Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

12 de gener de 2007
28 comentaris

La Vanguardia apunta (o despista) el sarau nacionalista

Dimecres, en la categoria d’articles del bloc Relat diari, vaig escriure Un salvavides al Consell de Ministres, en què feia una mirada a les files de la federació nacionalista CiU en un moment en què el debat intern és molt important. Com que plantejava les discrepàncies entre sobiranistes convergents i socialcristians pragmàtics, o entre Mas i Duran, per simplificar-ho, un lector va penjar un comentari acusant-me d’estar a sou d’ERC, i es va quedar tant ample. Reflexionar, segurament amb un llenguatge lleuger i sintètic (propi d’un bloc, d’altra banda), sobre una hipotètica desorientació entre determinats sectors de CiU em va merèixer aquesta queixa del lector.

Doncs bé, han passat algunes hores i dies i he anat llegint peces com aquestes que segueixen i que crec que val la pena recollir encara que sigui per saber si realment ERC té tanta gent a sou seu.

[Avui: Mas marca un full de ruta a CDC per recuperar el govern]

[Tribuna Catalana: Els hereus de l’espai polític del pujolisme]

Carles Campuzano, diputat de CDC al Congrés: Ministres de CiU

Antoni Vives, vicesecretari general de CDC i director de la Fundació Ramon Trias Fargas: "A Madrid s’hi ha d’anar només el just, no pas a governar-hi"

Emiliano Jiménez (PP): El problema és Artur Mas

Jordi Pedret (PSC): El paradís dels notaris

Marc Vidal, blocaire independent: Bicarbonat

Xavier Mir, blocaire independent: CiU té mala peça al teler

Santi Torres, blocaire independent: Entrar al govern d’Espanya?

Marc Arza, blocaire independent: La difícil gestió del llegat de Pujol

Però sorpresa la meva quan llegeixo aquest migdia, tot dinant, la portada de La Vanguardia, que obre pàgina amb el titular La pérdida del Govern abre la primera crisi interna en CDC. [Reprodueixo el text de Susanna Quadrado a Vull llegir la resta de l’article.] El diari del conde Godó centra la informació d’avui en el malestar intern a CDC, especialment entre la militància i determinats càrrecs territorials amb el nucli dur que envolta Artur Mas. [e-notícies: Dirigents de Convergència també qüestionen Mas] ¿També estan La Vanguardia i e-notícies a sou d’ERC?

[El Singular: Duran no critica el lideratge de Mas, però qüestiona la campanya]

La notícia rebaixa pressió en un altre front: el de discrepància estratègica entre Mas i Duran, entre CDC i UDC, sobre el futur de la federació i les aliances a Madrid. Centrant-se en la relació interna a la cúpula convergent, s’ajorna l’interès mediàtic sobre el sarau de fons. I les municipals, a tocar.

Actualització (reaccions de blocaires nacionalistes):

Montserrat Candini (CDC): Crisi a CDC?

Enric I. Canela (CDC): Sobre la "crisi a CDC"

La Vanguardia

Primera crisis en CDC tras el fracaso del 1-N


Dirigentes convergentes acusan a Mas y su equipo de atrincherarse y crear una cúpula paralela sin contar con el partido

El fracaso del 1-N ha hecho
emerger el desánimo en Convergència. Dirigentes convergentes acusan a
Artur Mas y su equipo de atrincherarse y de crear una dirección
paralela que toma todas las decisiones estratégicas del partido sin
encomendarse a nadie más. Algunos críticos amenazan con un congreso
extraordinario.

SUSANA QUADRADO – BARCELONA

EL CONGRESO
Algunos dirigentes plantean la idea de avanzar el congreso

LA EXIGENCIA
Los críticos reprochan a Mas que no escuche lo que le dice la militancia

– La crisis en la cúpula de Convergència Democràtica ha
empezado a asomar después del fracaso de las últimas elecciones
catalanas. En una parte de la dirección convergente está aflorando un
estado de palpable inquietud ante lo que se consideran movimientos
faccionales promovidos desde el entorno más próximo de Artur Mas. El
secretario general de CDC se ha sumado a las reuniones periódicas que
mantenían David Madí, Quico Homs, Oriol Pujol, Felip Puig, Germà Gordó,
Lluís Corominas y Josep Rull, creando así una dirección paralela al
secretariado permanente.

