Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El director blocaire del diari Bon Dia, Albert Roig, celebra en aquest apunt els resultats de l’Estudi de Mitjans d’Andorra, ja que el seu rotatiu manté el lideratge al Principat per segon cop consecutiu (amb un 75,7% dels lectors que consumeixen premsa escrita) i un augment del 4,3% respecte els sis mesos anteriors. Bon Dia es consolida com el diari més llegit del país, resa la informació. El gratuït desbanca el Diari d’Andorra (67,5%), que, no obstant, augmenta lectors d’un 2,7% respecte el desembre de 2006. Els que en perden, en canvi, són Més Andorra (-5,5%) i El Periòdic d’Andorra (-7,9%).
Bon Dia és un diari més popular, mentre que Diari d’Andorra s’adreça més aviat als cercles de poder. La gratuïtat segurament condiciona, però al darrere també hi ha models de diari i opcions periodístiques que condicionen els resultats d’audiència. Andorra, doncs, s’afegeix al club de països en què els gratuïts són líders d’audiència. I hi afegiria que l’aposta tecnològica pel digital alguna cosa hi deu tenir a veure en tot plegat.
Per cert, que Roig, que va participar a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada, manté aquests dies en el seu bloc un interessant debat sobre el periodisme a Andorra.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig ser a Andorra fa poc i la feina va ser meva per trobar un diari. No hi han quioscos. Els punts de venda són comptats! A partir d’aquestes condicions, no m’estranya que els diaris de pagament facin poca xifra.
Des que van arribar a les nostres ciutats sempre he cregut en els diaris gratuïts. De la mateixa manera que escoltar una ràdio o veure una cadena de televisió és gratis (tret d’excepcions en platafomes de pagament, és clar) accedir a un diari també ho pot ser. Estar informat és un dret. El dret a la informació és d’aquells que qualifiquem de fonamentals… per tant, per què no diaris gratis per estar informat?
L’arribada dels gratuïts es va veure com una amenaça al periodisme de qualitat, al periodisme escrit "de tota la vida", al periodisme "tradicional". Però en els temps que corren és indubtable que la forma de fer i entendre el periodisme escrit ha canviat (aquest bloc n’és un bon exemple). I les xifres demostren que el periodisme dels diaris gratuïts té un púbilc nombrós. Per tant, agradi més o menys, es tracta d’un periodisme contemporani.
I una última reflexió. Us heu fixat que un diari que comprem ens l’emportem a casa i el guardem gelosament tot el dia fins que caduca a mitjanit, mentre que un gratuït normalment el llancem o l’abandonem allà on sigui immediatament un cop l’hem llegit? Suposo que el principi de propietat aflora quan paguem un euro i desapareix quan el diari no ens costa un ral. Condició humana…
gratuït en català que es distribueixi
per tot Catalunya. Algú hauria de fer un diari gratuït en català per tots els Països
Catalans que a més d’incloure d’informació nacional , també donges importància
a d’informació local. Per cert per tots aquells preocupats pel medi ambient us recomano
que participeu en el Dia de
l’Acció Blocaire