José Antich al seu llibre "El Virrei" i Ramon Pedrós a "La volta al món amb Jordi Pujol" ho explicaven molt bé, això de les habilitats protocol·làries dels governs de CiU per presentar el President com a cap d’un Estat inexistent. Sergi Loughney, que era el cap de protocol de la Generalitat pujolista, havia de fer mans i mànigues perquè la senyera hi figurés en recepcions oficials a l’estranger, amb una enorme cintura enfront de les ambaixades i els aparells de l’Estat espanyol. Resulta curiós repassar aquests dos llibres, ara que hem sabut de l’episodi de Carod-Rovira i Maragall a Israel (en el primer viatge oficial a l’estranger dels dos dirigents del tripartit). Carod va plantar el President perquè la senyera no hi era a Israel, però, en canvi, no faltaven símbols i banderes espanyoles. Fa una mica de riure tot plegat, però cal felicitar el president d’ERC perquè almenys ha estat coherent. Carod ha de fer el paper de nacionalista militant que tenia l’anterior govern de Pujol, com a mínim en la política i la projecció internacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!