Partit inoblidable. Golejar el Madrid al Bernabéu sense patir gens ni mica és una sensació desconeguda fins ara. Només quatre minuts, després que el Madrid s’avancés, han recordat el patiment d’anteriors derbis. Però un cop empatat i fet el segon, la resta ha estat bufar i fer ampolles. El Barça juga amb una perfecció i una seguretat que ridicultzen els blancs. Quina humiliació futbolística. Ha estat un partit, com diu el tòpic, històric. No recordo cap golejada així al Bernabéu. Estic content per
Guardiola. La victòria d’avui, i la Lliga que aquesta comporta, són un premi al talent, a la coherència, a la valentia, a la sensatesa, a la modèstia i a la prudència també. Res a veure amb allò que arribava de Madrid, especialment les últimes hores. La premsa madrilenya havia construït un escenari que s’ha enfonsat amb el 2-6. Nosaltres, però, no cometrem els seus errors de cara a dimecres. Confiança i prudència.
Tan de bó això sols sigui un aperitiu…el partit de Londres és realment el més important. Mentre “que nos quiten lo bailao”.