Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

3 de maig de 2009
50 comentaris

Les coses d’en Carretero

El sociòleg Salvador Cardús sosté que som dins d’una ratera, i divendres deia que hi ha més país que política. Afortunadament. En canvi, el president d’Òmnium, Jordi Porta, fa avui una defensa tímida dels partits si bé en critica l’estratègia i la tàctica que impossibiliten que el catalanisme faci pinya en la mateixa direcció. Cardús veu els partits superats, tal com estan ara. Porta, en canvi, els dóna un cert marge de confiança, segons interpreto. Cardús, no. N’està manifestament decebut. En aquest debat -partits.sí, partits.no- ressorgeix el doctor Carretero. A mig camí de Cardús i Porta, el de Puigcerdà advoca per una cosa simple i estranya alhora. Dinamitar el mapa polític català. Diu, sense aclarir de quina manera, que Reagrupament és l’única solució. Que gràcies al seu partit (?) o moviment (?) hi haurà a Catalunya a partir del 2010 una foto prou definida: unionistes per aquí, independentistes per allà. I això ho aconseguirà amb Reagrupament i la campanya d’adhesions que està fent per Internet. (Caldrà veure si l’interessat suport mediàtic aconseguit fins ara perdurarà, en la mesura que l’invent pot tocar els interessos de cases grans, sociovergències i status quo diversos. Mentre l’objectiu era fer la punyeta interna a ERC, eren diversos els mitjans que hi jugaven. Veurem a partir d’ara.)

“Si cal fer un partit, el farem”, diu. Un partit que es presentaria a les properes eleccions amb un únic punt programàtic, segons he pogut entendre. El punt és la proclamació unilateral (normalment són unilaterals, aquestes coses) d’independència per part del Parlament de Catalunya. Perfecte. Et presentes. Guanyes les eleccions, amb majoria absoluta preferiblement, i proclames la independència. Si és així de fàcil, fem-ho, oi? Fas un partit o moviment (això és logística menor, precisa ell), guanyes per golejada, proclames la independència i, per fer-ho més divertit, llavors un cop estàs reconegut com a Estat propi (això deu ser paperassa, quatre tràmits que alguna gestoria estaria disposada a assumir per pur patriotisme) dissols el Parlament de Catalunya i convoques novament eleccions perquè es presentin els partits de dretes, els d’esquerres, els de centre i les varietats que faci falta, però tots ja proclamats independentistes. Les anteriors eleccions havien estat més aviat en clau de referèndum. Les segones, més normaletes.

Els unionistes de quatre dies abans no es presenten, oi? Aquests han fugit o han assumit, com si aquí no hagués passat absolutament res, la proclamació d’independència. I llavors, en aquestes segones eleccions, sí que podem ser de dretes o d’esquerres, de centre o de no sé quins colors més. I llavors tots deixem de ser independentistes perquè ja ho serem, d’independents. I els que no la volien, la independència, desapareixen del mapa. Perquè el mapa estava dinamitat, esclar. Ja m’oblidava, d’aquest detall. No entenc per què ningú no hi havia pensat abans. Increïble. Deu ser la contaminació de l’àrea metropolitana o l’estrés de la ciutat. Hauríem de pujar més sovint a Puigcerdà per veure-ho clar.

Confesso que, a primer cop d’ull, capta l’atenció. És efectista, i segurament més d’un benintencionat s’hi sentirà atret. Però jo segueixo pensant que la política i que el procés d’alliberament nacional és més complicat que això de muntar un partit per al 2010 i superar el 50% com si res [“Carretera y manta”]. Cal respectar totes les opcions, i més ara que alguns proclamen la liberalització del mercat independentista. El problema de tot plegat pot ser un altre, de ben diferent. Que lluny d’incrementar suports a l’independentisme (per la via de l’augment d’escons al Parlament o també per la via de la sortida de l’armari dels escons independentistes segrestats per un mapa polític pre-dinamitat, ara penso en el grup majoritari actualment a la cambra), s’aconsegueixi l’efecte contrari. Però arribats a aquest punt, tant li fot. Sembla que quant més siguem, més riurem.

