Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

14 de setembre de 2009
3 comentaris

Laporta trenca l’apagada informativa sobre Carretero


Laporta
, patrimoni de la humanitat. Hauria de ser una consigna ara que tothom intenta monopolitzar-lo o patrimonialitzar-lo, i ara que ell juga a capitalitzar les manifestacions independentistes de la Diada. Aquí ningú no és innocent. Al president del Barça se li acaba el mandat en un any, i manté una calculada incertesa sobre el seu futur. Alguns hi veuen una carrera política en construcció. D’altres es posen les mans al cap només de pensar-hi. Si el Barça és més que un club, Laporta és més que un president, i més que un polític. No ha exercit una presidència a l’ús, i tampoc no seria un polític convencional. S’hi mouria molt malament, en el difícil món de la política institucional. Ni municipal ni nacional.

Però la qüestió és que en el moment en què es troba el sobiranisme, i a l’arrencada d’un curs polític carregat de convocatòries electorals a la vista, els moviments del president del Barça generen tota mena d’interpretacions. Aquest dilluns, l’endemà de la consulta d’Arenys de Munt i amb la ressaca de la Diada que es recorda com més multitudinària i pujada de to dels últims anys, Laporta ha festejat amb Carretero a Catalunya Ràdio, davant dels micros de Manel Fuentes. Curiosament diumenge al matí un simpatitzant de Reagrupament, molt proper a l’exalcalde de Puigcerdà, m’havia parlat a la riera d’Arenys de Munt de l'”apagada informativa” a l’entorn del seu partit i promotor.

Vés per on, que el flirt Laporta-Carretero ha servit per desmuntar tal apagada, si és que existeix i és orquestrada. Sobre això del buit mediàtic sempre hi ha moltes teories. La de la conspiració: això està detalladament preparat. La de les-coses-són-més-senzilles-del-que-semblen (que és la meva): els mitjans que havien alimentat Carretero mentre discrepava dins d’un partit independentista no trigarien ni mig minut a minimitzar-lo (el personatge i el seu moviment polític) just en el moment que amenacés les expectatives electorals dels nacionalistes.  O dit d’una altra manera, si era per dinamitar un hipotètic tercer tripartit o els independentistes que hi donen suport, endavant. Si era per frustrar les opcions de canvi i posar en perill el retorn de CiU al poder, deixem-nos de tonteries.

Ironies de la vida, aquest dilluns és Laporta qui posa el focus sobre Carretero per a desesperació dels que hi veuen un competidor electoral encara que sigui sobre una franja (petita?) que donaven per guanyada als independentistes.

  1. Tens raó vers l’apagada informativa quan ho parles dels mitjans nacionals que volen trencar el tripartit, però jo hi afegiria que els mitjans afins al tripartit, és a dir la resta, tampoc volen explicar res sobre en Joan Carretero.

    Per exemple Reagrupament des de el juny fins ara, ha aconseguit que prop de 6.000 catalans han assistit als actes-xerrades que ha fet en tot el territori. Només la premsa comarcal ha fet un seguiment, mentre que cap mitjà nacional, sigui públic, o privat, o de paper o fins i tot digital (amb algunes honroses excepcions) com tampoc siguin pro CiU, o pro PSC-PSOE han dit ni una paraula al respecte.

    Joan Carretero i Reagrupament, en voler dinamitar l’oasi català i com a conseqüència d’això els mitjans que en viuen (per desgràcia la majoria) , fa que tothom d’aquest món, miri de fer-nos el buit.

    Però tenim la catosfera i el boca-orella, com l’eina per fer arribar el missatge. Com també estic convençut que molts patriotes com en Jan Laporta, aniran poc a poc donar-nos suport, encara que al final no s’acabin implicant directament.

    Endavant les Atxes!!
    Manel

  2. Quina por em fa en Laporta. Quin gir més lamentable està fent la política catalana justament en un moment on la societat civil dona lliçons de política als professionals d’aquesta. Lo d’Arenys de Munt ha estat sorprenent, i espero que obri una escletxa per promoure un referendum des d’abaix, des de l’associacionisme i els moviments socials. Serà per aquí per on s’aconseguirà quelcom no pas gràcies als polítics; ja vam veure com van ser rebuts, tots els partits, a la Diada, tant a la Ciutadella com al monument a Casanova. La gent està farta.
    I ara en Laporta. Fem-lo president així ja tindrem el nostre propi Berlusconi. La política catalana s’italianitza amb tant debat esteril i mediocritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!