Hi ha dies que tens unes ganes terribles de saltar-te la teva pròpia agenda, no anar a un acte al qual t’hi has compromès i plegar un parell d’horetes abans. Estàs cansat i el cos t’ho demana. Però finalment he aguantat i aquest dimarts al vespre he assistit a la presentació de la revista Catalan International View [
web], un mitjà que pretén projectar la mirada catalana del món a nivell internacional, a través de la distribució de 8.000 exemplars degudament seleccionats. Una tria afinada dels destinataris de la publicació que la converteix en una eina estratègica, un producte de qualitat que arriba allà on cal que hi arribi. Tot just dilluns, a través del Facebook, em va acabar de convidar el seu editor,
Víctor Terradellas [
perfil]. No sabia ben bé de què anava l’acte ni la revista, però finalment m’hi he apropat i sort que ho he fet. La presentació ha estat excel·lent, d’un nivell altíssim, amb una cartilla de convidats de primer ordre. Ha estat emotiu, i he agraït a Terradellas —amb qui coincidíem pels passadissos del Parlament tafanejant amunt i avall— que m’hagués volgut convidar. (Seria un gran encert que publiquessin vídeos i material de l’acte a la xarxa.) Espero que aquest dimecres llegirem notícies a
El Punt i l’
Avui, he vist una càmera de
TVE i, lògicament, ho ha cobert l’Agència Catalana de Notícies (
ACN):
Neix una nova revista de pensament per projectar Catalunya al món. Aquest país, des d’un posicionament desacomplexadament europeu —d’un europeïsme constitutiu, com ha advertit
Martí Anglada—, necessita projectar-se al món amb materials d’excel·lència intel·lectual. Tot això, i un sentiment sobiranista cada vegada menys pessimista, més valent i positiu, ho he copsat des del mirador del
CCCB, amb una torre de Collserola al fons que presidia la mirada sobre la capital europea, la ciutat global que és Barcelona, capital de Catalunya. Dues banderes —la catalana i l’europea—, el violí de
Núria Balcells, el violoncel de
Sara Guri [
foto], una concentració de talent i convicció nacionals molt potent i, sobretot aquest dimarts al vespre, la trasversalitat que sovint manca en d’altres espais. El director de la revista,
Francesc de Dalmases (a l’esquerra, a la foto amb Terradellas), ha fet una intervenció posterior al
vídeo de
Pau Casals [
wiki] a les Nacions Unides, en un inici de presentació francament emotiu. Després han vingut les paraules —i ara agafeu-vos— de personalitats com
Vicent Sanchis —un xic pessimista—,
Pere Torres [
bloc],
Enric Canela [
bloc], Martí Anglada,
Manel Balcells [
bloc],
Àngel Font,
Anna Grau,
Manuel Manonelles,
Fèlix Martí,
Ricard Planas i, aquests a través del vídeo,
Vicenç Villatoro,
Arcadi Oliveres,
Guillem López Casanovas i
Montserrat Guibernau. Entre els assistents, he vist
Felip Puig,
Oriol Pujol Ferrussola,
Eduard Voltas,
Mònica Sabata —al meu costat—,
David Minobes i molts d’altres. En sortir, comentava amb un dels assistents que alguna cosa s’està movent, que hi ha país i que de l’apatia a la recuperació de la trempera col·lectiva només hi ha un pas. Alguns han començat a fer-lo, el pas endavant. Terradellas, el primer.