Saül Gordillo www.saul.cat

El debat de política general va començar dimarts al Parlament de Catalunya [El discurs del President Montilla]. Dimarts era 30 de setembre. Dimarts va fer 3 anys de l’aprovació de la reforma estatutària a la mateixa cambra. Tothom recordarà que d’aquella jornada històrica va quedar l’esperit del 30-S, símbol de l’ambició nacional i de la unitat catalana. La foto del 30-S va ser la de Maragall i Mas. Una foto que va incomodar a La Moncloa. El Parlament de Catalunya va ser l’escenari de l’aprovació d’un nou Estatut que Espanya no podia digerir, i així es va confirmar amb les retallades posteriors en els tràmits i els pactes nocturns previs a la ratificació en referèndum pel poble català. L’esperit del 30-S ha tornat al Parlament aquesta mateixa setmana. Ahir es va tancar in extremis l’acord de finançament, la proposta unitària catalana, que no és res més que un acte de reiteració d’allò que literalment diu l’Estatut i que, no per obvi, resulta trascendent. És una manera d’aguantar la pressió, de tancar files a casa abans d’afrontar l’envestida de fora. Els polítics catalans van entenent la lliçó: la ciutadania no acceptaria més divisió, més campi-qui-pugui en un moment vital per al país. Els dos grans partits no han tingut més remei que posar-se d’acord, instigats per actors no menys importants: els socis minoritaris del Govern. I el joc d’equilibris s’ha tancat, amb la incògnita de com anirà a partir d’ara. A diferència de fa 3 anys, ara Mas tenia a Montilla en el lloc de Maragall.  Però han canviat moltes coses en aquests anys: el desànim, per un costat, i l’exigència, per l’altre. L’esperit del 30-S tenia molt d’exigència i d’ambició nacionals. Esperem que el miratge del 30-S, tres anys després, no tingui més de resignació que d’ambició. Si els polítics aspiren a recuperar la confiança del país (una idea que ha donat moltes voltes dialèctiques en aquest debat de política general [el primer 2.0]), només ho aconseguiran sobre la base de l’ambició. I la unitat real és el primer pas per mantenir l’ambició.

[Ernest Benach: Debat de política general]