1) De tant en tant llegeixo Sostres i en acabar penso que és tan desagradable que no ho tornaré a fer. Alguna vegada diu alguna cosa que em sembla bé (tothom es pot equivocar, oi?).
2) No sóc partidari del nou finançament: sóc independentista. No crec que en traiem l’aigua clara i estratègicament considero que ens fa perdre un temps molt valuós.
3) Habitualment et segueixo, i alguna vegada dius alguna cosa que NO em sembla bé (tothom es pot equivocar, oi?), però considero que a l’ACN i al teu blog fas les coses ben fetes i amb les idees clares. També vaig gaudir amb la lectura de la crònica del puntcat (Nació.cat).
El senyor Salvador Sostres se les dona d’estar per sobre del bé i del mal fent un atac frontal, però no s’aplica allò que predica i és obvi que ell també està en nòmina d’alguna secta. Pot començar a tirar de la manta per ell mateix i dir cap a on carrega, en lloc de només atacar als altres, d’altra banda signe de desesperació contra articles encertats i ben escrits. Saül no dubtem de la teva independència i professionalitat, “a palabras necias, oídos sordos”
bon dia, en salvador té raó…com a calellenc em sap greu dir-ho però te tota la raó del mon. No pot ser que s’opini depen desde la menjadora que s’està. S’ha de ser imparcial i opinar amb coneixament de causa. per a panflets ja hi ha el gramma o antigament el pravda i el reporter
Un fàstic d’article, com els dels darrers 8 anys, per això alguns varem deixar de comprar l’Avui en paper. Per altra banda, ara ja pots dir que ets del selecte grup dels que en Sostres ha insultat. No ho pot dir tothom! A partir d’ara seràs respectat per molta gent i potser quan pugis a Osona sortirà el sol i tot! 😉
Malgrat les formes, el què diu és, en esència, del tot cert. L’article de l’extraterrestre és una mostra obscena d’adhesió al tripartit i a la seva política. En aquest sentit, havia seguit el teu bloc regularment: trobava que, malgrat el teu rol com a director de l’ACN, tenies una estranya capacitat per ser continuar essent crític i rigorós sense perdre les formes. Tot això fins l’article de l’extreterrestre. Suposo que deus haver tingut indicacions per a transmetre el missatge de què el finançament és positiu. Amb tot, penso que has perdut, amb un sól article, aquest criteri i to que et feia únic. En qualsevol cas, sabem que la vida està feta d’eleccions permanents, més quan ocupes llocs de responsabilitat. I són les eleccions les que mostren la categoria de cadascú.
Salvador, no serà que l’enveja se t’està menjant ?? Pensa que és molt mala companyia. Ah, per cert, segur que tu escrius a l’avui de gratis. Merci pel teu altruisme però no ens cal, ni ens interessa.
El Sostres ja el coneixem; és fervorosament pro-CiU i li agrada la provocació fins a extrems que el perden. Dit això cal afegir que en aquest cas té tota la raó. Si les formes no són apropiades el fons és absolutament correcte. No et va col·locar el Puigcercós a l´Agència Catalana de Notícies? I si bé fa anys et llegia molt sovint, des de que et vas “institucionalitzar” trobo que els teus escrits han perdut frescor. Abans eres més creïble. Ara quan miro el teu bloc sols trobo la versió oficial del govern.
Tothom cobra d’un lloc o altre, i fa la feina que pot o la que li deixen. Però, evidentment, és un desgast innecessari fer comentaris que poden ser immediatament utilitzats per al·legar un “conflicte d’interessos”. Què vol dir això? Que si hom té un càrrec qualsevol concedit pel tripartit, el que hom pot fer és agitació, per exemple, en promoure la unitat de l’independentisme (i del catalanisme, en general), en promoure un àmbit de comunicació català o un compromís comarcalista i popular en el tractament de la informació local i nacional. En entrar en terrenys divisoris (i el model de finançament sempre ho serà), l’alt càrrec del tripartit ha de tenir cura i no mullar-se gaire. Qualsevol imprudència serà aprofitada pels enemics conscients o inconscients. I si una persona es diu Gordillo (jo em dic López) l’últim que pot fer si de debò s’estima Catalunya és atacar els catalans amb els quals discrepa políticament.
Saül, em sap greu que un article et faci victima d’atacs des d’una banda del sectarisme polític, però et prego que prenguis bona nota de com funcionen les coses i que facis una reflexió sobre com, de vegades, valorem a d’altres persones.
Això només és un exemple d’altres experiències que posen de manifest que opinar lliurement i intervenir en política sense permisos acostuma a sortir car, però també quan opines a favor d’un punt de vista o mostrant disconformitat: recordo a Guardans i recordo més, per la part que em toca, com el catalanisme ecosocialista és una i una altra vegada qualificat de manera idèntica per Sostres i els qui són com ell.
Deixem, però, una cosa clara: Sostres és un impresentable però tots tenim molt a aprendre de conviure, respectar-nos mútuament i no tirar-nos tant els trastos pel cap.
Sembla estrany que algú encara doni credibilitat al personatge Sostres. Quin carcamal! La mentida, la prepotència, la missogínia, el racisme són alguna de les seves característiques. Si hi ha alguna cosa que no és tolerable és precisament la poca objectivitat del tipus. Però com s’atreveix a donar lliçons de res!!! QUina vergonya de país i de diari. Per cert, com és possible que el mateix diari admeti un escrit que va en contra, i a més amb mala educació i estil barroer, d’un dels seus propis col·laboradors. Quo vadis AVUI? Saül, ets referent per a molta gent. Si Sostres diu el que diu és perquè ets bo!
El que digui en Sostres, francament, de fa molt temps que em preocupa ben poc. No trobo que tingui cap interès.
Però avui per exemple llegia al teu article: els contraris a l’acord fan una caça de bruixes. A internet, la cacera està realment descontrolada.
