Saül Gordillo www.saul.cat

(Equip de la secció de Món de l’ACN. Gener de 2010)

L’Agència Catalana de Notícies (ACN) va néixer el 1999, dos anys
abans que morís Ramon Barnils, periodista que havia reclamat una
agència pròpia per vertebrar l’espai català de comunicació i per
explicar Catalunya al món. Coincidint amb el desè aniversari de l’ACN,
s’acaba de crear la secció de Món, amb delegacions a Madrid i
Brussel·les (ja existents) i la incorporació de Nova York, París,
Londres i Berlín. Aquest any els més de 250 mitjans de comunicació,
institucions i empreses abonades podran disposar de notícies
internacionals. És, sense cap mena de dubte, un pilar fonamental en la
construcció d’una agència nacional de notícies amb vocació integral.
Barnils, que als anys vuitanta va impulsar el primer servei de notícies
en català de l’agència estatal EFE, veuria aquest any com l’ACN és més
a prop del projecte que havia somniat.

A finals del 2006 es va
produir el canvi accionarial a Intracatalònia, empresa propietària de
l’ACN. El govern de Catalunya va assumir el 70% de la propietat, mentre
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio)
en va conservar el 30% restant. Des del 2007, la facturació de l’ACN ha
crescut espectacularment, i més tenint en compte el context econòmic
advers. S’ha tancat l’exercici del 2009 amb una facturació de milió i
mig d’euros, és a dir, el triple que el 2006. S’ha passat de 180 a més
de 250 abonats (televisions, ràdios, diaris, mitjans digitals, empreses
i institucions), i el consum de notícies s’ha disparat superant el
milió d’impactes. Hem produït menys notícies, però de més qualitat
(sortim més al carrer) i amb més formats (text, àudio, fotografia i
vídeo). El resultat ha estat més consums, més servei i més visibilitat.

El
poc interès que l’ACN havia despertat en els seus orígens ha donat pas
els últims anys a una sana enveja entre el sector. Abans els
periodistes de l’agència eren vistos amb estranyesa per la seva
polivalència temàtica i de formats. Avui, cada cop són més els mitjans
que aposten per la tecnologia com a oportunitat per aprofundir en el
multimèdia, és a dir que els professionals estan capacitats per
escriure notícies, enregistrar imatges de vídeo, prendre fotografies i
proporcionar àudios. Això que en altres països és apreciat com un
símptoma d’innovació (multimèdia i convergència de plataformes),
funciona a Catalunya des de fa deu anys gràcies a l’agència. En aquest
sentit, el model ACN, que ara s’estudia a les universitats del
país, és un exemple per als projectes periodístics del país que
afronten un present canviant amb la mirada posada en el futur.

L’esforç
per situar l’ACN en el panorama comunicatiu ha estat gran i és un mèrit
col·lectiu. L’ACN ha conservat la seva posició hegemònica en el
territori respecte a d’altres agències i mitjans. És l’agència que té
més professionals fora de Barcelona. El creixement d’aquesta etapa s’ha
basat en la informació d’àmbit nacional, però al mateix temps hem
tractat l’actualitat comarcal el més atractiva possible. Els nostres
periodistes a Madrid, Brussel·les, Nova York, París, Londres i Berlín
treballen les informacions que interessen a Catalunya. Tot això, s’ha
fet havent ampliat la cobertura directa al conjunt de territoris de
parla catalana (Illes Balears i País Valencià) i establint convenis i
acords amb altres agències com la italiana Ansa, l’estatal EFE,
l’anglosaxona Reuters i la propera France-Presse, entre d’altres. El
cas d’EFE, la quarta més important del món, és significatiu perquè
l’ACN hi té un conveni per compartir continguts, de manera que els
nostres vídeos arriben a Amèrica gràcies a la plataforma de l’agència
espanyola.

Fa deu anys naixia l’ACN a Girona. Aquest 2010
l’agència tindrà nova seu a Barcelona, mantindrà la delegació a Girona
i, a més, n’obrirà a Lleida i Tarragona, a part de les delegacions amb
teletreball per tot el món. Es posarà en marxa el postgrau de
periodisme multimèdia amb la Universitat Oberta de Catalunya, una
pàgina de notícies de Catalunya en anglès amb estudiants de la
Universitat Pompeu Fabra i s’ampliaran els acords amb la Universitat
Ramon Llull. Fa deu anys l’única llengua d’ús era la catalana, i avui
ho és també l’anglesa i l’espanyola. L’ACN és actualment una eina
indiscutible de suport estructural al sistema de mitjans, és a dir, una
manera d’ajudar les empreses periodístiques en benefici de tot el
sistema. No estava escrit que hagués de ser així, però el somni de
Barnils l’estem aconseguint: el servei als mitjans i al sector de
comunicació del país, i el repte d’explicar Catalunya enfora.

(Article publicat a totes les edicions del diari El Punt)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!