Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

25 de setembre de 2007
7 comentaris

El soroll sobiranista esgota La Vanguardia


Agáchate hijo, que viene la patria
és l’apunt de l’exdirector de La Vanguardia Lluís Foix escriu al seu bloc tip del debat sobiranista. "Para vivir lo que me queda de vida y de profesión pendiente de que una minoría de salvadores de la patria intente persuadir a la mayoría, prefiero que la consulta sea ya. Echemos las cuentas, para que después podamos vivir tranquilamente en pareja o separados. Y atengámonos a lo que salga, a las consecuencias." El malestar de Foix no és nou. [Quan Lluís Foix esdevé sobiranista] Fa temps que el periodista mena la pressa al referèndum del 2014 anunciat per Josep-Lluís Carod-Rovira. [Horitzó 2014 (ara seriosament)]

El debat sobiranista té els editorialistes de La Vanguardia dels nervis. L’editorial d’ahir, 24 de setembre de 2007, serà històric. Diu la peça titulada Eso no es catalanismo: "Es evidente que este soberanismo ruidoso y ensimismado perjudica a la
causa de Catalunya, pues provoca más recelo entre los propios catalanes
que seducción. ¡Flaco favor se hace a la expansión de la lengua
catalana si los medios que hacen bandera de ella desprecian a tantos
catalanes que sienten o piensan de otro modo! Alegrarse de la derrota
de la selección de Gasol, comprender o relativizar la quema de
fotografías de los Reyes, insistir desde los medios públicos en el mapa
pancatalanista olvidando el masivo sentir de los valencianos o
aprovechar los graves problemas infraestructurales para promocionar la
enésima plataforma soberanista no resuelve nada: complica más las cosas
de lo que ya están. Si el independentismo en el Govern y el
nacionalismo moderado en la oposición siguen manteniendo una relación
ambigua, amable o acomplejada frente a estas minorías, lo pagarán caro.
En este momento grave, la sociedad catalana exige seriedad, pragmatismo
y moderación."

La Vanguardia diu prou a l’incòmode soroll sobiranista. Avís per a Artur Mas. Mentrestant, Tribuna es pregunta: Qui ha escrit l’editorial de La Vanguardia?

  1. Espero, serenament, la continuació de l’editorial de La Vanguardia on ens donin godonianes instruccions de com es fa per seduïr Espanya; perquè, pel que sembla, si així ho fem, la RENFE anirà de conya, l’aeroport serà un puntassu, els peatges desapareixeran, nedarem en l’abundància i, com deia aquella (la O’hara) : "nunca más volveremos a pasar hambre".
    He pensat algunes cosetes que podriem fer per intentar fer-nos perdonar la nostra insolència d’intentar existir…
    1-parlarem català en la intimitat.
    2-deixarem d’escriure en català perquè es una manca d’educació pels pobres xinesos, que són molts i no l’entenen.
    3-portarem samarretes de l’Alonso.
    4-ens farem de Ciudadanos i acompanyarem al Boadella a veure torturar braus.
    5-la Pantoja será la nostra nova Montserrat Caballé.
    6-demanarem ser seu permanent de la selecció espanyola.
    7-escoltarem la COPE nit i dia i….anirem a missa tots, absolutament tots, els diumenges….
    aviam que hi diu LV.

  2. Vaig a veure que explica Tribuna. Però abans m’agradaria apuntar una cosa que li respondria a La Vanguardia espanyola: Pel que jo veig aquests recels dels que parla (que dèu n’hi do el que han rondat!) estan força esbandits. Pot ser sigui per això que en fa referència ara. Són visibles fa molt, n’ha parlat en alguna altra ocassió? 

  3. Mira que m’agrada poc la línia editorial de La Vanguardia, però aquest cop l’han encertat. De fet, jo estic completament d’acord amb el dret d’autodeterminació i amb el dret dels catalans a que, un cop ens autodeterminem, els qui perdin deixin en pau els qui guanyin (a poder ser durant un parell de dècades). Així que, sisplau, feu-nos el referèndum, perdeu, i deixeu-nos viure en pau (en català podem fer-ho, encara que no siguem "patriotes catalans"?)

  4. De temps que La Vanguardia em fa vindre mal de ventre. Darrerament que ara recordi, l’estafa a "Economistes pel NO" on l’anunci a tota plana del divendres abans de la votació de l’Estatut va ser sustituit per un "error del maquetador" per un altre de la Caixa o el Banc de Sabadell (ara no recordo), però era na plana sencera! (això són molts diners, oi?). El día que van parlar en Pizarro i l’Atienza al Parlament de Catalunya, tota la plana dedicada descaradament al Pizarro, passar olímpicament durant dècades dels seus lectors majoritaris de parla i formació catalana… i ara aquest editorial.
    La Vanguardia és cada vegada més un diari lerrouxista, formador de cervells plans i amant dels ramats d’ovelles. I ara aquest Lluis Foix… però qui es creu que es ell per escriure d’aquesta manera!, cada vegada s’assembla més al Luis de Galinsoga! Fa temps que no compro La Vanguardia i faig proselitisme per a que ningú el compri, sobre tot per motius de salut mental . Ja va fent efecte, doncs a tots els quiosks cada vegada es veuen més vanguardies a darrera hora del día preparades per anar a la foguera.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!