Saül Gordillo www.saul.cat

Ángel Acebes entra en campanya, perquè el PSC l’hi fa entrar. Qualsevol animalada dita per un dirigent conservador espanyol és utilitzada per un partit socialista que es comporta en clau espanyola encara que es digui de Catalunya. Entro al web del PSC i les tres notícies destacades tenen el PP com a protagonista en els titulars. Fan el mateix que retreien a ERC. “Els extrems es retroalimenten”, afirmaven. Ara recorren a un partit minoritari i gairebé marginal a Catalunya com a únic reclam per a la participació en el referèndum del 18-J. Fan algun gest, però l’intent de l’aparell socialista és presentar el “sí” com una censura electoral al PP.

No sé si un PP aïllat a l’oposició, amb un líder desdibuixat com Mariano Rajoy, és la millor aposta per cridar a la participació. Ni aquest PP governa amb majoria absoluta. Ni Rajoy és l’Aznar de les èpoques més prepotents i centralistes. Però els ideòlegs i estrategs del PSC sabran.

Objectius antagònics i poc entusiame a les files del “sí”

El tripartit del “sí”, que no es caracteritza precisament pel seu entusiasme, segons Jordi Juan, s’ha presentat més dividit i dispers que mai. Inclús a les files socialistes, hi ha interessos ben diversos. Mentre Zapatero, l’equilibrista que es multiplica en mitjans catalans, mostra la seva versió més mediocre del Senyor Promeses, dient que no serà garrepa, els socis nacionalistes del “sí” admeten que hi desconfien i el critiquen. Pasqual Maragall [de qui el periodista mataroní Joan Salicrú no en té cap dubte, que es presentarà a la reelecció] veu en el 18-J una oportunitat per salvar-se políticament, en un intent a la desesperada.

Una actitud pidolaire i sucursalista que frega la dignitat institucional del càrrec. I que suposo que irrita Artur Mas i Duran Lleida. CiU (amb el seu anecdòtic Miró i Ardèvol divergent) volia evitar que el referèndum esdevingués salvavides polític de Maragall, però el President és capaç de fer qualsevol cosa encara que sigui en temps de descompte.

Contradiccions dels nacionalistes gallecs i bascos

Josep Lluís Carod ha intentat ficar el dit a la nafra de Galeuscat. Acceptaria el nacionalisme basc un Estatut com el de La Moncloa? Xabier Arzalluz, dirigent mig retirat del PNB, va confessar que no, en una entrevista de Toni Strubell per Presència, que apareix transcrita en el portal de Josep Maria Terricabras. Hi ha interioritats, com aquesta que explica Busot, sobre el desconcert entre els referents nacionalistes bascos i gallecs de CiU i ERC. Mentre Anxo Quintana (BNG) i Josu Jon Imaz (PNB) fan campanya amb CiU per defensar l’Estatut Mas-Zapatero, Xosé Manuel Beiras (BNG) i Arzalluz (PNB) estan pel “no” dels independentistes catalans.

[Ho explica el militant de Nuevas Generaciones de Vigo Javier Dorado, en el post El BNG y su “cacao maravillao” con el Estatut] Les dues Begonyes d’EA, Begoña Erratzi i Begoña Lasagabaster, també fan costat a ERC. [Aprofito per anotar que el senador del PNB Iñaki Anasagasti escriu Galeuscat quiere acabar con España]

Dignitat és la paraula

Precisament el filòsof Terricabras apel·la en el seu bloc a l’Estatut desitjable, que és el del 30-S, en un intent de destacar les contradiccions del pragmatisme convergent. Jordi Pujol va admetre-ho recentment, que l’Estatut de La Moncloa és insuficient per a les aspiracions nacionals i les necessitats de Catalunya. L’escriptor Víctor Alexandre fa servir la paraula claudicant, per apel·lar a la dignitat nacionalista o independentista. La dignitat o la indignitat d’aquest o d’aquell vot. El jove economista mataroní Francesc Amat, de la fundació del PSC Rafael Campalans, reclama la dignitat del “sí”, dolgut per determinat discurs que pretén deslegitimar de dignitat l’aprovació estatutària.

Enquestes: De La Vanguardia triomfalista pel “sí” a la més creïble de la Ser

Aquest cap de setmana llarg, amb el bon temps que ha fet, ens ha permès agafar una distància saludable. Mirar-nos la campanya amb gran angular. Relativitzar enquestes com aquesta, que La Vanguardia publica intencionadament en la recta final. Jo crec, i potser m’equivoco, que aquesta altra de la Ser s’hi acosta més, almenys a la realitat que a mi m’envolta. La Vanguardia situa el “sí” en el 70%, la Ser el rebaixa fins a un més creïble 51%.

