Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Aquests dies és recomanable el bloc del periodista i escriptor Pere Meroño, que segueix diàriament les novetats del judici als acusats del crim de la indigent Rosario Endrinal al caixer automàtic del carrer Guillem Tell de Barcelona. Meroño és autor del llibre El crim del caixer automàtic, i aquest cas l’ha seguit amb molt d’interès. El crim d’aquesta dona esdevé mediàtic a partir del moment que els investigadors difonen les imatges. Ja les recordareu perfectament. Tres joves que entren al caixer a agredir expressament Rosario, després l’enganyen perquè els obri la porta un cop s’havia protegit d’ells quedant-se a dins del caixer, i finalment és cremada viva. La flamarada i, especialment, l’entrada d’un dels acusats carregat amb un bidó ple d’inflamant és colpidor. Més colpidor encara resulten les riallades dels agressors, que es prenen tot el procés com un excitant divertiment. Ara declaren que no li volien fer mal. Les imatges els condemnaran perquè sembla insostenible aquesta versió. I llavors em pregunto si altres agressions d’aquest estil, encara que no amb el mateix final tràgic, són jutjades amb la contundència necessària quan no hi ha ressò mediàtic i unes imatges repugnants però aclaridores com aquestes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Saül, sóc el Roger Tugas, de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. T’escric perquè em tens enllaçat en un antic bloc que ja vaig eliminar (http://cat.bloctum.com/sectorcritic), així que et demanaria si em poguessis enllaçar en el meu nou bloc (http://barrageneral.wordpress.com).
Moltes gràcies i molt bona feina!
És cert que els Mitjans de Comunicació de Masses tenen un efecte amplificador de tot el que mostren, però el que realment és indignant és que es busqui una reducció de pena adduint que només es tractava d’una bretolada. Una bretolada que va causar una mort.
Aquest despreci pels desvalguts és resultat de la societat de “l’èxit” dels darrers anys. I qui els hi diu a aquests pijets, que, un dia qualsevol, algú dels seus no acabará refugiat dins un caixer automàtic?. Tot el que puja baixa, aqui i a Istambul. I ara, més aviat, tot tendeix a baixar i baixar…veurem com acaba.
Nens pijos de casa bona que esperen que els jutges, que son de la seva “corda” política, els treguin les castanyes del foc.
Segur que si cremes una bandera espanyola o una foto del rei el jutge ni per un moment considerarà que és una bretolada.
Això diu molt de la categoria moral del jutges d’aquest país i de la seva total i absoluta manca de qualsevol criteri que no sigui el del seu benefici econòmic directe o el seu adn-espanyol.
Xusma és el que són!