Saül Gordillo www.saul.cat

Ara que tot són cases grans o causes comunes, ara que el PSC es copia de CDC i pretén ampliar fronteres (qui havia de dir que l’obiolisme i el montillisme s’abraçarien a l’equador de la legislatura del Govern d’Entesa), el que està de moda és el perfil de l’independent. La casa gran del nacionalisme té amo, i es diu Artur Mas. La casa gran del progressisme no sabem ben bé quin amo té, perquè hi ha dies que hi surt Raimon Obiols, d’altres que es vincula a Antoni Castells i alguns apunten que l’autèntic amo es diu José Montilla i deixem-nos de bromes. Sigui com sigui, l’independent és una espècie perseguida ara que els partits catalans han sortit de cacera tot buscant noves captures.

Però la virginitat no existeix o realment és la peça més preuada de totes a les que el bon caçador pugui disparar. Té un preu relatiu, però en el mercat mediàtic encara va a l’alça. S’ha destapat, i segurament algun malpensat podria mirar al dolgut eurodiputat Ignasi Guardans [Guardans: “A Europa no es ve a defensar la independència”], que el fitxatge d’Artur Mas per a les eleccions europees no és verge ni independent del tot [La Vanguardia: Tremosa, el fichaje independiente de Mas para Europa, militó 17 años en CDC]. El cop d’efecte i el reclam a la casa gran del catalanisme [Tremosa: renovació d’alt nivell a la llista europea de CiU] pateix el primer revés mediàtic. Lleuger, però suficient com perquè alguns àcids facin córrer que Ramon Tremosa té a veure amb Trem(p)osa, és a dir, amb trampa. La política és molt dura, Ramon. Ell no ho ha desmentit perquè és cert. Tothom té un passat, i políticament més val tenir-lo, en certa manera. Sabent que tard o d’hora sortiria, hauria resultat més encertat dir-ho d’entrada.

En canvi, qui sí ha hagut de fer un desmentiment rotund aquest divendres és ni més ni menys que el vicepresident del Govern de Catalunya i expresident d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira en el seu bloc inconstant. Carod no renuncia a res. A Esquerra, la pipa de la pau encara haurà d’esperar. Que no hagi acceptat la seva retirada com a candidat no vol dir, però, que no hi estigui negociant amb Joan Puigcercós, com informava Iñaki Ellakuria a La Vanguardia: Carod renuncia a las primarias y negocia con Puigercós el relevo. El dia que es produeixi el pacte Carod-Puigcercós per evitar les primàries internes, serà objecte d’una notícia més destacada i menys confusa que no pas la d’aquest divendres, en una setmana enverinada. És una setmana de molta especulació. Periodisme d’urgència, polítics neguitosos i moltes corredisses mentre els problemes reals i profunds del país van per un altre costat.