Per cert, tampoc no he entès si el nou partit (?) o moviment (?) serà de tall estalinista, com, segons Reagrupament, és actualment ERC, o assambleari, com deu ser… no sé, la CUP potser? O la CUP també és estalinista? En qualsevol cas, caldrà saber si el nou partit permetrà primàries, corrents crítics i que la militància decideixi. I si els crítics que no superen el 25% en un congrés intern quan fan articles dient que volen muntar un altre partit seran igualment admesos o què. Són detallets, incògnites. Pura logística.

  1. Saül,
    crec que amb el teu primer paràgraf, i sobretot amb el parèntesi final, ja en tenies prou, la resta del teu apunt són prejudicis personals i oblits intencionats d’una dada clau, l’alt abstencionisme del votant catalanista.

    L’actual status quo el farà anar a votar?

    Salut

  2. Segurament, segur vaja, Reagrupament no és perfecte però la descripció que en fas és totalment subjectiva Raul. Torna a llegir l’article d’en Carretero i digues a on diu el què tu dius que diu i tal i com tu ho dius. Els arguments que dones no tene cap valor. Una pena d’article.

    Salut
    J. 

  3. que facis servir la ironia o el sarcasme per carregar-te un projecte que està a les beceroles; fóra impolític, em penso, convindràs amb mi, mostrar totes les cartes.

    Ningú diu que les coses siguin fàcils ni senzilles. El món i la situació és complexa. Ja és molt que en Carretero parli alt i clar, dels altres partits del camp nacional ningú no en pot treure l’aigua clara.

    Espero, de tota manera, que la candidatura i el projecte no consisteixin en un sol punt. S’hi ha de parlar, també, i molt, d’economia, d’atur, de cultura, d’obres públiques, de territori, de llengua…

    Fas bé de plantejar preguntes, Saül, hi tens tot el dret, només faltaria, t’has precipitat, però, en desqualificar el projecte per la via de la ironia.

    Per cert, tú que hi proposes, per sortir de l’actual atzucac?

    Cordialment,

    Pere Meroño

  4. Doncs per a mi, Saül, crec que l’has clavat… La gent no és tonta i aviat se’n donarà compte de qui és el senyor Carretero i la seva guàrdia pretoriana.

  5. 1) La primera cosa positiva que trobo en la proposta d’en Carretero és la crida a la fi de l’ambigüitat. Ja n’hi ha prou de la política del “sí, però no, però potser sí, però finalment no”. L’ambigüitat calculada – tant la de CiU com la d’ERC – pot donar algun rèdit, però a la llarga condueix a un atzucac: i ara ens hi trobem.

    2) Quan es faci una crida desacomplexada, i més si la independència porta pinta d’arribar a bon port, els independentistes sortiran de sota les pedres. Ja sabeu que a Catalunya mai no hi ha hagut franquistes, i que l’Assemblea de Catalunya es reunia – d’incògnit, és clar – al camp del Barça (a jutjar per la quantitat de gent que diu que hi era).

    3) La fórmula “eleccions amb programa clar + declaració unilateral – referendum posterior ja sense la tutela d’Espanya” no és pas més difícil que les giragonses que proposen els qui voldrien forçar impossibles lleis de referendum en el marc de la Constitució i de l’Estatut.

  6. Tens molta raó. En Carretero fot quatre titulars amb idees rudimentaries i ja tens tota la sociovergència aplaudint per fotre ERC a parir. Algú honest dubta que ERC és un partit independentista? Sort que el temps posarà les coses al seu lloc.

  7. Sí, Saül, ja ho sé, que els oficialistes d’Esquerra (abans, ERC) esteu dotats d’una genètica diferent de la resta de mortals, que us fa menysprear les idees simples i intel·ligibles per a la majoria que proclama el metge de Puigcerdà, en benefici dels arguments teòrics molt més sofisticats, aquells que només estan a l’abast d’alguns privilegiats, entre els que et comptes, que defensen les ments preclares que comanden amb encert i èxit provats l’actual Esquerra.

    Podria dir-te que em sembla que fas una anàlisi simplista, esbiaxada i grotesca d’una proposta política valenta i coherent, que desqualifiques a priori perquè, com et diu algun altre comentari, ets víctima dels teus prejudicis (i, sento dir-t’ho, del sou que cobres gràcies a la col·locació digital des de les més altes instàncies del poder d’ERC). Podria dir-te que oblides els “excel·lents” resultats electorals que la línia política de la direcció d’ERC reporta últimament (i que, segons les enquestes, té pinta que encara “milloraran”).

    Però no ho faré. Al contrari, et dono les gràcies per perdonar-nos la vida.

