Saül Gordillo www.saul.cat

He arribat un pèl tard a casa. Quan m’he posat davant de la televisió, el partit acabava d’arrencar. No he pogut veure si TVE o TV3 han censurat els xiulets al borbó. Ara sento el programa d’en Puyal, i diuen que a TVE han esmorteït el so d’ambient per evitar que els xiulets als monarques i a l’himne espanyol se sentissin més enllà de Mestalla. A TV3 no hi ha hagut censura. A la ràdio pública catalana fan algun comentari sobre la realització del mitjà company. Alguna pancarta que no s’ha vist en pantalla. Crec que tècnicament no ha estat la millor de les realitzacions possibles d’un partidàs com el d’aquesta nit. Però com  mínim a la nostra no han practicat la censura de la pública espanyola. Una altra cosa és que hi ha altres realitzacions possibles. En qualsevol cas, allò que no s’ha pogut ni censurar ni obviar ha estat el gran nombre d’estelades i d’ikurriñas enmig de la marea blaugrana i blanc-i-vermella. Una gentada barrejada, fosa, integrada. Aficions exemplars que han donat una lliçò. Aquesta nit l’espectacle era al camp i a la grada. I quan els noranta minuts havien acabat, la celebració dels jugadors també ha estat barrejada, fosa, integrada amb les dues aficions, que han estat una única. Estelades i ikurriñas en mans dels jugadors del Barça. Ara he repassat fotografies d’alguns digitals espanyols, i la tria no és innocent. No veuràs fotografiats ni Piqué ni Henry ni Puyol ni altres cracks amb l’estelada. Per TV3 sí que els hem vist.