El Punt publica avui a la secció de Política un article de
Josep Maria Pasqual titulat
El relaxament de l’ACN. Com que ni el diari ni l’autor ho indiquen, em sembla rellevant deixar dit aquí que el signant de l’article va ser director adjunt i subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (
ACN) durant uns quants anys previs a la nova etapa de l’agència. Aquesta és una informació necessària per a la interpretació que en pugui fer el lector.
Es suposa que una queixa seria perquè des de l’ACN no es reclama al govern alguna cosa? (“Si l’ACN, en lloc de dependre directament de les
nostres més importants institucions, pengés d’algun traspàs de Madrid
rebria les queixes habituals.”)
Sobre localitats: “És cert que una de les potes de l’ACN (la més
senzilla i alhora la de visió més localista i de sostre més baix) es va
consolidant amb passos endavant …”
Crec que aquí hi ha una confusió, les coses senzilles no són fàcils, no s’han de confondre amb les simples. I això del sostre baix i localisme tampoc no ho entenc, hi ha algun lloc al món que no sigui i local? No ha representat una gran fita que no acabessin les notícies “locals” fora d’abast fins a límits de la percepció mínima? No és un gran èxit haver aturat tanta inèrcia universalista? Jo crec que sí, valorat pel que fa al servei en termes de compromís i mirada, i pel que fa a la experiència de rebre notícies.
Aniré observant.
TV3, CatRadio, ACN i poc a poc el que queda de premsa catalana, els socialistes estan aconseguint el que volien, que els mitjans de comunicació catalans siguin només per qüestions domestiques, ni més ni menys que les demes comunidades autonomas.
Tot aixó amb la complicitat per activa i per passiva del meu partit. Qui els va parir!, que rucs que arriben a ser els actuals dirigents d’E.
Salut i records per Calella.
Manel
No sé qui pot defendre la “classe periodística” del país i les seues agències a hores d’ara. Quina credibilitat tenen, quina capacitat de pressió…? Tenim certa vocació autodestructiva, una deriva perillosa d’un perfeccionisme mal entès. Però el que és la premsa en aquest país ho supera tot. I ho lamento profundament, però és així.
Home, Saul, imagino que aquestes coses fan mal quan ets tu qui avui en dia defensa l’ACN des del despatx de direcció, però desde fora, molts coincidim amb en Pascual. TV3 fa de tot menys notícies (entenem notícies com a informació d’interes general), Catalunya Ràdio cada dia sembla més COM Ràdio (amb tot el “carinyo” per la gent de la COM), i l’ACN… doncs que vols que et digui que tu no sapigues? Quan CiU, després de molts i fracassats intents, va trobar la manera de donar-li forma d’agencia de notícies, arriben “aquests” i la converteixen en element decoratiu. Em sap greu per la feinada que t’estas buscant firmant convenis a tort i a dret, (això sol ja es mereix un reconeixement) però em penso que molts d’aquests convenis venen gracies a que els responsables dels organs amb qui els firmes son afins al tripartit, i ho consideren “propaganda pel regim”. Tu aprofita, que aquestes coses no se sap mai quan s’acaben.
Està molt bé que enllacis l’article però estaria millor que expliquessis el teu punt de vista. Més enllà de firmar convenis aquí i allà, si és cert aquesta percepció d’aquest antic ‘mandamàs’ de la casa,
Qui no estigui actualment dins de l’ACN que calli… Ignorants…