Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Embranzida demoscòpica del “sí” i el necessari entusiasme del “no”
No recordo haver rebut a casa el text complet o un resum de l’Estatut aprovat per les Corts espanyoles. Aquest Govern, per tant, no m’ha facilitat el document que se sotmet a consulta popular el 18-J [L’amic Carles Puigdemont també denuncia en el seu bloc incompetència en la difusió del text.] En canvi, dijous vaig rebre per correu un sobre petit amb les tres opcions vàlides de vot a dins: sí, no i blanc. En el sobre (d’estètica PSC, per cert; conté una franja vermella poc institucional i molt de disseny socialista) no hi figurava, lògicament, l’opció del nul, defensada en aquest cara a cara de Vilaweb pel blocaire i cofundador del Partit Republicà Català Enric Borràs davant de l’escriptor Albert Sánchez Piñol, que aposta per l’abstenció.
L’opció de Sánchez Piñol triomfarà el 18-J, ja que les dues enquestes públiques que s’han presentat aquest divendres posen de manifest l’elevada abstenció. Situen la participació electoral en el 55%. La meitat del cens no anirà a votar, i set de cada deu votants ho faran per donar el seu “sí” a la reforma estatutària. El “no” punxa, segons les enquestes de l’estatal CIS [aquí la hi trobareu] i del català CEO. [Em comença a cansar que l’organisme públic català dedicat a fer les enquestes no disposi d’una web digna i que no hi pengi els documents. És insultant.]
Si diumenge llegíem aquesta enquesta de La Vanguardia, aquest divendres li tocava a El Periódico, amb aquest títol de portada: “El sí guanya força” Una enquesta que incideix en l’avantatge de CiU sobre el PSC, alerta de la indecisió del candidat socialista i certifica l’opció de la sociovergència. No estalvia confusió i incògnites.
Jo, no me les crec, aquestes enquestes. El nas em deu fallar. Però el que respiro i capto no és precisament que 7 de cada 10 votin “sí”. En el meu entorn impera el “no” o l’abstenció activa. En qualsevol cas, i atesa la barreja d’aquest referèndum amb el plebisicit maragallista i les primàries en què s’està convertint la contesa, no seria gaire intel·ligent carregar al 18-J més missatges dels imprescindibles. Els del “sí” s’han caracteritzat el que portem de campanya per la picabaralla diària, per les contradiccions permanents. S’equivocarien els del “no” si hi volen veure l’inici d’un procés independentista en aquest vot. Vull dir que el sobiranisme ha de ser prudent, perquè la imatge que projectarà un “no” inferior al 30% seria letal per al futur discurs independentista. Què carai volen aquests si, sumats al PP, no superen el 20%? És una pregunta que algú podria fer-se, amb tota la mala intenció del món, és clar. Per tant, no cal servir en safata una lectura segons la qual el sobiranisme és minoritari o marginal al Principat. He escrit en alguna ocasió que conec convergents que votaran “no” [com aquest fundador de CDC i blocaire, Albert Vila i Lusilla, que figura entre els Economistes pel no, una plataforma l’ànima de la qual és l’economista i professora universitària Elisenda Paluzie, entrevistada aquí] i republicans que votaran “sí”. Molts vots del “sí” seran un sí crític, una mena de “sí però”. Molts vots del “no” seran expressió de rebuig en sentits diversos, i, per tant, no esdevindran patrimoni del catalanisme, el sobiranisme i/o l’independentisme.
El tripartit del “sí” s’ha injectat moral i entusiasme, a l’equador de la campanya. Fan córrer la idea que el “no” és poc entusiasta, a mig camí de la indignació i el malhumor, o una suma de tots dos. De la mateixa manera que no es pot ni deslegitimar ni posar en dubte el “sí” (és un vot tant digne com qualsevol altre, discrepància ideològica al marge), crec que cal revelar-se davant d’aquells que propugnen l’etiqueta que el “no” és de gent enfadada i permanentment insatisfeta amb la vida i el món mundial. Cal reclamar, per al “no”, el desacomplexament, la il·lusió i l’entusiasme.
Queda una setmana perquè el “no” sobiranista superi els fòrums d’Internet i salti dels mitjans i entorns convençuts per arribar als indecisos i abstencionistes en potència, que no són pocs. Una setmana que serà dura perquè l’ofensiva mediàtica i publicitària és brutal. Les enquestes sovint l’encerten perquè aconsegueixen allò que es proposen: condicionar el sentit del vot entre aquells que no el tenen decidit. I la nit electoral és molt difícil de saber què havia estat primer: si l’ou o la gallina.
