Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

12 de juliol de 2006
25 comentaris

Amb Rita Marzoa

L’arribada d’Oleguer Sarsanedas a la direcció de Catalunya Ràdio, després de l’etapa fosca de la innefable Montserrat Minobis, va ser interpretada com una oportunitat per aturar el desastre. L’Estudi General de Mitjans acaba de certificar aquest dimarts el lideratge de l’emissora pública catalana. Me n’alegro, sincerament. Però aquests resultats d’audiència coincideixen amb l’anunci de la retirada de la graella per a la propera temporada del programa “Si més no”, dirigit i presentat per Rita Marzoa. No sé si el model de l’emissora pública ha de ser el de fitxar presentadors mediàtics. Manel Fuentes i el trident Toni SolerQueco NovellManel Lucas són algunes de les veus que podrien acabar a Diagonal 614 a partir del setembre. Benvinguts siguin. Però crec que l’aposta per recuperar el terreny perdut no hauria de basar-se en el sacrifici de programes de referència en això que en diem els Països Catalans. Que una professional compromesa com Rita Marzoa “caigui” de la graella és una mala notícia.

Les iaies de Pego estan de dol, i no són les úniques. Em declaro, ara i aquí, oient damnificat per l’emissora pública del meu país. El model Sarsanedas té la seva perversa coherència. Acaba amb el “territori comanche” que suposava la franja de 3 a 4 de la tarda, històricament lligada a continguts de compromís desacomplexat amb el país. Ni les iaiaes de Pego, a l’hora de fer postres de músic, ni el lloro, el moro, el mico ni el senyor de Puerto Rico. Terra cremada. Ho compensaran amb unes falques netejadores de consciències que vagin repetint la cantarella de “Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya”.

Fa dies el filòsof Josep Maria Terricabras s’indignava per l’espanyolització de TV3, la seva. El blocaire independentista Quim Soler (CUP) superava l’estat de la indignació amb Visca la tevetrespanyola!. Ahir, el militant republicà de les Illes Amadeu Corbera escrivia Fins aviat, Rita. Doncs, això. Fins aviat.

M’agradaria saber què en penseu. Feu comentaris. Els farem arribar a l’emissora.

  1. Jo també som de Mallorca, i ahir llegint el blog de n’Amadeu me vaig enterar de la noticia.

    Tot d’una vaig enviar un mail de suport al programa i vaig fer un apunt al meu blog lamentant que perdessim referents.

    Està molt bé que el circ entri a Catalunya Radio, però que no ens llevin el pa.  

  2. …és una desgracia ho miris com ho miris, el PSC-PSOE hi està fican tota la merda socialista a la corpo de forma descarada. Si la proxima legislatura hi tenim als socialistes a Palau, la falca de catradio de la radio nacional la faran desapareixa, "Vamos esto fijo"

  3. Indignat, és la paraula adequada, un programa com el de la Rita Marzoa que integra tota la cultura dels Països Catalans no pot ser esborrat de la graella de Catalunya Radio (radio nacional de Catalunya). "Si mes no" un programa que fa país.

  4. Vaig escriure un missatge de suport a la Rita, i me’l va contestar, és un tia guai.
    Però compte, qui collons ens pensavem qui eren els sociates, ells només tenen un objectiu, i és la seva solució final.
    ANIQUILAR EL SENTIMENT NACIONAL CATALÀ

  5. Doncs mira, una altre franja horària que em passaré a RAC1. Catalunya Radio acabarà obtenint el que es mereix.  L’EGM només el dona com a líder al matí, o sigui que així els hi va. Cada cop menys catalans, i més avergonyits per ser catalans……