En estos encuentros se toman las decisiones estratégicas de CDC. El
malestar que hierve fuera de los ámbitos formales del partido ya ha
entrado en el despacho de Mas planteándole un dilema: algunos
dirigentes le han reclamado que neutralice a sus colaboradores aun cuando éstos han sido tan leales como fundamentales en su carrera por la presidencia de la Generalitat.

Han sido apartados de ese núcleo duro el resto de miembros del
secretariado permanente: Xavier Trias (alcaldable de CiU por
Barcelona), Antoni Fernández Teixidó, Carme Vidal, Dolors Batalla,
Antoni Vives, Carles Campuzano y Pere Macias. Razones de química
personal, la distancia generacional o una diferente cultura política
aparecen como las razones más evidentes por las que este otro grupo de
dirigentes se siente fuera de juego o, mejor dicho, fuera del juego.

Con CiU en el Govern, todo podría haber sido distinto y el malestar,
silenciado o inexistente. Pero el 1-N desfiguró el horizonte pensado
por Mas, y la federación nacionalista ha visto cómo perdía todas las
partidas saliendo como claro ganador de las elecciones pero perdiendo
89.000 votos en Catalunya. No está en el Govern y la alianza en Madrid
deberá esperar… La resaca electoral tiene una mala digestión, y de lo
que se trata ahora es de evitar el mal mayor: más fugas de votos en las
elecciones municipales de mayo. "El concepto de casa común del
catalanismo implica hacer algo más que impactos mediáticos", razona una
de las voces críticas con la actual línea marcada, entre otros, por
David Madí, el jefe de comunicación. Madí, de hecho, está en boca de
muchos, pero goza de toda la protección del secretario general. La
visita de Mas al notario o el popular DVDConfidentialCatde
la campaña electoral son ya agua pasada, aunque "los errores no se
pueden repetir", advierten los críticos. Del núcleo duro brillan con
luz y peso propios Oriol Pujol Ferrusola – al que algunos en CDC le
atribuyen algún que otro desmarque respecto a sus colegas- y Felip
Puig, quien mantiene su influencia sobre las agrupaciones
territoriales. Mas se ha dedicado en las últimas semanas a visitar
agrupaciones locales de CDC y a recibir a algunos dirigentes en su
despacho de la calle Còrsega para conocer la magnitud del desánimo.

En círculos convergentes se están planteando algunas salidas. Entre
ellas, la de avanzar la convocatoria del congreso – previsto para
después de las generales del 2008- en el que debería confirmarse o
renovarse la dirección. A esta opción no son del todo reacios algunos
miembros del núcleo duro ya que consideran que antes de las generales
controlan el partido pero después quién sabe. Y ya hay quien hace
circular el nombre de Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat de perfil
moderado, como hombre de futuro. Hoy Recoder no está ni siquiera en la
ejecutiva.

En cualquier caso, las pullas van dirigidas al entorno de Mas, no al
propio Mas, y no aparecen de momento como un movimiento articulado. El
liderazgo del también presidente de CiU no está cuestionado. Al menos
por ahora. "Mas tiene que ser capaz de reconducir la situación", dice
un vicesecretario, dolido. Al secretario general se le pide que aplique
el concepto de "casa común" también a la dinámica interna del partido.
Las críticas que sí van destinadas a Mas proceden del ámbito de
influencia de Jordi Pujol Ferrusola. El hijo mayor del ex presidente de
la Generalitat no ocupa ningún cargo político, pero se le atribuye un
papel importante en la conexión de CDC con el empresariado catalán.
Jordi Pujol Ferrusola fue uno de los principales valedores de Mas como
relevo de Pujol y sobre él se dice que tiene un "sentido patrimonial"
del partido.

