Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

11 de desembre de 2006
21 comentaris

Barnils i Sentís

Coincidències. Aquests dies una exposició organitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils a la Universitat Pompeu Fabra [web] recorda Ramon Barnils [viquipèdia], mort ja fa cinc anys, com a periodista de referència [notícia]. També es projecta als cinemes la pel·lícula de Marc Recha Dies d?agost [tràiler i entrevista a Recha a VilawebTV], inspirada en Barnils. [Vador Montalt: Sobre Dies d’agost] I aquests dies també es publica Memòries d?un espectador, d?un altre periodista, Carles Sentís, a punt de complir 95 anys. Manuel Cuyàs va un xic més enllà i, diplomàticament, el titlla d?«espectador actiu».

Rellegint articles de Barnils publicats a El Temps, que trobo recollits a Contrastant [hemeroteca], vaig a parar -vés quina cosa- a una peça que fa referència al periodista autodenominat centrista: «Carlitos Sentís, que va començar la revolució i la guerra com a funcionari de la Generalitat, i que la va acabar, només dos anys i mig després, d?oficial de l?exèrcit feixista, amb a l?endemig un reciclatge a base de fer espionatge per al seu nou amo i en contra del vell. Molts anys després, i després de successius reciclatges i canvis d?amo -ell, pobret, no ha pogut manar mai, no passa d?estiracordetes- va cometre l?únic pecat imperdonable que ha comès, en pecar enllà de les seves forces: aprofitant que Eugeni Xammar, un dels nostres grans periodistes, ja era mort, li va dir mentider. Xammar és qui a la seva biografia Seixanta anys d?anar pel món explica la trajectòria republicano-feixista del patufetista Espion de Franco.» Ja ho veieu. «Geni i caricatura fins a la sepultura», que escrigué Barnils d?en Carlitos.

  1. Només dir que al llibre que recull els articles de Barnils (molts del mateix setmanari) en dedica tres a descriure la figura de Sentís, president del Col·legi de Periodistes, i motiu pel qual en Barnils estava donat de baixa. Queda clar el passat col·laboracionista i feixista de Sentís.

  2. Saül Gordilla, deixa de manipular.
    Deixa d’intentar transmetre que en Ramon estraria a favor d’ERC, i del tripartit.
    Si en Ramón fós viu, us anomaria com us mereixeu: BOTIFLERS!
    Si hi havia quelcom aue treia de polleguera en Ramón, era el PSOE, i vosaltres heu posat al PSOE més español, al front de la Generalitat, tot i haver perdut.
    Em fa fàstic Gordilla, el teu periodisme. Tant innocent i independent, i no pares de treballar per en Puigcercós i el PSOE. Ets coml’Enric Sopena.
    Què passa has de fer mèrits per veure si el nou govern et col·loca? Molt bé fes-los, però no utilitzis a en Ramón Barnils- un PATRIOTA de veritat, no un progre com vosaltres- per justificar la vostra traició al país.
    Ah, i el Col·legi de Periodistes, és tant sectari com tu.

  3. El llibre en qüestió és de l’editorial La Magrana i es titula "Ramon Barnils. Articles". No té pèrdua la minisèrie de tres articles titulats "Un tomb per la púrria", publicats amb motiu de l’entrevista que van fer a Sentís al programa "Un tomb per la vida". Quedem-nos amb el que li va dir Xammar a Sentís, l’espia de Franco: "De tots les feines que un català pot fer avui no n’hi ha cap de més baixa, de més bruta i de més menyspreable que la vostra". Llàstima que Xammar va morir sol i oblidat, i Sentís acapara planes de diari. Però sort que el temps al final posa tothom al seu lloc.

  4. Com a patriota, i com a gran periodista, lliure, de debó,que fou en Ramon Barnila, era pluralista.  Gens sectari, Saul. Gens "avantatgista".

    I, per si no t’ha interesat recordar-ho o aprendre-ho, en Barnils va acceptar, i va treballar molt i molt bé, col.laborar professionalment amb en Josep M. Cullell i Nadal, un altre gran patriota, en la seva campanya de les Municipals de BCN, front el Maragall postolimpic.  
    I van fer una gran campanya i van obtenir un magnific resultat, quan el Princep de Sant Gervasi creia que seria un passeig triomfant. I no ho va ser.