A què et refereixes? de quina caça de bruixes parles? Pot haver gent que t’hagi deixat comentaris inapropiats o que no t’hagin agradat, però em sembla que no pots generalitzar. Que algú no estigui d’acord amb el sistema de finançanent, ni vol dir que sigui de CiU, ni vol dir que estigui fent caça de bruixes de ningú.
Quan m’he llegit el teu article, doncs mira, he pensat que era ben igualet als d’en Sostres o la Mar Jiménez. La qüestió és buscar un culpable i desqualificar-lo obviant el tema inicial del debat. El resultat final és que fas articles sobre finançament, i en cap d’ells parles de finançament. Només deixes anar un seguit de fòbies particulars que no poden interessar a ningú més que els adoctrinats. Francament dolents els articles, tant el d’en Sostres, com el teu. L’article d’avui de la Patrícia Gabancho sí que valia realment la pena, parla de finançament d’una manera ben senzilla i entenedora per tothom.
Per cert, aquest matí m’he llevat amb la notícia a Catalunya Radio que tornaran a processar en Carretero. Ja és curiós això de les bruixes, el país del món amb més corrupció urbanística, i la justícia espanyola en temes menors actuant per protegir el tripartit.
Bé, me’n vaig a fer una mica de cacera de bruixes.
Ja no parlaré del seu galdós paper d’alcavot (diguem-ne fins i tot de “palanganeru”) que fa del grimpaire sense dignitat de Ripoll respecte del tema del finançament. No, jo només comentaré l’irreal viatge que fa l’extraterrestre alcavot a les illes. M’agradaria que, a banda de manipular les dades sobre la televisió a les illes (per quins set sous no esmenta quina tv3 s’hi clissa? per quins set sous no hi apareix el mot ‘satèl·lit’ i el mot ‘internacional’?), l’extraterrestre alcavot fera un viatge també al País Valencià i provara de fer la mateixa anàlisi a les escorrialles de la palangana allà. Quant al putxi, només hi cal recordar la seua “baixada de bandera”, la més ràpida de tots els consellers des que Montilla va bordar per ordre de ZP.
És una pena no ja que, com demana el sostres, no s’hi deixi clar de qui es cobra. La llàstima és que en un diari com l’Avui hom haja d’engolir-se articles confegits del fons de la palangana estant, com si això fóra el País o el Mundo.
No sóc lector habitual del Sostres perquè no m’agrada el seu estil, però t’he de dir que amb el seu article referent a la teva persona l’encerta de totes totes. Com algú ja ha comentat hi ha un abans i uns després en el to dels teus articles des del primer al segon tripartit, coincidint amb la teva entrada a l’ACN.
La frase deu seu article fent referència als genolls de Zapatero és delirant. La realitat és que , gràcies als líders esquerranosos que adoreu per aquest blog, haurem de compra vaselina en quantitats industrials.
És repugnant la propaganda prosociata , i per tan tripartita que es fa des d’aquest blog i a més d’una persona que cobra diners públics.
Estem, sens dubte en una dictadura mediàtica socialista, però que li queda poc temps de vida.
Saül, l’has ben cagat. bé, ja fa temps que només fas que cagar-la, però aquesta vegada és tant evident! abans eres independentista i independent, ara el teu blog és un pamflet que no para de fer elogis a Montilla i el tripartit. amb molt de greu penso que la persona que jo em pensava que eres ja fa temps que no existeix. o abans només eres desesperat per un càrrec i ara que ja el tens mostres la teva cara real: prepotent amb els adversaris i bastant pilota amb els amos. quina llàstima!
Em sap greu, però té raó. Per menys ue ens agradi el Sostres, li hem de donar la raó quan la té, a l’igual que per més que ens agradis tu no te l’hem de donar quan no la tens.
Els teus escrits acrítics a favor d’Esquerra i hipercrítics contra tot allò que vagi contra Esquerra, agafant en alguns casos posicions delirants, com l’article que el Sostre fa referènica, qüestionen el teu sentit comú i/o la teva independència. Són articles només comparables a d’altres persones molt vinculades a Esquerra, que sempre la defensa i mai la critiquen.
Saül, no vull desmesurar-me, però algun elogi hauré de fer-te, espero no t’incomodi, algun t’hauràs de
empassar, perquè sinó no sé com analitzar l’article de Salvador
Sostres, i em sembla pot anar bé. Gràcies, en tot cas.
Estratosféric, il·legal, raquític, poc decorós, ardent,
apocalíptica, pobre pedant obvi i matusser, sense estil ni gràcia,
menors, caderneres funcionàries, barates, …..una bona col·lecció de tipus d’adjectius a l’article.
El trobo embolicat (confusions), presumptuós
(es col·loca ell per sobre de quasi tothom, diria),
pseudoacusador (llença unes acusacions que no justifica), intoxicant (confon judici amb evidència, per exemple), atabalat (vol
dir massa coses alhora), atacant (en concret li veig un atac personal
cap a tu).
No entenc a què apunta Sostres quan diu: “…per entendre de què i de qui estem parlant.” Ho veig un embolic, perquè ho presenta com una reclamació per la garantia de qualitat d’informació (seria el què) però, a què treu lloc aleshores el “qui“? Li trobo malicia en intentar disfressar d’evidència còsmica o semàntica un insult dirigit a algú en concret.
Sobre “Hi ha una superioritat moral amb què l’esquerra pretén sempre alliçonar-nos, però al fons sol haver-hi un talonari.”
cal dir que com a generalització és falsa, ja que hi ha molta d’aquesta
suposada superioritat moral, però més que a sou com ell la marca diria
que es deu a idees confoses fins arribar a la estupidesa política. De
la de sou no crec hi hagi gaire de tant escampada que hi va. També
penso que Sostres l’erra en situar-te en el grup d’aquests
alliçonadors, ho veig com un mirar de quadrar no sé veure el què.
