Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

13 de febrer de 2008
6 comentaris

El Maresme necessita lideratge

Torno de sopar a Mataró, amb una colla de personalitats de la capital del Maresme. Feia temps que no coincidia amb alguna d’elles. Des de l’època en què jo dirigia l’edició maresmenca d’El Punt. M’ha fet il·lusió retrobar-los, compartint taula i conversa. Però torno preocupat. Fa mesos vaig deixar escrit que el Maresme necessita lideratges polítics potents [La manca de lideratge polític del Maresme]. I hi insisteixo. El sopar d’aquesta nit del Grup de Debat de Mataró [bloc] impulsat per Pere Lleonart, Joan Catà, Pere Vilaseca i Pep Molsosa [bloc] és la prova que no ens acabem d’ensortir. Andreu Ulied, director d’Mcrit i del Pla Estratègic del Maresme, ha fet una xerrada durant el sopar: Mataró i el seu futur metropolità. Hem fet un repàs a la comarca, però la desorientació i la manca d’ambició estratègica han marcat les conclusions. Què vol ser el Maresme quan sigui gran? Ningú no ho sap. Sense una capitalitat potent, amb la llosa i el recel de la proximitat barcelonina, amb una vertebració encara pendent de completar, i marcada per la divisió política i la dispersió administrativa, aquesta llenca privilegiada que és el Maresme (la millor terra del país, i del món!) no afronta amb èxit ni il·lusió col·lectiva projectes de primer ordre com les infraestructures ferroviàries o viàries. Debats endèmics, repetits. El Mataró que mentalment segueix entremuralles, i un Maresme que són molts Maresmes alhora. El barri d’una ciutat linial que és la gran Barcelona, sense identitat definida ni propòsits ferms. I al final del sopar, els tècnics desconfien dels polítics perquè —desapareguts en combat— ja som en l’època del postlideratge. Res no tornarà a ser el que era. Res en absolut. I ja té nassos que, al capdavall, tinguem enveja del Baix Llobregat i d’allò que és perceptible: el seu poder, la capacitat d’influència i d’atracció inversora. Qui ens ho havia de dir.

  1. L’estat espanyol està disposat a trencar totes les normes democràtiques per impedir la independència. El que fa a Euskadi és impresentable i intolerable. Demà Euskadi anirà a la vaga general. Crec que tots els blocs hauríem de mostrar la nostra solidaritat.

  2. Només fer una petita aportació al vostre article de desencís maresmenc. En la mateixa línia veiem com el sector turístic privat ha hagut de recolzar-se en el nom de la metròpoli per guanyar pes en el mercat. Recentment hem vist la creació de http://www.costadebarcelona-maresme.com/
    En el web constatem que en els inicis del turisme buscàvem el bracet de Costa Brava per donar-nos a conéixer. Crec que podem extrapolar la situació en tots els àmbits. Com a maresmenca d’arrel –el meu avi tocava a la desapareguda “Cobla Maresme”, potser la seva desaparició ja és un símptoma– em dol que una de les comarques amb més riquesa de serveis no s’acabi de consolidar i estigui en un permanent síndrome de Peter Pan.

  3. Jo no crec en el Maresme actual, l’actual marc administratiu no reflexa la realitat social ni l’econòmica, quina relació tenen Montgat i Calella?, o Cabrera i Tordera?, cap. Hi han dues realitats ben diferenciades, el Baix-Maresme i l’Alt-Maresme, són dos territoris completament diferents, amb diferents característiques i problemàtiques. Al Maresme no li falta lideratge, el que li falta saber és que vol ser, el més coherent seria la separació en dues comarques que de ben segur reflectiren millor la realitat actual, econòmica i social, l’una que si es vol es podria continuar anomenant Maresme (l’actual Baix-Maresme), i l’altre es podria anomenar Selva Marítima o Costa Brava Sud (l’actual Alt-Maresme més Blanes, Lloret i Tossa).

  4. Que hi ha dos Maresmes és una veritat irrebatible, però és que a més, és una realitat que es remunta centenars d’anys en la història, quan l’alt Maresme pertanyia al vescomtat de Cabrera i estava molt més relacionat amb Girona i Hostalric, i el baix Maresme pertanyia al comtat de Barcelona i estava molt més relacionat amb la capital. El que hi ha ara és una aberració sense solta ni volta, simplement, no funciona territorialment. Una comarca no pot ser una munió de pobles comunicats per una carretera.  

Respon a Llaudal Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!