Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

19 d'abril de 2008
5 comentaris

Benvolgut Arnau Montilla Benet

Benvolgut Arnau Montilla Benet,

No ens coneixem personalment, però he sabut de la teva existència per una sèrie d’informacions que et fan aparèixer com a protagonista arran d’una sentència judicial que et condemna a pagar una indemnització de 269,53 euros i una multa de 30 més, per haver malmès un parell de cabines telefòniques a la Rambla de Canaletes enmig de la multitudinària celebració d’una Lliga guanyada pel Barça. Has estat notícia en mitjans gratuïts i estatals, en les edicions catalanes dels rotatius estatals, en un diari català, en un diari comarcal, i en digitals d’aquí i d’allà. Vaja, que la teva ximpleria no ha passat desapercebuda. Mai un acte vandàlic com el teu havia merescut aquest desplegament que els diaris hi han dedicat, ni les energies i interès que han demostrat els meus companys de professió que treballen als tribunals. Mai dues cabines (una puntada de peu al vidre d’una i un cop a l’auricular del telèfon d’una altra) havien requerit de l’atenció mediàtica pel mobiliari urbà. Es veu que et trobaves a les Rambles, en una celebració blaugrana típicament marcada pels excessos i les bretolades. Suposo que no vas ser l’únic a qui se li va anar l’olla. Anaves acompanyat, però a ells no els van identificar.

No has estat el primer ni seràs l’últim que trencarà cabines. (Per què existeixen encara aquests artefactes que ocupen i distorsionen l’espai públic, amb una estètica sovint deplorable?). Però es veu que són els teus cognoms —Montilla Benet— els que determinen que siguis notícia. Si et diguessis d’una altra manera, la bretolada hauria passat sense pena ni glòria pels tribunals. Indemnització, multa, i avall que fa baixada. La sentència no hauria corregut com la pólvora entre els meus companys de professió. Ningú no n’hauria fet cap cas, no en dubtis. Però ja veus que això de dir-se Montilla és dur, noi. Tens 24 anys anys, i suposo que aquella nit anaves engatat. La borratxera és notícia perquè et dius Montilla ho entens, oi? Jo no hi estic gaire d’acord que així sigui, però Déu me’n guard de criticar els meus companys, que encara em dirien de tot. Alguns inclús m’acusarien d’escriure’t aquí perquè, indirectament, treballo per al teu pare. I a mi em fa molta mandra que em diguin aquestes coses, saps. Però el que sí que volia era dir-te que vagis amb ull viu. Que si t’engates, intentis no fer cap tonteria ni cap destrossa. Que no et fiquis en cap embolic. Perquè no ha servit de res que fins ara ningú no et conegui pels mitjans de comunicació. Que fins ara no t’haguem vist ni fotografiat i que no sabem res de la teva existència més que el nom —com és que el pare i la mare et van posar Arnau fa 24 anys?— no t’ha servit de gaire per salvar-te d’aquesta manera de fer que tenim els periodistes. Alguns companys meus s’excusen dient que has estat notícia perquè els fills d’un dels presidents que havia precedit al teu pare també havien estat notícia, encara que per assumptes ben diferents. I tu quina culpa en tens? I tu quina culpa tens que el teu pare sigui President de Catalunya quan del que estem parlant és d’una mala engatada? Doncs ja ho veus.

Res més, Arnau. Només era això.

  1. Benvolgut Saül Gordillo,

    Això de l’ull viu ja li deuria dir el seu pare abans de ni que fos President de la Generalitat.

    Res més, Saül. Només era això.

  2. A mi també em crida el nom: Arnau. Un immigrant andalús que li va posar aquest nom al seu fill fa 24 anys… ens ha de fer reflexionar, sobretot quan encara avui escoltem com aquells purs de sang reclamen al pare que s’integri (Pujol dixit). Íntegrat!, vull dir, sigues com jo, pensa com jo, defensa el que jo defenso.

Respon a Carles Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!