Sobre el vincle que fa entre la teva feina i la teva escriptura li hauríem de preguntar: Evidència?
“…En tindrà prou de titular el seu article amb l’evidència: “Catalanisme vist per un empleat””, diu.
Això no és una evidència, és una valoració i judici que fa en Sostres
de la que no podria fer mai contrast d’evidència i que com a acusació sona a buida. Perquè encara que es
donés el cas del vincle laboral, d’aquí no se segueix la corrupció
intel·lectual de que t’acusa. Si ho vol criticar hauria de ser fi, si
més no, i assenyalar-ne detalls. Perquè tot i que t’adjectiva com a barroer…, s’equivoca.
Diu també que el decoro obliga a que els periodistes diguin de qui cobren,
que això permetrà que els lectors ja no estem enganyats, i que “Hem de
dur les ferides escrites a la pell perquè se’ns puguin llegir els
somnis.” Uau! D’una pretensió també desmesurada trobo aquesta
despistada al costat de les referències que fa a la moral.
“…i així cadascú escriurà per fi des del pla moral que li pertoca.” uf.
No conec prou la escriptura d’en Sostres, així que pot ser això
s’hauria de matisar pensant en segones, terceres, o quartes intencions.
No ho sé.
Sí que he seguit aquests anys el teu treball, i no trobo elements per
sostenir les afirmacions de Sostres, en cap cas, ni en els de més gran
tensió i duresa.
Celebro la teva feina i el protagonisme que has tingut en les decisions
de cap a on ha anat marxant l’ACN i altres assumptes del món de la
informació i la comunicació. Ho celebro sovint…, encara que no ho
faci en públic.
🙂
El Sostres és un feixista. Això, en el seu cas, nio és un insult. És una descripció ja que de les opinions que emet se’n desprèn sense matisos que és racista, homòfob, intolerant i agressiu. I fa gràcia de veure com decideix quines són les bones opinions i quines no ho són. De fet es resumeix dient que tothom qui no pensa com ell és un imbècil, un subnormal, un fill de puta i un rosari de qualificatius sempre ofensius.
En Saül pot opinar el que li doni la gana, com tothom. El que no és lògic és que es pressuposi que les seves opinions tenen a veure amb la seva feina. Té dret a opinar, sí o no? Oi que sí? doncs pe què hem de decidir els altres quines opinions té dret a emetre i quines no? Sí hagués dit que el fina´çament és raquític tindria més raó? És molt injust l’argument simplista del sou. És demagoc.
I el sostres? quin crèdit té una persona que ha insultat a tothom sempre, que ha canviat d’opinió sobre els temes tantes vegades com li ha convingut, que basa els seus arguments en la demagògia i l’ofensa?
En Sostres, com a articulista, és justament el contrari de tot allò que diu admirar: ni fina ironia, ni liberalisme anglosaxó, ni elegància de classe alta, ni idees elevades ni res: és ben bé una peixatera de mercat.
La qual cosa és perfecte per a un programa de Tele5. Però no per a l’Agora. Què hi farem. És una pena que els diners invertits en una educació tan cara a vegades només donin resultats com aquest.
Dit això, crec que toca defensar la llibertat d’expressió. Precisament l’error d’en Saül, si és que se li pot dir així, és dir el que pensa, sense maquillatge, quan el més fàcil, per a un suposat càrrec orgànic, seria callar-se com fan tants d’altres, instal·lats en silencis acomodats, que van fent fent la puta i la ramoneta sense emprenyar ningú i cobrar a fi de mes. Doncs això: crec que toca defensar la llibertat d’expressió, cosa que inclou respectar l’opinió dels altres encara que no la compartim.
Tampoc s’ha amagat mai de la seva feina, aquest bloc cada dos per tres ens recorda que és el director de l’ACN. Per ser justos, cal reconèixer que Sostres també fa el mateix, i cada dos per tres ens recorda les seves amistats amb els influents personatges que l’han convertit en el franctirador barroer i bufonesc que és avui: Prenafeta, Madí, Sanchis i, últimamente, el noi de les americanes de can Barça i aspirant a succesor d’en Jan.
Sí que ens amaga, això sí, que ell també cobra del Tripartit, o almenys li imprimeix cada dia l’articulet. El tripartit sustenta des de fa anys amb un generós percentatge el diari on escriu a diari: Una participació de diners públics que hauria de fer caure la cara de vergonya als gestors que es van passar anys i panys més concentrats en influir políticament que en fer un diari nacional català que empresarialment funcionés per ell sol. Ara l’han deixat en mans del tripartit, d’en Godó i d’en Lara. Quina colla de patriotes, els anteriors gestors de l’avui, prenafetas i sanchis inclosos… quina herència que han deixat… peixatera inclosa.