    Gràcies a l’electorat barceloní. Gràcies a Cullell, i a CiU. i gràcies, també, a Ramon Barnils.

    El sectarisme del col.legi oficial de periodistes "progres", i de le seves crosses, no pot pretendre també "xuclar" la figura d’en Ramon Barnils, periodista independent, que va deixar molts i molts articles punyents i clars.

    Recordar els fets , sense reescriure sectàriament la història, amic Saül.

    En Barnils va treballar professionalment una sola campanya, des de dins. Aquesta.

    I ni en Cullell ni ningú de CiU se l’ha pretés mai fer "seu".

    Menys d’altri, que no el vareu coneixer gaire, ni partits ó líders als quals mes aviat, despreciava, per la seva mediocritat, nacional i política.

  5. Felicitats per l’apunt d’avui, Saül. És clar i transparent com una gota d’aigua, i valent. Sobretot valent. Tenia moltes ganes de llegir coses com aquesta, ara que el Sentís presenta les seves memòries. I si no pot ser a la premsa escrita (tots sabem al servei de qui estan la gran majoria de diaris), almenys que sigui a la blogosfera.

    Salut i endavant!

  6. Només voldria afegir al comentari de l’amic Saül que quan Sentís es va posar al servei dels colpistes ho va fer a les ordres de Cambó, aquest personatge tan admirat encara  per determinada dreta catalanista…

    Salut!

  7. Només voldria afegir al comentari de l’amic Saül que quan Sentís es va posar al servei dels colpistes ho va fer a les ordres de Cambó, aquest personatge tan admirat encara  per determinada dreta catalanista…

    Salut!

  8. Un altre que morira a ca seu, al seu llit, sense que la justicia aparegui i la memória segueixi enterrada. Cal recordar Sentís, com un Catalá traïdor.

  9. És molt fàcil aplicar els paràmetres actuals a aquells que ja no hi són. I molt pervers. Barnils diu que és bo poder votar ERC. Però què deu tenir a veure aquella ERC amb l’actual? Què pensaria Barnils ara? ¿Seria conseller o director general d’aquest tripartit? ¿Hauria passat per la deriva del PI? ¿Col·laboraria amb algun polític concret o alguna causa determinada? ¿Treballaria a favor del que alguns anomenen front nacionalista? ¿Criticaria les pallassades del primer tripartit i els silencis del segon? La veritat és que no ho sabem.    

  10. Carles Sentis i com ell tants d’altres catalans que van entrar per la Diagonal de Barcelona el 26 de gener de l’any 39 amb les tropes feixistes del govern de Burgos. Mai en demanat perdó. Privilegiats del règim franquista durant els 40 anys foscos i sinistres de la dictadura. El poble, mai oblidarà.

  11. Llegint alguns dels comentaris publicats aquí contra el Saül Gordillo, em pregunto quin virus portem a dins dels catalans que ens hagi encomanat aquesta fúria de destruir-nos entre nosaltres mateixos. Un periodista com Saül, que escriu en clau de país, que dóna espai i veu al record del professor Barnils, que publica en català, i tantes altres coses, tot plegat, en resum, dic, no serveix per valorar amb seny el treball que està fent, i criticar-lo de forma assenyada quan cal, sinó per denigrar-lo. I entre gent que, teòricament, compartim unes mateixes bases de país. De fet, veient el grau d’afectació del virus, no és estrany que siguem on som.

  12. Tot i que no em coneguis, soc una blogger de fa poc, podria dir que m’he introduit en aquest petit món de lluita ideologica internautica arran de l’afició de la lectura de blogs com el teu… molt interessant, i de lectura diaria obligada!

    salutacions d’una fan internautica…

  13. Gràcies per penjar aquest video d’en Barnils. M’agrada el que has escrit, tot i això recomano a tothom llegir el llibre de Carles Sentís, trobo la descripció dels anys 30 i de l’època de revolució CNT-FAI molt interessant, és molt bo que la deixi escrita.

Respon a Miquel Maci Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!