Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

11 de setembre de 2006
12 comentaris

L’informatiu de TV3 silencia el President Maragall

Són 2/4 de 9 del vespre de diumenge, 10 de setembre. Catalunya Informació, emissora pública de ràdio de la Generalitat, ofereix la notícia del discurs oficial del President Pasqual Maragall amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. És el seu últim discurs de l’Onze de Setembre com a President de Catalunya. El discurs estava embargat fins a les 20:30 hores. El Departament de Presidència l’havia enviat als mitjans de comunicació a migdia, perquè els periodistes no s’hagessin d’esperar fins a les 20:30 per elaborar les seves informacions. El discurs arribava al meu correu electrònic a les 13:16. Però fins a les 20:30 no es podia emetre.

Fins aquí, tot correcte. Tornem a 2/4 de 9 del vespre. Mentre escolto com Catalunya Informació ofereix la notícia del discurs presidencial, engego TV3 per veure el President. Sorprenentment, en lloc d’aparèixer Pasqual Maragall davant de la càmera, en el discurs gravat al Saló del Tinell, amb la senyera a la dreta de l’espectador, a TV3 retransmeten el programa Prohibit als tímids. No surt Maragall, hi surten vibradors, consoladors i tota mena de joguines sexuals! El programa concurs presentat per Josep Lobató s’emet a la televisió pública del país mentre l’emissora de ràdio informa del discurs presidencial, i els mitjans que vulguin poden difondre’l. Canvio de canal a la rercerca del 3/24, on espero alguna notícia de Maragall. Tampoc. Maragall no apareix per cap de les televisions de la Generalitat: al 33 fan esports.

Agafo el diari per veure la programació de televisió. L’emissió del discurs està anunciada per a les 21:55: Missatge del President de la Generalitat. A TV3. Després del Telenotícies vespre i d’El Temps. Curiosament, l’informatiu del vespre de la televisió pública catalana no ofereix cap notícia del discurs presidencial per la Diada. Això sí, el bloc d’informació política l’encapçala la negociació (teòricament secreta) entre el govern estatal i una representació del PSC, amb consellers socialistes de la Generalitat inclosos. Una negociació que tota la resta de partits s’afanyen a titllat d’electoralista, però que permet aparèixer al Telenotícies vespre el conseller d’Economia i virtual número dos de la candidatura socialista, Antoni Castells. De Maragall, ni piu.

Finalment, després que Tomàs Molina avançi les previsions meteorològiques, TV3 emet l’última intervenció presidencial de Maragall per l’Onze de Setembre. Un discurs que ha estat ignorat minuts abans a l’informatiu mentre altres mitjans (també públics) n’informaven. Curiosament, no només Catalunya Informació i Catalunya Ràdio s’han avançat al Telenotícies vespre. La pàgina web que comparteixen el Telenotícies i Catalunya Informació oferia aquesta notícia, a les 20:30 puntualment.

Quin sentit té aquesta descoordinació dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? No hauria estat més encertat emetre el discurs per TV3 a les 21:00, just abans del Telenotícies vespre, i allargar l’embargament informatiu fins a aquella hora? Tots l’haurien pogut oferir alhora i, a més, en el mateix Telenotícies vespre haurien pogut tractar el discurs com a fet noticiable que és, en tractar-se d’una intervenció institucional de la màxima autoritat del país. El bloc polític del Telenotícies vespre hauria contingut aquesta notícia, i si al darrere hi venen d’altres cap problema.

La mateixa televisió pública que no té cap escrúpol a l’hora d’ajornar l’emissió del Telenotícies migdia cada diumenge que hi ha Fòrmula 1, en una pugna per l’audiència amb la cadena privada d’àmbit espanyol Telecinco, no és capaç de postposar cinc minutets l’inici del Telenotícies vespre per emetre el discurs del President de Catalunya. Sensacional.

El bloc d’Iceta s’avança a tothom

Però n’hi ha més. Dèiem que l’embargament per difondre el discurs de Maragall l’havia situat el Departament de Presidència a les 20:30. Doncs el primer en difondre’l no havia estat cap mitjà de comunicació, públic o privat. No. El primer a emetre el discurs en qüestió ha estat el viceprimer secretari del PSC, el blocaire Miquel Iceta [en pdf]. L’anotació de Miquel Iceta d’aquest diumenge s’ha penjat abans de les 20:30 amb l’esmentat pdf. Jo, que estic subscrit al bloc del dirigent socialista, he rebut el correu electrònic amb l’anotació d’Iceta a les 20:08. És a dir, 22 minuts abans del permès pel Departament de Presidència de la Generalitat.

Iceta s’ha avançat a tothom, doncs. Inclús s’ha avançat al web del President, que no ha penjat el text del discurs fins passades les 22:20, és a dir, gairebé dues hores després de l’embargament, de la difusió de la notícia a Catalunya Informació i 25 minuts després de l’emissió per TV3.

Tot plegat, una cursa de despropòsits. Però aquests despropòsits, en l’actual context polític, em fan malpensar. Sospito que la voluntat de silenciar o esmorteir el missatge del President Maragall no és ni casual ni fruït d’una negligència inofensiva. Hi ha qui té interès de fer desaparèixer Pasqual Maragall del mapa abans d’hora. Malgrat que això es faci a costa del respecte institucional que ha de merèixer qui (encara) és President de Catalunya.

[El País: De cómo Maragall acabó solo y sin apoyo de sus socios]

  1. Com han canviat les coses s desde el primer miting socialista al Palau blaugrana, el del lema d’ inspiració llibertaria:" vindrá aquell dia que el treball vencerà".
    Qué en queda de l`ideal socialista, de l’autodeterminació, de l’autogestió…?, rés!.
    Les nómines s’han menjat la ideologia, els despatxos les barricades, els cotxes oficials els camins cap a la llibertat, l’status la justícia social…queda el nóm: partit socialista, i rés més.
    Per tant, importa gens que s´elimini al President?, doncs no.
    Si Catalunya no és un projecte polític sino una mega gestoria i el PSC el seu consell d’administració, importen gaire les filigranes pseudo-polítiques?. Només importa el balanç de resultats i la seva aprovació per la junta d´accionistes, altrement dit :congrés del partit. No hi busquem tres peus al gat, no importa la transformació de la societat sino la monopolització del poder. En Maragall sobre, no aporta res a l´empresa, és un bé caduc i amortitzat, donç: patada al cul i tal dia fará un any.

  2. És per petar boig d’acolloniment! Si són capaços de fer-li això al President de la Generalitat (que és del seu partit!)… què no faran amb els ciutadans?

    Com deia aquell recent gran estadista espanyol del bigotet: "Que nadie se llame a engaño". L’slogan de campanya del PSC és dels que marquen època per la seva transparència i claredat diàfana del missatge: "Ara és l’hora dels catalans".

    Pren nota, Puigcercós. Un altre tripartit i als catalans ens haurà arribat l’hora. Qui avisa no és traïdor, i més clar no t’ho poden dir: ho han posat a totes les valles.

     Mai més. Mai més el PSC a la Generalitat. CiU és, ha estat i serà el què vulgui, però amb en Pujol de President hi havia un respecte institucional. El que han fet PSC i PSOE amb en Maragall no té nom.

    I a vostè, benvolgut Pasqual, que tot plegat li serveixi d’experiència per a una altra encarnació. (L’actual no hi ha qui l’arregli, crèguim).

    Bona diada a tothom. Jo també vull un estat propi.

Respon a germ Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!