M’importa ben poc l’opinió d’en Sostres. Fa temps que no el segueixo. Per maleducat, malinformat i dèspota burgès que es pot permetre viure de polemitzar a costa dels altres. La qüestió és que, segons ell, tots els periodistes que treballen als mitjans públics no poden tenir opinió perquè suposadament els paga l’erari públic. Tanquem-los, doncs, deixem-ho tot en mans del capital. Que s’ha begut l’enteniment? Als periodistes que treballen als mitjans privats, els paguen empreses que com ja sabem el que volen és tenir beneficis empresarials, beneficis a costa de fer que impresentables com aquest senyor facin pujar l’audiència o els lectors. Per aquesta regla de tres els periodistes que treballen a mitjans privats no haurien de parlar mai de les empreses que s’hi anuncien, perquè evidentment, estan condicionats per la mà que els dóna de menjar. Els sous dels que treballen a empreses públiques els podem saber perquè s’aproven i es publiquen en els diaris oficial. Els dels que treballen a les empreses privades no ens els diuen mai i jo veig a directors de diaris que van amunt i avall en cotxes oficials més grans que els dels polítics. Quan cobra en Sostres? Qui el paga? Per quina quota política cotitza com a articulista? Jo us ho diré: segur que cobra molt més que en Gordillo per treballar una tercera part, el paguen els mitjans senzillament perquè polemitzi (Potser se li ha oblidat que la Generalitat té una part de l’Avui? És ell també una cadernera i no sap que està engabiat? i finalment, és evident que ell representa la qüota de l'”oposició”…Em faria vergonya dir que, com he llegit en algun comentari, que és de CiU perquè seria un veritable deshonor per aquest partit. Per cert, amb tanta retòrica polemitzadora, m’he quedat sense saber què opina en Sostres sobre el finançament. Ah, perdó, que he dit abans que no m’importa. Ni a mi ni als que habitualment el segueixen. Els seus articles són sempre iguals: busca una víctima, li atribueix entre quatre i deu insults o adjectius desqualificatoris i afegeix dos o tres comentaris masclistes, xenòfobs o senzillament, provocadors i ja està.
Què li
has fet a en Sostres? Segurament res. És el valor de pensar diferent. Hi ha aquesta mena de
genteta que no ho poden suportar. Són aquesta mena d’individus que no toleren el
principi fonamental de la democràcia, aquell que diu “un home, un vot”,
bàsicament perquè pensen que ells en valen dos o tres o mil vots més que els
seus veïns. A mi em fan fàstic, veritablement. Qui collons es pensa que és
aquest paio, el Tsar de totes les Rússies, l’imbècil!
És com aquesta mania que
tenen de dir la paraula “empleat” com si fos una escopinada. Jo he estat, i
seré, tota la vida un empleat (i amb molta honra!). Qui és aquest, en Sostres,
un marquès? Que viu de rendes, potser? És una altra cosa que no poden sofrir
aquests individus, el sou, una altra fita de la democràcia. Perquè si no hi ha
Sou, vol dir que NO hi ha Senyors Ni Esclaus. I això és el que voldrien. Doncs
que es fotin!
Jo també sóc un Empleat!, una persona que treballa a canvi del
seu sou, que miro de guanyar-me’l de la manera més honrada possible i això,
encara que al Sr. Sostres li sembli impossible (guanyar-se la vida honradament),
tant es pot fer fent de cambrer, com treballant per al Govern del nostre país.
Faltaria més!
I això no està en contradicció amb el fet que s’hagin de fer
equilibris, que es pugui dir la veritat sense insultar, que es pugui ser educat
sense ser un esclau. En el fons, no gaire en el fons, paios com aquest en
Sostres són un elitistes de pacotilla que els fot la Democràcia! Doncs que els
bombin!
Hi ha una ditat popular que diu “sempre has de quedar emmascarat per una paella bruta” que ve com anell al dit per rebatre aquest article matusser i senglar que en Sostres escriu contra tu. Es l’article d’un escrivent que bolca sobre la seva màquina el que li dicta l’amo. Ell aparentment no cobra de ningú però sí que és un empleat magnífic dels qui ja sabem: dels que han fet de la política un joc brut de consignes i atacs, de ventiladors que escampen mala bava. Es la nova sort d’ultraliberals que ens envota: superbs, altius, disposats a disparar contra tot els que no pensin com ells. I ells han reiventat el dogma i la fe, i carreguen amb la verinor antiga dels senyors que han perdut els privilegis. Ja ho va dir la seva heroïna floristera: “ens han entrat a robar a casa” i ho va dir quan el parlament, en un acte de sobirania, decidí enviar-los a l’oposició. Feia temps que no gastaven tant de mal humor. Perquè ja es veien, de nou, retornant al poder. Però l’acord del finançament ha posposat el seu somni. I els ha tornat la mala jeia, la verinor, els gasos, el vell mal humor. Aquests ingredients només poden covar odi i rancúnia. I per això l’atac desmesurat contra tot i contra tothom que no pensi com ells. Deixem que els escrivents segueixen treballant al dictat de l’amo pensant-se, això sí, que són rèpliques fascinants d’en Gaziel o d’en Pla. Pobrets. Quan s’escriu al dictat s’acaba per perdre la capacitat de raonar i d’elaborar idees pròpies. I d’aquí a ser un simple dictafon n’hi ha ben poc. Saül no et conec però et llegeixo. Tu no has de donar explicacions a ningú, perquè tens una trajectòria impecable i impagable. Els Sostres de torn poden cridar tot el que vulguin però tingues la certesa que la seva xerrameca és molt equiparable a d’aquells lloros esgarriats de la Diagonal. Pura cridòria i para de comptar. De tant en tant d’un pis proper a la Diagonal, del carrrer Còrsega, surt algú per donar-los un tall de poma. Simplement perquè continuin amb la fressa. Ànims, Saüll, ells criden i nosaltres seguim avançant.
Estic amb en Jaume. En Sostres te un estil mont particular però, que diu cap mentida? Saül, es el que hi ha, i molts ens n’hem adonat. Entenc que és el preu que has de pagar, però no et sorprenguis per patir a la teva pell el que altres hem patit de tu en altres ocasions. Benvingut al club.
1) De tant en tant llegeixo Sostres i en acabar penso que és tan desagradable que no ho tornaré a fer. Alguna vegada diu alguna cosa que em sembla bé (tothom es pot equivocar, oi?).
2) No sóc partidari del nou finançament: sóc independentista. No crec que en traiem l’aigua clara i estratègicament considero que ens fa perdre un temps molt valuós.
3) Habitualment et segueixo, i alguna vegada dius alguna cosa que NO em sembla bé (tothom es pot equivocar, oi?), però considero que a l’ACN i al teu blog fas les coses ben fetes i amb les idees clares. També vaig gaudir amb la lectura de la crònica del puntcat (Nació.cat).