Mentrestant, Maragall i Montilla juguen al debat successori, per a major distracció de la campanya. Maragall no es creu això, i es fa el valent i el sobrat recordant a Mas que a ell mai no l’han guanyat (en vots, deu voler dir!).
Ahir penjava en aquest bloc el document que gràficament evidencia les retallades. També l’han penjat al web de la Plataforma pel Dret de Decidir.
He de rectificar i, segons em fa saber el blocaire i regidor convergent Roc Fernàndez, admetre que CDC també ha creat un espai propi al seu web dedicat a la campanya de l’Estatut.
La mala notícia del dia, però, és que la nostra selecció ha perdut en la jornada inaugural contra Equador. M’ha sorprès (és una manera de dir-ho) que Maragall i Mas, en lloc d’aprofitar per reivindicar seleccions catalanes, diguin això, quan alguns prefereixen això altre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta setmana parlava amb un amic i arribava a la conclusió que, a banda de si, no i en blanc, hauria d’haver una papereta amb una expressió del tipus "pse", per tota la pila de votamts que votaran afirmativament però sense la il.lusió generada el 30 de setembre.
Pel que fa al mundial, una motivació que tenia per seguir-lo i a les primeres de canvi queden pràcticament sense opcions, perquè guanyar a Costa Rica, rival de l’últim partit de la catalana, encara ho poden fer, però a Alemanya jugant a casa ho dubto molt. Sort que encara ens queda Ucraïna…
A l’enquesta del CIS, a la pregunta de a quin partit polític es sent identificat: Un 38,8% contesta que al PSC -en canvi només un 26,5% declara haver votat el PSC les darreres eleccions-
Curiosament hi ha més gent identificada amb ERC (19,5%) que amb CIU (18,6%).
Tot plegat no quadra gens amb les darreres enquestes d’intenció vot, segons aquesta enquesta el PSC hauria d’estar molt aprop de la majoria absoluta. Trobo denigrant que amb diners públics estiguem pagant aquests pamflets polítics.
Martí.
Tot l’embolic de les enquestes és culpa de la CIA ( Central d’Intoxicació Abusiva, d’en Madí-Zaragoza). Engolits pel seu tacticisme delirant ens volen fer un rentat de cervell per poder-nos manipular millor. El problema que hi veig és que com els interessos de CiU i PSC són diferents, les tàctiques de manipulació s´entrecreuen entre elles i es fa impossibles esbrinar que preten transmetre cada moviment manipulador. Quan la premsa pro-socialista esbomba una pretesa pujada dels regionalistes de dretes, què preten?, quan posen a Duran com a lider més ben valorat què es proposen?…i quan en Madi i Zaragoza manipulen les enquestes inflant el sí què pretenen aconseguir?… jo ja m´he perdut. Això que les manipulacions hagin de servir a objectius tant diferents ho trobo una mica complicat.
Em sorprèn l’arrambament mediàtic cap al vot blanc. En una situació en que es legitima qualsevol opció en una deriva totalment ambigua, sembla que el blanc ha de ser condemnat a la tradicional falta de definició. Mentrestant, molts s’abstindrant activament contant les onades a la platja.
Les enquestes no se les creu ningú. Totes estan cuinades, totes estan manipulades per afavorir els interessos de qui les fa.
Ja sabeu que els del No ja tenim himne?
KoaLlach
Els del Polònia són uns cracs. Per desgràcia em penso que duraran poc.
Salut!
Saül: em recomforta de veure que finalment comenceu a adonar-vos del cul de sac en què podeu ficar l’independentisme tots els que heu heu anunciat irresponsablement l’arribada d’una imaginària "revolució sobiranista" i heu animat Esquerra a decantar-se cap al no. Llàstima que potser ja serà massa tard per a fer-hi res. D’aquí vint anys potser tindreu una altra oportunitat.
Saül,
1. L’estatut del Principat és el desenvolupament dels Reglamentos del Romanones del TÍTULO VIII de la Constitución Española, aplicats en el segle XXI. Mireu-vos-ho sense passió i amb la ment clara. Tota a referència a catalana / catalanes a institucions, fundacions, etc. és esmenada i encongida a l’àmbit de la Generalitat d’Amunt.
2. La cançó / video dels Polònia: genial.
Doncs la Laura i jo anirem a votar NO amb molta il·lusió i sense complexos, que només de pensar amb la carota llarga que posarà la Martina si guanya el NO ja se’ns escapa el riure.