Todo este debate se produce, además, en medio de otro dilema para CiU y
que se formula en dos tiempos: a corto plazo, las alianzas en Madrid;
y, con vistas a la próxima legislatura española, la oportunidad de
entrar o no en el Gobierno.

  1. No es tracta tant de si cobres d’ER o no. Jo seria més sintètic. Tots tenim determinades simpaties polítiques, i per tant, en el teu cas, com diriem "popularment", se’t nota el llautó. Però vaja, que no tens l’exclusiva del llautó, que consti també!

  2. Per mi, cap persona pot ser neutral en tot, i més quan es tracta d’escriure un bloc a on les opinions del blocaíre es el que més s’agraeix. Endavant Saul!

    Respecte a la noticia, jo com a militant d’ERC no hem fa cap gràcia que CiU tingui problemes interns perquè a les hores molts del seus votants poden anar cap al PP o fins i tot al PSC, lògicament alguns a ERC, però amb el que ha passat darrerament hem costa de creure-ho que siguin molts

    Altre cosa, es que potser si que hi ganes que passi una crisis a CiU, en aquest sentit potser estic una mica d´acord amb la línia de l’alguns dels teus lectors en aquest sentit de que hi ha interès per part d’alguns sectors que aquesta crisis es faci realitat i potser aquest desig fa que més d’un escriptor sigui poc objectiu. En aquest tipus de noticies hagi més de "ganes que li passi quelcom a Mas" del que en realitat està passant. També pot passar que algú li interessi provocar la crisis i creuen que aprofitant la conjuntura de que CiU esta entravessant el desert, es pot aprofitar per accentuar el que potser es un malestar lògic de la militància i de algú que no te càrrec per menjar, per provocar una crisis.

    Ja vaig explicar un exemple que ens va passar a ERC en el congres de Girona en el meu bloc.

    En tot cas el temps dirà si realment aquest malestar es pot acabar generant en una crisis de partit o no.

      

  3. Està clar que LV no es mou gratuitament, sembla que en Duran té molt a veure amb aquestes "según fuentes" que cita la mateixa LV española que posa a parir els confidencials (quina paradoxa).

    Aquest matí he penjat un post al bloc de l’Antoni Vives sobre la qüestió, espero que em perdonis el copypaste.

    "Em permeto fer alguna humil contribució de cap a on han d’anar els trets (no en sentit literal).  Vagi per endavant el fet que no voto CiU, o sigui que el que dic que cadascú ho agafi per on vulgui, però, com diuen els anglesos, "with a pinch of salt".

    1) Cal refundar CiU.  Refundar no vol dir fer un gran moviment de cadires ni grans històries.  Vol dir igual tancar-se tots a Montserrat 3 dies i pensar una mica en com va sorgir CDC als 1970s en quin entorn, com aquest entorn ha canviat i com ha de canviar CiU i el seu missatge.  El missatge d’en Pujol tenia un idealisme i un component de projecte col·lectiu que s’ha perdut pel camí. Per exemple, el vot jove ha de ser una prioritat.

    2) Disciplina interna (i no parlo d’en Duran en particular). En Pujol tenia clar que el sector negocis formava part del projecte però els tenia a ratlla.  Dóna la sensació que en els darrers anys, aquest sector es va anar engreixant i que cada cop apretava més o inclús s’atrevia a sortir a Madrid a negociar pel seu compte. Això ha debilitat a CiU.  El que és greu no són els pactes amb PP i PSOE, és que aquests pactes es fessin a canvi de res col·lectivament (i a canvi de molt individualment).  Això no s’ha superat.  En Duran ara vol ser ministre, a mi em sembla mala idea, però quan veig que a sobre no es diu res del continguts o de a canvi de què seria ministre, ja em sembla pèssim.