Ja sé que no és científic però a mi hi ha petites proves que em serveixen sovint com a copsador d’estats d’opinió. El mesurador casolà ha funcionat els últims dies. Permeteu-me la frivolitat: 

Experiment 1: Sondeig entre 44 persones d’un entorn meu que no desvetllaré per prudència: 22 no, 10 sí, 6 nuls, 1 blanc i 5 abstenció.  

Experiment 2: Dinar amb una gent que no desvetllaré també per prudència: 4 no, 1 sí i 1 abstenció.

Experiment 3: Jacuzzi dissabte a la tarda amb els companys d’equip després de jugar a futbol (i guanyar, per 4 a 1). Cap referència al referèndum. Ningú esmenta l’Estatut ni comenta la campanya. Normalment es parla molt de política i de futbol. Dissabte, ni piu. La gent passa. Estem més pendents del Mundial i de les vacances que no pas del 18-J.

Malestar amb TV3

Els blocs electorals són un desastre. Recullo les opinions al respecte dels periodistes Miquel Pairolí a El Punt i de Daniel Condeminas a l’Avui. Resulta que la pitjor informació sobre aquesta campanya la trobem a la televisió pública catalana. Els blocs hi deuen tenir molt a veure, perquè em nego a creure que els professionals de TV3 es tornin tant dolents en tant poc temps i ho siguin en dies tant concrets. Els partits, més tranquils. El ciutadà, més manipulat i desinformat. Tothom content?

No ho crec, perquè la imatge de l’emissora pública cau en picat. He trobat aquesta anotació crítica del blocaire de CiU  Martí Cabré, i aquest article d’en Puigllançada a la sempre en ebullició Olla de grills; i aquesta entrada al bloc del republicà Marc Espasa. Coincideixo en què TV3 recau més del compte en referents estatals, prescindint i menystenint els nacionals. Però la campanya i aquesta murga dels blocs electorals informatius encara ho distorsionen i perverteixen més. A més, no deixa de ser un cop a la imatge de l’ens públic que a cada informatiu repeteixin que els seus periodistes fan vaga de firmes.

La tensió, però, és extrapolable a altres mitjans públics, com les televisions locals. He enxampat aquesta informació del bloc del regidor d’ERC a Gavà Marcel·lí Reyes sobre un dictamen de la Junta Electoral arran del seguiment de campanya de la televisió municipal.

Més pàgines sobre l’Estatut

Afegeixo als enllaços de la campanya pel referèndum aquestes pàgines web. En Joan Camp de Racó Català, amb qui col·laboro compartint aquests articles de campanya, ha localitzat La closca, clarament sobiranista i partidària del “no” el dia 18. La Fundació Rafael Campalans, del PSC, ha oberta aquesta plana de Finançament Federal, amb una intenció d’afavorir el “sí” estatutari basat en l’aspecte econòmic. Gràcies a les pàgines de Martí Crespo, de Vilaweb, publicades setmanalment a Presència, detecto aquesta de Som una nació, d’activitat encara incerta, i el Joc de l’Estatut de Daniel Vives.

Blocs republicans

El regidor de les JERC a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Florensa, ha canviat l’adreça del seu bloc. La bona és aquesta. Gràcia tira i molt. Florensa també s’ha proposat fer un diari de campanya al bloc.

He incorporat al llistat de blocs republicans la bitàcola del president d’Esquerra a Elx (Baix Vinalopó), Josep-Amílcar Albert i Sabater.  

L’alcalde Baron

Els blocs socialistes i republicans són els més actius a la xarxa. Els primers promouen el “sí”. Els segons, el “no”. Cadascú fa servir les seves armes. Els socialistes tenen un gran pes polític i institucional. Diputats, alcaldes i càrrecs públics de tota mena aprofiten els blocs per fer campanya, per mobilitzar la seva gent. Un d’ells és l’alcalde de Mataró i candidat del PSC Joan Antoni Baron, amb qui vaig coincidir diumenge al port de Mataró en un acte públic. Baron em fa un elogi i un retret, a part d’una conyeta, en aquesta entrada. No em fa res enllaçar amb el video de les contradiccions de Carod i Josep Bargalló, entre d’altres coses perquè les he escrit i criticat aquí mateix.

Recomanació: Spain News

No sé qui el fa, però també molt bé. És un bloc que es dedica a recopilar píndoles. Spain News, notícies de les espanyes està molt actiu precisament durant la campanya. Té la bondat de la brevetat (tot el contrari que jo) i l’encert de la selecció dels temes i enllaços.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!