Endavant Saül!
Que diu cap mentida, en Sostres?
El senyor Salvador Sostres se les dona d’estar per sobre del bé i del mal fent un atac frontal, però no s’aplica allò que predica i és obvi que ell també està en nòmina d’alguna secta. Pot començar a tirar de la manta per ell mateix i dir cap a on carrega, en lloc de només atacar als altres, d’altra banda signe de desesperació contra articles encertats i ben escrits.
Saül no dubtem de la teva independència i professionalitat, “a palabras necias, oídos sordos”
En la línea habitual de’n Sostres.
Ni cas.
bon dia,
en salvador té raó…com a calellenc em sap greu dir-ho però te tota la raó del mon. No pot ser que s’opini depen desde la menjadora que s’està. S’ha de ser imparcial i opinar amb coneixament de causa. per a panflets ja hi ha el gramma o antigament el pravda i el reporter
Un fàstic d’article, com els dels darrers 8 anys, per això alguns varem deixar de comprar l’Avui en paper.
Per altra banda, ara ja pots dir que ets del selecte grup dels que en Sostres ha insultat. No ho pot dir tothom! A partir d’ara seràs respectat per molta gent i potser quan pugis a Osona sortirà el sol i tot! 😉
Malgrat les formes, el què diu és, en esència, del tot cert. L’article de l’extraterrestre és una mostra obscena d’adhesió al tripartit i a la seva política. En aquest sentit, havia seguit el teu bloc regularment: trobava que, malgrat el teu rol com a director de l’ACN, tenies una estranya capacitat per ser continuar essent crític i rigorós sense perdre les formes. Tot això fins l’article de l’extreterrestre. Suposo que deus haver tingut indicacions per a transmetre el missatge de què el finançament és positiu. Amb tot, penso que has perdut, amb un sól article, aquest criteri i to que et feia únic. En qualsevol cas, sabem que la vida està feta d’eleccions permanents, més quan ocupes llocs de responsabilitat. I són les eleccions les que mostren la categoria de cadascú.
Salvador, no serà que l’enveja se t’està menjant ?? Pensa que és molt mala companyia. Ah, per cert, segur que tu escrius a l’avui de gratis. Merci pel teu altruisme però no ens cal, ni ens interessa.
Ja sabem tots plegats a sou de qui està el tal Sostres, que practica un articulisme basat en l’atac personal.
El Sostres ja el coneixem; és fervorosament pro-CiU i li agrada la provocació fins a extrems que el perden. Dit això cal afegir que en aquest cas té tota la raó. Si les formes no són apropiades el fons és absolutament correcte. No et va col·locar el Puigcercós a l´Agència Catalana de Notícies? I si bé fa anys et llegia molt sovint, des de que et vas “institucionalitzar” trobo que els teus escrits han perdut frescor. Abans eres més creïble. Ara quan miro el teu bloc sols trobo la versió oficial del govern.
Tothom cobra d’un lloc o altre, i fa la feina que pot o la que li deixen. Però, evidentment, és un desgast innecessari fer comentaris que poden ser immediatament utilitzats per al·legar un “conflicte d’interessos”. Què vol dir això? Que si hom té un càrrec qualsevol concedit pel tripartit, el que hom pot fer és agitació, per exemple, en promoure la unitat de l’independentisme (i del catalanisme, en general), en promoure un àmbit de comunicació català o un compromís comarcalista i popular en el tractament de la informació local i nacional. En entrar en terrenys divisoris (i el model de finançament sempre ho serà), l’alt càrrec del tripartit ha de tenir cura i no mullar-se gaire. Qualsevol imprudència serà aprofitada pels enemics conscients o inconscients. I si una persona es diu Gordillo (jo em dic López) l’últim que pot fer si de debò s’estima Catalunya és atacar els catalans amb els quals discrepa políticament.
T’he llegit els articles del teu bloc des de fa anys,i des del meu punt de vist, hi ha una bans i un després des de que traballes ACN.
Saül, em sap greu que un article et faci victima d’atacs des d’una banda del sectarisme polític, però et prego que prenguis bona nota de com funcionen les coses i que facis una reflexió sobre com, de vegades, valorem a d’altres persones.
Això només és un exemple d’altres experiències que posen de manifest que opinar lliurement i intervenir en política sense permisos acostuma a sortir car, però també quan opines a favor d’un punt de vista o mostrant disconformitat: recordo a Guardans i recordo més, per la part que em toca, com el catalanisme ecosocialista és una i una altra vegada qualificat de manera idèntica per Sostres i els qui són com ell.
Deixem, però, una cosa clara: Sostres és un impresentable però tots tenim molt a aprendre de conviure, respectar-nos mútuament i no tirar-nos tant els trastos pel cap.
Sembla estrany que algú encara doni credibilitat al personatge Sostres. Quin carcamal! La mentida, la prepotència, la missogínia, el racisme són alguna de les seves característiques. Si hi ha alguna cosa que no és tolerable és precisament la poca objectivitat del tipus. Però com s’atreveix a donar lliçons de res!!! QUina vergonya de país i de diari. Per cert, com és possible que el mateix diari admeti un escrit que va en contra, i a més amb mala educació i estil barroer, d’un dels seus propis col·laboradors. Quo vadis AVUI?
Saül, ets referent per a molta gent. Si Sostres diu el que diu és perquè ets bo!
En Gordillo ha pagat en Sostres perquè li dediqui un article. No saps la popularitat que dóna.
El que digui en Sostres, francament, de fa molt temps que em preocupa ben poc. No trobo que tingui cap interès.
Però avui per exemple llegia al teu article: els contraris a l’acord fan una caça de bruixes. A internet, la cacera està realment descontrolada.