  8. Raul, aquest comentari teu d’avui és totalment desafortunat pel que fa al tracte que dones al Carretero. No pots criticar-lo per coses que encara no ha fet. Si tens una alternativa millor a la que proposa Carretero, explíca-la i potser ens hi apuntarem.

    Tens massa sentit crític…de coses que no han passat.

  9. Ha ha, Saül, avui ens dónes la raó a tots aquells que dubtàvem de la teva “imparcialitat” arran de les eleccions a ERC, l’any passat.

    També és curiós que un amant de les noves tecnologies com tu no es faci ressò que el web d’Esquerra censura el nom d’en Carretero. Ves al web d’Esquerra i al cercador posa-hi carretero. T’apareixerà una pantalla buida. Si cerques puigcercós, carod o carandell (encara no ha estat censurada) obtens resultats. Fins i tot si escrius a l’atzar “jdfhdsf” et surt un missatge dient que “No s’ha trobat cap resultat”. I de continguts sobre en Carretero n’hi ha, per exemple aquest.

    Ja és ben cert que la direcció d’Esquerra és estalinista. Com Stalin, esborren personatges de la història.

  10. Increíble, Raul. No hauria imaginat mai que poguessis arribar a aquests nivells de demagògia. Sempre t’he llegit com un periodista catalanista de referència però avui m’has decebut profundament. Deu ser que tens molts amics a la direcció d’E? Pregunto. Si no, no m’ho explico. La proposta de Carretero no és tal com ho expliques, és molt més honesta i realista, i valenta. I molts la subscrivim. Quina llàstima. Espero que el temps i els fets et facin haver de rectificar.

  11. Només puc que afegir-me al que descrius en el teu article.
    Però hem de tenir en compta que a la gent no politizada, els hi va, el populisme,els discurs fàcil,la frase superficial…això sempre ha estat així, i per tant , si en Carretero tira endavant el projecte pot treure un resultat digne, però mai majoritari i per tant, MAI podrà proclamar la independència per si sol.Tampoc ho farà amb els convergents, que tant a sacrilitzat, si vol fer-ho amb algú ho haurà de fer amb els que ha deixat enrrera, que segons ell no són independentistes( gran error).
    Estic d’acord, en el fet de que els mitjans, a la que vegin que es toca la sociovergència, s’han acabat per en carretero.
    Fer desapareixer ERC és una cosa, tocar l’intocable, ja són figues d’un altre paner.
    Salut

  12. Saül, felicitar-te perquè has donat en el clau. Personalment ho veig així, i per sobre de tot és la teva opinió. No entenc els comentaris dels que no hi estan d’acord i et volen desacreditar. Si pot està d’acord o no, i argumentar-ho com si fan alguns, però d’aquí a criticar la persona em sembla mesquí, perquè tots aquests que critiquen de manera barroera la teva visió personal de les coses, són els primers en defensar la llibertat d’expressió. Per aquesta gent segurament la paraula “hipocrèsia” no forma part del seu saber fer.

    En fi, llibertat a expressar el que vulguis, hi esterem d’acord o en desacord, i és més, ho fas en un espai personal que és el teu, faltaria més que no poguessis dir el que penses!!!

    Endavant amb el teu bloc!!!

    I afegeixo: tan que s’omplen de ser una formació transversal, espero veure quans del sector convergent s’hi afegirant… això sí, són els primers en donar-hi suport a la sortida d’en Carretero. El temps dirà, com en tot. Però si continuem atomitzant l’independentisme, tindrem mala peça al teler.

  13. Es nota qui et paga Saül…
    Tothom veu que l’estrategia es l’equivocada, que els votants n’estan farts de paraules i cap fet, i de continues baixades de pantalons per mantenir la poltrona. Però no us preocupeu que les properes eleccions posaran a tothom al seu lloc. I el xorreig de pluja fina que patirà ERC serà recordat durant molts anys

  14. Em recordes als pamfletistes del diari Marca i As que auguraven el títol de lliga la Ral Madrid. Així acabarà ERC amb un xorreig de pluja fina que serà recordat per molts anys

  15. Els oficialistes d’ ERC només us queda la demagogia. El que és segur es que entaforar el PSOE català a tot arreu es pitjor estrategia per la independència que la d’en Carretero.

