Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: Montenegro sí, Catalunya també
Autors:
Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) és doctor en dret i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. L’any 2004 va publicar La independència i la realitat, considerat un dels textos emblemàtics del nou sobiranisme. Com a poeta, ha publicat diversos reculls de poesia com ara La revolució silenciosa (2001) i Les genives cremades (2004), amb els quals va obtenir la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona i el premi Ciutat de Palma, respectivament. Com a narrador, l’any 2003 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la L’Últim Evangeli. És membre del grup de joves escriptors Els Imparables.
Uriel Bertran i Arrué (Badalona, 1976) és llicenciat en economia per la Universitat Pompeu Fabra. Va formar part de l’Assemblea Antimilitarista de Catalunya i el 1998 es va declarar insubmís a les casernes. Va ser secretari general i portaveu nacional de les JERC del 1997 al 2003, i des d’aquest mateix any és diputat al Parlament de Catalunya per ERC. També és membre de les Comissions d’Economia i Finances, Política Social, Sindicatura de Comptes i Joventut. Recentment ha publicat amb Jean Guy Talamoni i Gavino Sale el llibre De l’autonomia a l’autodeterminació.
Editorial: Ara Llibres
Apunt: "Era inevitable imaginar l?onada de llum que s?escamparia a Catalunya la nit de la independència; sentir la pulsió d?aquells primers instants i que els carrers de Podgorica, es tranformessin, dins del cap de l?observador, en la plaça Sant Jaume de Barcelona.» «El símil era automàtic», diuen Hèctor López Bofill i Uriel Bertran Arrué, observadors directes del procés d?independència montenegrí.
Montenegro sí, Catalunya també és una reflexió profunda sobre la possible separació de Catalunya de l?Estat espanyol. «Sense violències, sense trasbalsos, pautada a través d?un teixit de normes constitucionals i institucionals, i avalada per la Unió Europea». Imagineu que tots els catalans fóssim cridats a les urnes per votar en referèndum si volem ser independents d?Espanya. Quin creieu que seria el resultat? ¿Quan arribarà l?hora de Catalunya?"
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tenint en compte que un dels capítols de la Constitució dona dret a que l’exèrcit espanyol actui en cas de que es vegi en perill "la unidad de España", veig molt difícil que el procés de Montenegro es pugui donar aquí.
No sé si el procés seria ben bé el mateix a Montenegro que a Catalunya, però penso que el referèndum és necessari, i que el primer s’hauria de convocar en la propera legislatura, sabent que segurament es perdrà, però per demostrar que vivim en una democràcia. Com més resistència hi hagi a convocar-lo, més semblarà que es vulgui negar el dret.
Caldria que el dret d’autodeterminacio fos present a la constitució (no només l’espanyola si no les de tot el món). Seria tota una lliçó de democracia, però això a qui l´importa. Esta clar que el resultat seria negatiu a la independencia però els partits tenen por dels percentatges i de les futures armes electorals. També cal veure con els hi va a Montenegro on el SI va guanyar però no per gaire.
Contràriament al que hom podria pensar, Espanya podria sortir beneficiada d’una independència catalano-basca. En l’actualitat, Espanya no ha superat el trauma de la guerra civil i es tracta d’una societat transversalment dividida, que té escassos llocs comuns. Una segregació que, en un principi podria ser concebut com a un trauma històric, en realitat seria una gran oportunitat per a repensar-se com a país, per abandonar una concepció totalitària de la nació, i per tant, per pensar més en el futur de modernització on la cooperació europea i amb els veïns sigui un fet que en un vell i decadent passat imperial.