A què et refereixes? de quina caça de bruixes parles? Pot haver gent que t’hagi deixat comentaris inapropiats o que no t’hagin agradat, però em sembla que no pots generalitzar. Que algú no estigui d’acord amb el sistema de finançanent, ni vol dir que sigui de CiU, ni vol dir que estigui fent caça de bruixes de ningú.
Quan m’he llegit el teu article, doncs mira, he pensat que era ben igualet als d’en Sostres o la Mar Jiménez. La qüestió és buscar un culpable i desqualificar-lo obviant el tema inicial del debat. El resultat final és que fas articles sobre finançament, i en cap d’ells parles de finançament. Només deixes anar un seguit de fòbies particulars que no poden interessar a ningú més que els adoctrinats. Francament dolents els articles, tant el d’en Sostres, com el teu. L’article d’avui de la Patrícia Gabancho sí que valia realment la pena, parla de finançament d’una manera ben senzilla i entenedora per tothom.
Per cert, aquest matí m’he llevat amb la notícia a Catalunya Radio que tornaran a processar en Carretero. Ja és curiós això de les bruixes, el país del món amb més corrupció urbanística, i la justícia espanyola en temes menors actuant per protegir el tripartit.
Bé, me’n vaig a fer una mica de cacera de bruixes.
Ja no parlaré del seu galdós paper d’alcavot (diguem-ne fins i tot de “palanganeru”) que fa del grimpaire sense dignitat de Ripoll respecte del tema del finançament.
No, jo només comentaré l’irreal viatge que fa l’extraterrestre alcavot a les illes.
M’agradaria que, a banda de manipular les dades sobre la televisió a les illes (per quins set sous no esmenta quina tv3 s’hi clissa? per quins set sous no hi apareix el mot ‘satèl·lit’ i el mot ‘internacional’?), l’extraterrestre alcavot fera un viatge també al País Valencià i provara de fer la mateixa anàlisi a les escorrialles de la palangana allà.
Quant al putxi, només hi cal recordar la seua “baixada de bandera”, la més ràpida de tots els consellers des que Montilla va bordar per ordre de ZP.
És una pena no ja que, com demana el sostres, no s’hi deixi clar de qui es cobra. La llàstima és que en un diari com l’Avui hom haja d’engolir-se articles confegits del fons de la palangana estant, com si això fóra el País o el Mundo.
s.
… de fer periodisme, el d’en Sostres. Una pena.
Cordialment,
Pere
No sóc lector habitual del Sostres perquè no m’agrada el seu estil, però t’he de dir que amb el seu article referent a la teva persona l’encerta de totes totes. Com algú ja ha comentat hi ha un abans i uns després en el to dels teus articles des del primer al segon tripartit, coincidint amb la teva entrada a l’ACN.
Salut!
La frase deu seu article fent referència als genolls de Zapatero és delirant. La realitat és que , gràcies als líders esquerranosos que adoreu per aquest blog, haurem de compra vaselina en quantitats industrials.
És repugnant la propaganda prosociata , i per tan tripartita que es fa des d’aquest blog i a més d’una persona que cobra diners públics.
Estem, sens dubte en una dictadura mediàtica socialista, però que li queda poc temps de vida.
Saül, l’has ben cagat. bé, ja fa temps que només fas que cagar-la, però aquesta vegada és tant evident! abans eres independentista i independent, ara el teu blog és un pamflet que no para de fer elogis a Montilla i el tripartit. amb molt de greu penso que la persona que jo em pensava que eres ja fa temps que no existeix. o abans només eres desesperat per un càrrec i ara que ja el tens mostres la teva cara real: prepotent amb els adversaris i bastant pilota amb els amos. quina llàstima!
Ara farà uns tres anys, aquest senyor ens va dir a molta gent que erem uns “fills de puta“. No ofen qui vol, sinó qui pot.
Em sap greu, però té raó. Per menys ue ens agradi el Sostres, li hem de donar la raó quan la té, a l’igual que per més que ens agradis tu no te l’hem de donar quan no la tens.
Els teus escrits acrítics a favor d’Esquerra i hipercrítics contra tot allò que vagi contra Esquerra, agafant en alguns casos posicions delirants, com l’article que el Sostre fa referènica, qüestionen el teu sentit comú i/o la teva independència. Són articles només comparables a d’altres persones molt vinculades a Esquerra, que sempre la defensa i mai la critiquen.
Saül, no vull desmesurar-me, però algun elogi hauré de fer-te, espero no t’incomodi, algun t’hauràs de
empassar, perquè sinó no sé com analitzar l’article de Salvador
Sostres, i em sembla pot anar bé. Gràcies, en tot cas.
Estratosféric, il·legal, raquític, poc decorós, ardent,
apocalíptica, pobre pedant obvi i matusser, sense estil ni gràcia,
menors, caderneres funcionàries, barates, …..una bona col·lecció de tipus d’adjectius a l’article.
El trobo embolicat (confusions), presumptuós
(es col·loca ell per sobre de quasi tothom, diria),
pseudoacusador (llença unes acusacions que no justifica), intoxicant (confon judici amb evidència, per exemple), atabalat (vol
dir massa coses alhora), atacant (en concret li veig un atac personal
cap a tu).
No entenc a què apunta Sostres quan diu: “…per entendre de què i de qui estem parlant.” Ho veig un embolic, perquè ho presenta com una reclamació per la garantia de qualitat d’informació (seria el què) però, a què treu lloc aleshores el “qui“? Li trobo malicia en intentar disfressar d’evidència còsmica o semàntica un insult dirigit a algú en concret.
Sobre “Hi ha una superioritat moral amb què l’esquerra pretén sempre alliçonar-nos, però al fons sol haver-hi un talonari.”
cal dir que com a generalització és falsa, ja que hi ha molta d’aquesta
suposada superioritat moral, però més que a sou com ell la marca diria
que es deu a idees confoses fins arribar a la estupidesa política. De
la de sou no crec hi hagi gaire de tant escampada que hi va. També
penso que Sostres l’erra en situar-te en el grup d’aquests
alliçonadors, ho veig com un mirar de quadrar no sé veure el què.