  16. Hola Saül,
    és una llàstima que davant dels plantejaments que hom fa, la resposta sigui “demagògia” o acusar de “sectari”.
    Com sempre, els teus apunts són raonats i reflexionats, en el debat no pot estar anatemitzat la discrepància, i les afirmacions absolutistes abans esmentades només fan que empobrir aquest debat.
    L’independentisme serà mai capaç de ebatre sense tirar-nos les impressores (per exemple) pel cap?
    Salut i endavant amb el bloc!

  17. “Les coses d’en Carretero”. Déu n’hi do. El mateix menyspreu amb què CiU parlava de “les coses d’en Pere Esteve”. Ja ho veus: en Pere Esteve va haver d’anar-se’n de CiU a ERC per treballar per la independència. En Carretero ha hagut de deixar “Esquerra” per fer el mateix.

    I és que a “Esquerra” heu acabat pitjor que els regionalistes que sempre blasmàvem: al web de CiU, si cerques pere esteve n’obtens resultats. Al web d’Esquerra, si cerques carretero n’han esborrat qualsevol rastre. Com Stalin.

  18. I més vinguent de tu, se que ets una persona molt ben informada de tots els intrinculis que hi ha a ERC, és licit que recolzis la actual direcció, tu sabras perque, però es indigne de algú que és fa dir periodista que per fer aquest recolzament empris aquesta demagògia barata digna de la Cope, envers una proposta, com a mimin tant respectable com la d’en Puigcercòs i per molts independentistes molt més respectable.

  19. Noi, avui et passes de la ratlla. Pots estar en contra de l’opció Carretero, pots aliniar-te amb els socialistes, amb el Puigcercòs o amb qui vulguis. Però aquest sarcasme impropi, aquesta manera d’insultar condescendent, aquesta “xuleria” barata, és francament molt impròpia d’algú que presumeix de ser periodista.
    Quan et convé, ets neutral i pulcre, Saül. Quan es tracta d’atacar, però, sense manies, castís i hipòcrita.
    Rellegeix el teu post, noi, i reflexiona.
    Una vergonya.

  20. Saül: tu ets periodista, i amb responsabilitats importants, a l’ACN i en aquest bloc. No et diré res sobre objectivitat i sectarisme, perquè ja s’hi han estès, correctament, altres comentaris. Em centraré en un punt que, com a periodista, sens dubte cal exigir-te: precisió en les dades. Afirmes que la direcció d’ERC reprimí Carretero perquè aquest havia publicat un article “dient que volia muntar un altre partit”. Això, senzillament, és mentida: Carretero havia publicat un article en què proposava un front electoral independentista; proposta que no implicava pas trencar ERC, i que ERC hauria pogut assumir sense cap problema… si hagués estat un partit independentista i no una pre-marca blanca del PSOE principatí. Quant al contingut concret de la proposta de Carretero, et (ens) pot semblar bé o malament, però en tot cas planteja una via concreta cap a la independència. Què hi proposa ERC com a alternativa? Canviar el color de les moquetes del(s) despatx(os)?

  21. Saül m’agrada llegir-te molt. Però avui no estic d’acord amb tu. Sóc militant d’ERC i ja fa temps que en consta votar-los. Ara a les europees igual m’abstinc. Si Carretero es presenta em tornarà la il·lusió en la política catalana i el votaré de gust.  W

  22. Sóc regidor d’Esquerra, i en Carretero ens ha insultat a molts dient que el nostre jefe és en Montilla, que no hi ha independentistes al Parlament…Es pot estar d’acord o no en l’estratégia de l’actual direcció, però almenys hi ha estratégia. Assumeixo que tots aquests patriotes rebotats votin a la CUP, en Carretero, que Esquerra tregui 15 diputats…i qué haurem aconseguit? Quants vots i diputats independentistes hi haurà al Parlament? Quina independència volem proclamar si no arribem ni en el millor dels casos, contant que fins i tot votin els indepes anti-Bolonya, els seguidors de la CORI de Reus i tots aquells grupuscles tan democràtics que cada 11 de setembre boicotegen la presència d’Esquerra al Fossar, per exemple?
    No penso respondre als insults típics de gent d’UPD i Ciutadans que alguns de vosaltres llenceu contra la direcció d’Esquerra. Ho fem una tasca pedagógica de convéncer a aquells milers i milers de persones, d’origen castellanoparlant, però que s’adrecen als seus fills en català, que la única sortida per al futur dels seus fills és la independència, o ens conformem en obtenir el 70% dels vots favorables a la independència a Tona,  Riudarenes, Cabra del Camp, Villalonga del Ter…vots que, d’una tacada, quedaran en minoria davant dels vots socialistes d’un sol de barri de Cornellà, Badalona o Sabadell.

