Respon a Xavier Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!