Saül Gordillo www.saul.cat

Trenta anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntaments que han tingut grans alcaldes, com el recentment desaparegut Antoni Farrés [wiki]. Alguns alcaldes han acabat tenint un paper destacat en la política catalana. Maragall, Valls, Tura, Montilla, Nadal, Baltasar, Carretero i Ausàs, per citar-ne alguns. N’hi ha un grapat. Els ajuntaments han estat un autèntic laboratori de la política catalana. No només per allò tant sabut de la proximitat, de la relació directa amb el ciutadà i de la imaginació i l’esforç que hi ha de posar el regidor que ha de gestionar molt pocs recursos per donar resposta a massa problemes. També pels pactes i les aliances. L’actual Govern d’Entesa, però sobretot el primer tripartit de Maragall, van ser concebuts des del municipalisme. Esquerra arriba a la conclusió que ha d’afavorir l’alternança a la Generalitat en part per la bona relació conreada als municipis amb socialistes i ecosocialistes. No només perquè considerés que vint-i-tres anys de governs nacionalistes amb Pujol eren massa temps.

En el pacte d’esquerres que fa President Maragall i barra el pas a Mas hi ha una cuina de cocció lenta als ajuntaments. Els Oliveras i Rangel, els Puigcercós i Montilla, amb els Saura i Guillot, van establir una prolífica xarxa de pactes municipals basats en l’eix esquerra-dreta. L’alternativa a CiU allà on la federació nacionalista era hegemònica van ser els pactes d’esquerres, a l’estil de l’Olivera italiana de Prodi. Aliances PSC-ERC-ICV que van fer pinya en els feus convergents. I aquelles complicitats, primer a l’oposició i després en molts casos accedint al govern, van propiciar que temps més tard Maragall fos President i, de retruc, que es precipités el segon tripartit. L’eix esquerra-dreta, el mateix que s’ha dinamitat al País Basc en benefici exclusiu de l’eix espanyolisme-basquisme, va marcar la política catalana i el relat del postpujolisme.

Trenta anys d’ajuntaments democràtics, dèiem. Un marge de temps suficient com per observar que alguna cosa està començant a canviar. Esquerra se n’adona, que l’aposta cega pel tripartit a ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Govern té un límit, una tolerància que no és infinita. Alguns diuen que se n’adona massa tard. D’altres, que mai no és tard. Però al marge de la futurologia i de les especulacions sobre el futur de la política catalana en funció dels pactes d’una o altra força parlamentària, hi ha símptomes que els ajuntaments, aquell laboratori i banc de proves, certifiquen les primeres topades fortes entre republicans i socialistes. L’olivera catalana s’asseca al Consell Comarcal del Segrià, a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i, aquesta és l’última, a Deltrebre [ACN: L’alcalde de Deltebre fa fora els dos regidors del PSC per manca de “cultura de govern”].

No són pas els únics casos, ni segurament seran els últims. Cada cas té interpretacions ben diferents, ja que el “factor local” (el factor local és un argument recurrent per parlar de política municipal) proporciona anàlisis sovint contraposades. Però sigui com sigui, alguna cosa es mou als ajuntaments. L’olivera catalana entra en crisi? Anys de cansament d’una relació de parella que sovint és de trio amb ICV, desgast en l’acció de govern amb interessos enfrontats un cop aconseguit l’objectiu principal que era desbancar l’alcalde de torn, i també la certesa que l’eix esquerra-dreta en alguns territoris del país és més fictici que l’eix sobiranisme-espanyolisme. El mateix eix no funciona al Baix Llobregat que a Osona o l’Alt Empordà.

Hi ha fotos que s’han ridiculitzat des de l’establishment amb una miopia preocupant, com la dels 10mil a Brussel·les. En aquella foto comparteixen pancarta republicans i convergents, entre d’altres. La mateixa foto es repeteix a l’entorn de l’Òmnium quan surt en defensa de l’Estatut contra les retallades del Tribunal Constitucional. La foto pot ser idèntica a Vilafranca del Penedès. A Internet, hi ha un munt de fotos com aquestes. El punt de trobada a l’entorn de l’eix sobiranista supera amb escreix les coincidències en l’eix esquerra-dreta, i la xarxa n’és la millor prova. Naveguin i vegin.

Pactes que s’esquerden al món municipalista i una germanor que impera a Internet. Prenguin nota. Res no està decidit, però hi ha senyals que els pactes de sang arriba un dia que es poden acabar. Per sagnia o per cura a temps.