    Ah, per cert. Estic a l’oposició des de fa més de dues lesgislatures, no cobro sou de Calàbria i treballo a un magatzem.

  23. Aquest article surt totalment de la línia d’aquest bloc. L’opció del Carretero és perfectament legítima, i ha esdevingut la darrera sortida que li ha deixat la direcció d’Esquerra. En l’article a l’Avui, proposava una candidatura unitària sobiranista, no un nou partit fora d’Esquerra. La reacció de la direcció va ser fulminant: abans que diàleg, expedient. No li han deixat cap sortida. I les declaracions del Puigcercós dels dies següents, titllant-lo de ser de dretes, del tot desafortunat. Aquí l’únic que ha dividit el vot independentista ha estat l’actual direcció d’Esquerra. En concret, ha enviat molts a l’abstenció, uns altres que com a mal menor voten a CiU i finalment els que encara queden a Esquerra. Si es crea un nou partit, servirà per a sumar, pk tots els que votaven al que creien menys dolent o directament s’abstenien tindran una opció. Si surt bé, cal veure com un fet positiu una nova força independentista al Parlament.

  24. Saul, entenc que tothom té els seus compromisos, però jo sóc votant d’ERC i ja n’estic fart de la línia que porten Puigcercós i Carod. Sort que de mica en mica els militants i seguidors d’Esquerra ens n’hem desacomplexant i diem les coses clares, com fa Carretero i com comencen a fer altres que un dia havien estat admiradors de Carod. Això s’està desfent, jo no penso anar a votar a les europees per veure si reaccionen.

  25. M’ha agradat molt el teu post. És d’agraïr en un món com el nostre que algú relacioni informació i la interpreti. Encara més, que hi digui la seva. I molt millor, si escriu bé i amb ironia. A mi l’article m’ha entusiasmat. Em fa pensar i trempar. I mentre m’imagino un món més intel.ligent em fa gràcia això de que et diguin Raul. Mira, si els d’en Carretero són capaços també d’una mica d’ironia potser no ho tenim tot perdut. Gordillo afina la punta del llapís que quan no et mossegues la llengua els teus textos són divins i no t’espantis perquè els hi has trepitjat l’ull de poll.
    No tot es mesura amb diners, ni  tot es pot comprar. Els que pensen així no serà perquè heu somniat posar-vos en venda? Mirar a una distància tant curta us pot fer pendre mal. Escolteu les crítiques, potser apreneu alguna cosa. El món és molt més ampli que això. Si només hi hagués Puigcercósos, Carotians, Carreteros, Masos i gent d’aquesta mena estariem perduts. Ben segur que en algun lloc hi ha gent més interessant, més jove, més culte, més atractiva i més llesta. 

  26. Dels periodistes espero que m’expliquin, relacioni, critiquin la realitat. Em sembla una nota magnífica. Salut! . -no us ho agafeu tant a pit els que no penseu el mateix.

  27. Ho trobo així pels punts tocats, i pel to.

    Posem per cas: “…Els unionistes de quatre dies abans no es presenten, oi? Aquests han
    fugit o han assumit, com si aquí no hagués passat absolutament res, la
    proclamació d’independència. I llavors, en aquestes segones eleccions,
    sí que podem ser de dretes o d’esquerres, de centre o de no sé quins
    colors més.”
    Trobo que has dit de bona manera i curt algunes coses a les que cal bona endreça.

  28. Saül, no sé si llegiràs aquest comentari, però quedaré més tranquil si contesto, tot i que potser ja esperaves alguns comentaris indignats. Feia molt de temps que no llegia d’un compatriota que estima Catalunya un article d’opinió tant demagògic. No per no estar-hi a favor el trobo demagògic, el trobo trampós perquè hi poses en boca de Carretero coses que no diu, o canvies i manipules de forma malintencionada la realitat. Jo també he estudiat periodisme, i creu-me, sé què has fet amb tot aquest article rancuniós i digne de la més baixa estopa mediàtica mesetària. Mentre el llegia -i he llegit crítiques a Carretero que no comparteixo però respecto- mentre el llegia, Saül, creïa que estava llegint un d’aquells articles de El Mundo, El País, o, fins i tot algun de La Razón. Com es pot extreure d’una entrevista, traient  totalment de context i frases a conveniència i fer-les venir bé per ridiculitzar un personatge cada cop més estimat pel país?

