Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

23 de març de 2005
Sense categoria
0 comentaris

El baròmetre de Barcelona no cau en sac foradat.

Només cal fer un repàs a la premsa del dia i llegir les opinions dels columnistes per veure que el baròmetre trimestral de Barcelona (el primer que fa públic l’Ajuntament després de la crisi del Carmel) tindrà repercussions serioses. No caurà pas en sac foradat, aquesta enquesta municipal. Els mitjans afins al govern municipal no s’han tallat un pèl, i han anat a la caça de Joan Clos. "El Carmel castiga la imatge de Clos" titula El Periódico, obrint la seva portada. Fins i tot els creadors d’opinió de l’òrbita socialista apunten que urgeix un cop de timó a l’alcaldia de Barcelona.

De la mateixa manera que ahir deia el que deia, avui m’apunto a la tesi expressada pel conseller Joaquim Nadal en seu parlamentària el dia que va servir en safata els caps de Jordi Julià i Ramon Serra: "Pagaran justos per pecadors." Ja tenia raó el conseller d’Obres Públiques i Política Territorial. Amb l’esvoranc del Carmel i la gestió de la crisi, pagarà un altre "just" per pecadors. Em refereixo a Joan Clos, que ingènuament ha dit que és "relativament just" que sigui ell, com a alcalde, qui capitalitzi el desgast del govern de la ciutat. Aquest home no se n’adona que ara, finalment, són els seus els que li preparen el llit.

El baròmetre no ha tingut l’escàs impacte mediàtic que els cervells municipals es deurien pensar que tindria la seva publicació en dates festives com aquestes. Ha tingut un efecte boomerang, perquè l’escassedat de notícies ha elevat l’enquesta barcelonina a categoria de notícia política de primer ordre a nivell nacional. Avui els socialistes, els de l’aparell de la federació barcelonina del PSC, han acusat els socis del tripartit municipal (ERC i ICV-EUiA) d’amagar el cap sota l’ala quan hi ha problemes. Certament al republicà Portabella i a l’ecosocialista Mayol els surt bé la jugada de deixar solet l’alcalde en temps de tempesta. Una manera d’entendre la corresponsabilitat de govern que comença a irritar el PSC. La rèplica d’ERC és que les acusacions de deslleialtat responen a una maquiavèl·lica operació dels socialistes per desestabilitzar el govern a les portes d’un hipotètic relleu de Clos a l’alcaldia.

La festa està servida. Només vull saber què en faran de Clos (sembla que no arriba el ministeri que desitjava) i qui dels tres aspirants a rellevar-lo (Mascarell, Martí i Hereu) se’n surt amb la seva. Ferran Mascarell té un problema. És poca dosi renovadora i, a més, s’assembla massa físicament al propi Clos. (No fem broma amb això, perquè tots dos tenen el cabell blanc i una estètica massa tocada i posada. Això en una campanya de llançament influeix molt!)  En canvi, Carles Martí i Jordi Hereu són joves i presenten (el primer més que el segon) una imatge més progre sense afaitar, menys buròcrata encorbatat. Martí recull elogis sobre la seva gestió a Ciutat Vella, mentre Hereu és l’home de la Guàrdia Urbana, dels problemes del trànsit i la mobilitat. Temps al temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!