    3) Ser conscients de la pròpia força. Problema transversal als polítics catalans, venen la pell de l’ós a Madrid a canvi de 4 xavos, però es que a sobre es pensen que estant venent un conill de bosc.  No es poden ni imaginar la por que pot arribar a fer Catalunya allà i com es pot utilitzar això en una negociació.

    4) Canviar de cultura.  Molts dirigents van encara amb el xip de la majoria absoluta.  No hi tornarà a haver una majoria absoluta en molts anys. Ara l’important és la capacitat de bastir ponts i és vergonyant que el PSC us hagi avançat en això, partint d’una posició pitjor.  Compra el llibre del Ridao i feu-ne una lectura crítica i comentada colectivament.  Se’n poden aprendre coses.

    En fi, ànim, ja et dic que no soc de CiU però em posa negre la situació interna actual.  Espero que millori aviat i guanyi nous vots pel catalanisme."

  4. Sóc militant d’ERC, i encara que el que diré ara pugui cabrejar els convergents, és molt important que CiU es rearmi, perquè si ens veien obligats a pactar sempre amb el PSC -que tothom sap que té com a objectiu aniquilar la cultura nacional catalana- pendrem mal.

    Hi ha gent dintre d’ERC que veiem bé el tripartit, però aquest projecte té caducitat, no podem estar pactant continuament amb l’espanyolisme -simpatic i amable- però espanyolisme.

    Cal u a mig plaç una CiU forta desacomplexada i sobretot SOBIRANISTA.

  5. Benvolgut Saül,

    Veig que de vegades potser cert allò de que "no hi ha pitjor cec que el que no vol veure"…

    Afirmar que em quedo "ample" i et critico per "fér públic" que a CiU hi ha un conflicte intern és, senzillament, no haver llegit cap dels post que vaig posar en aquella notícia. O pitjor encara, és donar-li la volta a quelcom que saps perfectament que es referia a un altra qüestió.

    Per si no ho vas llegir, et recordo que la crítica anava pel ´"tó" del teu article i per la utilització de determinades expressions clarament pejoratives ("el de la zona alta", "pataleta diària") que em recordàven el pitjor dels confidencials sectaris (de qualsevol partit) o els articles de l’Uriel al e-noticies. Ho vaig escriure i ho mantinc.

    Faltaria més, en canvi, que tú i tothom no poguessin escriure criticant a CiU i la seva actuació política!. I ara és un moment, després de com a quedat el panorama polític al nostre país, en que cal fer-ho. A CiU a la resta de partits, si cal. Però amb arguments, noi, com habitualment tu fas, no amb estils i adjectius que em pensava tenies exclosos del teu registre.

    És evident que a CDC hi ha preocupació per la situació actual del partit. No seré pas jo qui negui l’evidència. És evident que caldria veure si és tant -o diferent- del que explica avui La Vanguardia. És evident que seria interessant saber perquè justament avui ho publica i en portada. És evident que cal escriure sobre  el tema i, si cal, criticar-ho.

    Però sense comentaris pejoratius. Si no t’agrada el Mas, no cal definir-lo com "el de la zona alta", amb tot el que això comporta (si vols, pots tornar a fer-te l’ingenu i dir que desconeixes a què s’associa popularment aquesta definició: saps que no és ric i saps que la dona treballa com secretaria a Transports Metropolitans de Barcelona -és públic-). Si no t’agrada com fan oposició no ho pots desqualificar, parlant de "pataleta diària", doncs és un dret -i una obligació- democràtica que tenen els de CiU, doncs representen persones.

    En fi, no sé si et pagaren l’estil de l’article de l’altre dia. Per la meva part, era més una metàfora que una acusació. Però per fer articles com el d’aquell dia, suposo que saps que ERC (i la resta de partits) tenen gent a sou als seus aparells de propaganda.

    Crec que no treballes en cap d’ells. Per tant, sabràs observar que en La Vanguardia (que no és diari de la meva preferència) no parlen del Mas substituïnt el nom per "el de la zona alta" ni del rol d’oposició democràtica com de "pataleta quotidiana".