    No sóc ningú per dir-te que rectifiquis, però és una immensa decepció per a mi, el tracte donat a l’entrevista, la manipulació maniquea, i l’enorme dosi de demagògia. Al més pur estil cavernari. Tota una decepció.

  29. Coincideixo molt més amb els parers de la majoria dels comentaristes que amb l’ escrit del post.
    Potser passa una mica com amb Esquerra, que té el priviliegi de ser un partit de govern amb més exvotants que no pas votants. Potser és cosa del tarannà i missatge de la direcció.
    Salut i independència,
    Cesc.

  30. Saül, totalment d’acord amb el teu post.

    Salvant les distàncies, em recorda algunes discusions familiars que he tingut sobre canvis de domicili. La qüestió era si ens convenia canviar-nos de casa per guanyar espai, millorar la proximitat a les nostres feines, etc. Tots estavem d’acord que convenia, però la meva posició sempre ha sigut que si no discutiem sobre opcions economicament viables no comptéssim amb mi. Altrament perds el temps fent cabòries i no arribes mai a canviar de casa.
    Amb tots els respectes, amb el Sr. Carretero em passa el mateix; fent els números com els fa, que de moment no compti amb mi. Segurament esquerra podria fer més del que fa, però sempre és fàcil dir-ho des de fora.

  31. No m’esperava de tu un article tant i tant sectari. Ara es veu que l’únic que voleu són càrrecs i la independència us importa una merda. Si us importés aniríem tots junts a aconseguir-la.

  32. Un dels articles més impresentables que he llegit mai, senyor Gordillo. I fa un tuf de secta calabresa que em fa venir ganes de vomitar.

  33. Enhorabona Saül. En aquest article reflecteixes el que pensem la majoria silenciosa, la gent sensata, que no insulta ni crida, els que senzillament pensem que junts arribaríem més lluny. Has estat valent.

  34. Jo vaig votar per ERC, però ara s’ha tornar ‘Esquerra’. S’ha oblidat de la part ‘Republicana’ i sobretot de Catalunya. Portem anys fent broma amb una estatutet passat pel ribot i no cal recordar el paper penós que va fer ERC en el referèndum de l’estatut. I el TC ens l’acabarà de planxar del tot.
    Amb el finançament, res de res. Autopistes les seguim pagant. Invassió de competències (llei de la dependència) i muts i a la gàbia.
    Mira, això de l’independència pel 2014 i la pluja fina em cau massa lluny. Jo m’estic independitzant a sobre i no em puc aguantar més. I d’ERC no n’arriba cap de pluja fina, ni un núvol.
    I per ERC i pel Carod la ‘seriositat’ és quedar-se al govern encara que se’t pixen a la cara.
    Ho sento, em pensava que el meu vot anava a un partit amb una mica de dignitat, no a una colla de venuts per la cadira, quina decepció.
    A les properes eleccions tindrem el major nombre d’independentistes que mai hi ha hagut, i la major dispersió d’aquest vot també. Els nostres ‘neighbours’ es pixaran de riure. I després correran a modificar la llei electoral per a que mai més siguem decisius enlloc.

  35. Saül,

    El teu independentisme conVENÇUT és com el d’ERC i el de
    CiU. De moment després de 23 anys dels uns i de 6 anys dels altres, a
    l’oli ens l’hem de pintar.
    Si realment CiU i ERC fossin
    sobiranistes i miressin per Catalunya, la independència la podríem
    proclamar aquest divendres. Perquè aquests dos partits sumen majoria al
    parlament. Crec que és una qüestió prou important com per pensar-s’ho.
    Ara sembla que de moment alguns prefereixen anar pidolant a Madrid i
    queixant-se. Suposo que és més còmode que assumir el govern d’un país
    sobirà i no tenir a on anar a queixar-se quan l’espífies.

  36. cal una mica mes de serietat, Saul
    ja saps, el que diuen, els fets es demostren caminant, no fent analisis que ratllent la demagogia … en fi, el temps dirà

Respon a josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!