Sobre el vincle que fa entre la teva feina i la teva escriptura li hauríem de preguntar: Evidència?
“…En tindrà prou de titular el seu article amb l’evidència: “Catalanisme vist per un empleat””, diu.
Això no és una evidència, és una valoració i judici que fa en Sostres
de la que no podria fer mai contrast d’evidència i que com a acusació sona a buida. Perquè encara que es
donés el cas del vincle laboral, d’aquí no se segueix la corrupció
intel·lectual de que t’acusa. Si ho vol criticar hauria de ser fi, si
més no, i assenyalar-ne detalls. Perquè tot i que t’adjectiva com a barroer…, s’equivoca.
Diu també que el decoro obliga a que els periodistes diguin de qui cobren,
que això permetrà que els lectors ja no estem enganyats, i que “Hem de
dur les ferides escrites a la pell perquè se’ns puguin llegir els
somnis.” Uau! D’una pretensió també desmesurada trobo aquesta
despistada al costat de les referències que fa a la moral.
“…i així cadascú escriurà per fi des del pla moral que li pertoca.” uf.
No conec prou la escriptura d’en Sostres, així que pot ser això
s’hauria de matisar pensant en segones, terceres, o quartes intencions.
No ho sé.
Sí que he seguit aquests anys el teu treball, i no trobo elements per
sostenir les afirmacions de Sostres, en cap cas, ni en els de més gran
tensió i duresa.
Celebro la teva feina i el protagonisme que has tingut en les decisions
de cap a on ha anat marxant l’ACN i altres assumptes del món de la
informació i la comunicació. Ho celebro sovint…, encara que no ho
faci en públic.
🙂
El Sostres és un feixista. Això, en el seu cas, nio és un insult. És una descripció ja que de les opinions que emet se’n desprèn sense matisos que és racista, homòfob, intolerant i agressiu. I fa gràcia de veure com decideix quines són les bones opinions i quines no ho són. De fet es resumeix dient que tothom qui no pensa com ell és un imbècil, un subnormal, un fill de puta i un rosari de qualificatius sempre ofensius.
En Saül pot opinar el que li doni la gana, com tothom. El que no és lògic és que es pressuposi que les seves opinions tenen a veure amb la seva feina. Té dret a opinar, sí o no? Oi que sí? doncs pe què hem de decidir els altres quines opinions té dret a emetre i quines no? Sí hagués dit que el fina´çament és raquític tindria més raó? És molt injust l’argument simplista del sou. És demagoc.
I el sostres? quin crèdit té una persona que ha insultat a tothom sempre, que ha canviat d’opinió sobre els temes tantes vegades com li ha convingut, que basa els seus arguments en la demagògia i l’ofensa?
Saül, no ho he pogut evitar. Així que en el meu bloc he acabat escrivint sobre aquest tema:
ARA, SOSTRES CONTRA GORDILLO (O DE COM EL DIARI AVUI S’ESTÀ CONVERTINT EN UN LLOC PERILLÓS PER ALS ARTICULISTES)
Salutacions
En Sostres, com a articulista, és justament el contrari de tot allò que diu admirar: ni fina ironia, ni liberalisme anglosaxó, ni elegància de classe alta, ni idees elevades ni res: és ben bé una peixatera de mercat.
La qual cosa és perfecte per a un programa de Tele5. Però no per a l’Agora. Què hi farem. És una pena que els diners invertits en una educació tan cara a vegades només donin resultats com aquest.
Dit això, crec que toca defensar la llibertat d’expressió. Precisament l’error d’en Saül, si és que se li pot dir així, és dir el que pensa, sense maquillatge, quan el més fàcil, per a un suposat càrrec orgànic, seria callar-se com fan tants d’altres, instal·lats en silencis acomodats, que van fent fent la puta i la ramoneta sense emprenyar ningú i cobrar a fi de mes. Doncs això: crec que toca defensar la llibertat d’expressió, cosa que inclou respectar l’opinió dels altres encara que no la compartim.
Tampoc s’ha amagat mai de la seva feina, aquest bloc cada dos per tres ens recorda que és el director de l’ACN. Per ser justos, cal reconèixer que Sostres també fa el mateix, i cada dos per tres ens recorda les seves amistats amb els influents personatges que l’han convertit en el franctirador barroer i bufonesc que és avui: Prenafeta, Madí, Sanchis i, últimamente, el noi de les americanes de can Barça i aspirant a succesor d’en Jan.
Sí que ens amaga, això sí, que ell també cobra del Tripartit, o almenys li imprimeix cada dia l’articulet. El tripartit sustenta des de fa anys amb un generós percentatge el diari on escriu a diari: Una participació de diners públics que hauria de fer caure la cara de vergonya als gestors que es van passar anys i panys més concentrats en influir políticament que en fer un diari nacional català que empresarialment funcionés per ell sol. Ara l’han deixat en mans del tripartit, d’en Godó i d’en Lara. Quina colla de patriotes, els anteriors gestors de l’avui, prenafetas i sanchis inclosos… quina herència que han deixat… peixatera inclosa.
M’importa ben poc l’opinió d’en Sostres. Fa temps que no el segueixo. Per maleducat, malinformat i dèspota burgès que es pot permetre viure de polemitzar a costa dels altres.
La qüestió és que, segons ell, tots els periodistes que treballen als mitjans públics no poden tenir opinió perquè suposadament els paga l’erari públic. Tanquem-los, doncs, deixem-ho tot en mans del capital. Que s’ha begut l’enteniment? Als periodistes que treballen als mitjans privats, els paguen empreses que com ja sabem el que volen és tenir beneficis empresarials, beneficis a costa de fer que impresentables com aquest senyor facin pujar l’audiència o els lectors. Per aquesta regla de tres els periodistes que treballen a mitjans privats no haurien de parlar mai de les empreses que s’hi anuncien, perquè evidentment, estan condicionats per la mà que els dóna de menjar.