    A ningú se li escapa que aqui rau la diferència entre el periodisme correcte (amb llautó o sense) i la propaganda de "partit".

    Situat on vulguis. Lógicament estàs en el teu dret. Però al meu parer -només parlo per mi encara que sospito que alguns més ho podrien compartir- articles com el de l’altre dia et situa clarament al segon grup. Encara que l’aplaudeixin els incondicionals…

    En canvi, sense cometaris pejoratius no tindria cap inconvenient en veure’t al primer. Amb el "llautó" ben a la vista, però és el teu dret i el respecto.

    A la fi, pel que t’he llegit, compartim els objectius finals, encara que discrepem de l’estratègia actual per assolir-los.

    I això, per a mi, encara és important.

    Ben cordialment,

    Jordi

  6. O em xoca; que parlin de primera. Si no és notícia parlar d’altres crisis internes, em sembla bé. Però no trobo correcte que es parli de la primera ara, fent veure que no hi ha hagut d’altres (com, a banda d’evident, crec és normal en tota organització entre persones; i no diguem en un partit polític; i no diguem es moments en què hi ha moviment.).
    I penso que també pot estar bé que no parlin de la primera, i provocada per la pèrdua del govern; perquè al final pot semblar que en lloc d’interna, parlin de crisi per provocació, de qui?
    I avui repassava uns retalls de premsa del novembre del 2004. Al costat d’un retall que guardava sobre unes feines de l’exili trobo una notícia que fa referència a un possible trencament entre CDC i Unió. A banda que no cal anar ni tant lluny ni tant a prop. Clar que també s’havia usat (i diria que amb èxit, pel context de les unitats, i unidades) com a argument de pre, i precampanya, i campanya, una unitat sens dubte a la coalició. Unitat que pretesament contrastava amb les excessives converses, desavinences, mancances de tots a una, vergonya internacional, del govern del president Pasqual Maragall. Em xoca, o ho trobo xocant que es parli d’una primera.
    Clar que puc pensar que la notícia es refereix a la primera fent números a partir de la formació de l’actual govern. Però no sé si té gaire sentit.

  7. No puc deixar d’expressar la meva estranyesa pel fet que tot el debat sobre la crisi, evident, del nacionalisme (o sobiranisme o com en vulgeu dir) catala es centri en els partits, que han demostrat a bastament tenir uns objectius que no van gaire mes enlla de col·leccionar i fruir de seients ben pagats a canvi del que sigui, que no pas en un electorat abandonat, frustrat, fart de ser trait, que es refugia en l’abstencio perque no paga la pena surtir de casa per votar Carod, Mas o Duran. Que se’n ha fet de tota la gent que va anar a la mani pel dret a decidir, una mani que no va rebre el suport dels partits, i on nomes hi va anar ERC (o ja es nomes E?) i mes aviat amb cara de fastic?

    Hi ha una profunda clivella entre uns politics que fan servir el catalanisme nomes per assolir objectius professionals i que estan disposats a vendre’l per quatre rals, i un poble que existeix i que el sent com part d’ell mateix. Als partits aixo els en fot, perque el que els treu el son son els percentatges relatius, no les xifres de votants, pero es poden trobar que al final ni una cosa ni l’altra.

  8. Ei, doncs jo vull que ERC i Ciutadans i Don Juan Carlos hem subvencionin immediatament el meu blog!

    Els d’ERC perque des del meu blog vaig animar la gent a votar-los, bueno vaig fer una mica de burla i tal, dels eslògans d’ERC, i també vaig criticar-los d’altres coses, però al cap i a la fi vaig demanar el vot per a ERC.

    Ciutadans perque jo ja parlava de l’Albert Rivera des que va ser candidat, abans no fos diputat, bueno en parlava malament però en parlava

    Don Juan Carlos perque hem va llepar baveta del "carlitos" sense que jo li’n donés permís, que es cert que la baveta ja era lluny del "carlitos", però la va llepar sense el meu consentiment.

Respon a Roger Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!