Els sous dels que treballen a empreses públiques els podem saber perquè s’aproven i es publiquen en els diaris oficial. Els dels que treballen a les empreses privades no ens els diuen mai i jo veig a directors de diaris que van amunt i avall en cotxes oficials més grans que els dels polítics.
Quan cobra en Sostres? Qui el paga? Per quina quota política cotitza com a articulista? Jo us ho diré: segur que cobra molt més que en Gordillo per treballar una tercera part, el paguen els mitjans senzillament perquè polemitzi (Potser se li ha oblidat que la Generalitat té una part de l’Avui? És ell també una cadernera i no sap que està engabiat? i finalment, és evident que ell representa la qüota de l'”oposició”…Em faria vergonya dir que, com he llegit en algun comentari, que és de CiU perquè seria un veritable deshonor per aquest partit.
Per cert, amb tanta retòrica polemitzadora, m’he quedat sense saber què opina en Sostres sobre el finançament. Ah, perdó, que he dit abans que no m’importa. Ni a mi ni als que habitualment el segueixen. Els seus articles són sempre iguals: busca una víctima, li atribueix entre quatre i deu insults o adjectius desqualificatoris i afegeix dos o tres comentaris masclistes, xenòfobs o senzillament, provocadors i ja està.
has fet a en Sostres? Segurament res. És el valor de pensar diferent. Hi ha aquesta mena de
genteta que no ho poden suportar. Són aquesta mena d’individus que no toleren el
principi fonamental de la democràcia, aquell que diu “un home, un vot”,
bàsicament perquè pensen que ells en valen dos o tres o mil vots més que els
seus veïns. A mi em fan fàstic, veritablement. Qui collons es pensa que és
aquest paio, el Tsar de totes les Rússies, l’imbècil!
És com aquesta mania que
tenen de dir la paraula “empleat” com si fos una escopinada. Jo he estat, i
seré, tota la vida un empleat (i amb molta honra!). Qui és aquest, en Sostres,
un marquès? Que viu de rendes, potser? És una altra cosa que no poden sofrir
aquests individus, el sou, una altra fita de la democràcia. Perquè si no hi ha
Sou, vol dir que NO hi ha Senyors Ni Esclaus. I això és el que voldrien. Doncs
que es fotin!
Jo també sóc un Empleat!, una persona que treballa a canvi del
seu sou, que miro de guanyar-me’l de la manera més honrada possible i això,
encara que al Sr. Sostres li sembli impossible (guanyar-se la vida honradament),
tant es pot fer fent de cambrer, com treballant per al Govern del nostre país.
Faltaria més!
I això no està en contradicció amb el fet que s’hagin de fer
equilibris, que es pugui dir la veritat sense insultar, que es pugui ser educat
sense ser un esclau. En el fons, no gaire en el fons, paios com aquest en
Sostres són un elitistes de pacotilla que els fot la Democràcia! Doncs que els
bombin!
Hi ha una ditat popular que diu “sempre has de quedar emmascarat per una paella bruta” que ve com anell al dit per rebatre aquest article matusser i senglar que en Sostres escriu contra tu. Es l’article d’un escrivent que bolca sobre la seva màquina el que li dicta l’amo. Ell aparentment no cobra de ningú però sí que és un empleat magnífic dels qui ja sabem: dels que han fet de la política un joc brut de consignes i atacs, de ventiladors que escampen mala bava. Es la nova sort d’ultraliberals que ens envota: superbs, altius, disposats a disparar contra tot els que no pensin com ells. I ells han reiventat el dogma i la fe, i carreguen amb la verinor antiga dels senyors que han perdut els privilegis. Ja ho va dir la seva heroïna floristera: “ens han entrat a robar a casa” i ho va dir quan el parlament, en un acte de sobirania, decidí enviar-los a l’oposició. Feia temps que no gastaven tant de mal humor. Perquè ja es veien, de nou, retornant al poder. Però l’acord del finançament ha posposat el seu somni. I els ha tornat la mala jeia, la verinor, els gasos, el vell mal humor. Aquests ingredients només poden covar odi i rancúnia. I per això l’atac desmesurat contra tot i contra tothom que no pensi com ells. Deixem que els escrivents segueixen treballant al dictat de l’amo pensant-se, això sí, que són rèpliques fascinants d’en Gaziel o d’en Pla. Pobrets. Quan s’escriu al dictat s’acaba per perdre la capacitat de raonar i d’elaborar idees pròpies. I d’aquí a ser un simple dictafon n’hi ha ben poc. Saül no et conec però et llegeixo. Tu no has de donar explicacions a ningú, perquè tens una trajectòria impecable i impagable. Els Sostres de torn poden cridar tot el que vulguin però tingues la certesa que la seva xerrameca és molt equiparable a d’aquells lloros esgarriats de la Diagonal. Pura cridòria i para de comptar. De tant en tant d’un pis proper a la Diagonal, del carrrer Còrsega, surt algú per donar-los un tall de poma. Simplement perquè continuin amb la fressa. Ànims, Saüll, ells criden i nosaltres seguim avançant.
Et volen intimidar perquè deixis d’escriure el què penses. Endavant!
Pura enveja !. Endavant i no facis cas dels frustrats, que en aquest món hi ha de tot. Salut, força i raó, Raimon Miranda.
Estic amb en Jaume. En Sostres te un estil mont particular però, que diu cap mentida? Saül, es el que hi ha, i molts ens n’hem adonat. Entenc que és el preu que has de pagar, però no et sorprenguis per patir a la teva pell el que altres hem patit de tu en altres ocasions. Benvingut al club.