  6. A la CCRTV han integrat tant el marc de referència espanyol, que fa que a l’únic que actua normalment sense ser provincià (l’home del temps q utilitza el marc de referència de la seva audiència, molt més raonable que altres criteris polítics), l’ataquin per a fer-ho. 
    No es coneix cap altre cas al món que tenint una audiència potencial d’11-12 milions, escolleixin ignorar-ne una bona part conscientment i tancar-se en 7 milions.  Quan la missió fundacional de la CCRTV suporta anar a pels 12 mo., no entens què tenen al cap els seus responsables.
    Jo crec que falta ambició i alçada de mires, no sé si per falta de competència o perquè han interioritzat tant els referents espanyols, que s’han arribat a creure allò que son una TV i radio "autonómicas", és a dir, regionals o de 2a.  És com LV, l’editor de la qual ha interioritzat tant aquest esquema que diuen que es passa el dia enganxat a la web del Mundo, a veure què diuen des del centre del món (Madrid, of course).  Aquesta política continuada ha portat a LV de ser un rotatiu referent europeu a ser un referent al principat i amb prou feines.
    A més, el fet que l’intervencionisme polític continuï a la CCRTV en la figura d’en Majó és preocupant (sí, ja sé que té prestigi, però també té carnet del PSOE i ens havien explicat que posarien a algú independent). 
    Doncs això, que donin un cop d’ull a la missió fundacional de la CCRTV i que tinguin una miqueta d’ambició i mirin més cap al nord i Atlàntic enllà, que a la meseta no es té notícia que hagin sorgit mai gaires innovacions.  Sense això, estan fent Citytv bis.  Anselm

  7. El programa "Si més no" cau de la graella perquè (juntament amb "Sense fronteres") és dels pocs espais radiofònics que té com a referència el marc dels Països Catalans amb normalitat, de forma desacomplexada. I ja se sap que això, als regionalistes del peix al cove, els qui veuen fronteres a Alcanar i a Portbou, no els ha agradat mai. Simplement perquè desconeixen aquest marc social i cultural i, per tant, no el controlen. I prefereixen ignorar-lo abans d’aproximar-s’hi. Ja se sap que la ignorància és molt atrevida.

    Els altres només podem fer una cosa  (que la Rita ens ha demostrat que és possible), aplicar el marc dels Països Catalans a tot arreu (a la feibna, a casa, a la taverna…) de forma normal i desacomplexada, superant fronteres mentals i absurds límits refionals. Fem de "Si més no" una forma de ser.

  8. L’altre dia ho pensava. Hi ha programes, hi ha periodistes, que fan nosa als polítics ben pensants. Va passar fa anys, com bé dieu amb … el senyor de Puerto Rico i ara amb la Marzoa. I potser passarà amb el Soler quan puguin si no afluixa (ara, que afluixarà!).
    El que sap més greu és que hagi estat el tripartit "d’esquerres i catalanista" (ha!, ha!, ha!) qui faci la feina bruta. TV3 i Catalunya Ràdio eren menys espanyolistes abans amb els xicots aliats del PP que no pas ara: on s’és vist?
    Una abraçada a la Rita i al seu equip. Si us fitxa una altra emissora ens tornarem a "veure".

  9. Vaig deixar d’escoltar-la el segon any de mandat de la Minovis. Un dels motius va ser pq van fotre fora en Clapés, després que el primer any de la Minovis destroces mitja graella. En fi, que actualment ja no la poso mai.
    La llàstima és que cat ràdio arriba a molt de territori dels ppcc, i si ho van españolitzant d’aquesta manera, la gent de les illes i el pv, no tindran cap emisora de radio que s’hi puguin mig identificar…

  10. La degradació de Catalunya Ràdio ha vingut, des del meu parer, no pas per la liquidació dels continguts de caire nacional sinó per la substitució de bons professionals per gent del piló radiofònic. D’exemples n’hi ha uns quants. Per començar el duet Barril-Ollé que fan unes notícies que semblen del planeta Gamímedes i que cada dia s’acosten més al programa insofrible que els mateixos perpetren al 33. (Per cert, el dia que es jubili en Barril a Catalunya es crearan, pel cap baix, 600 llocs de treball, els mateixos que aquest acaparador ocupa sense complexos) Per una altra costat tenim en Grasset que en un any ha assolit el discutible mèrit de passar de 150.000 oients a 50.000, un símptome de les capacitats radioactives d’aquest ciutadà de Tarragona. Per últim la Marzoa feia un programa fluixet, poc atractiu, amb una locució més propera a la ràdio local que no pas a un programa nacional. El millor és pensar que Catalunya Ràdio, la líder del país, va ser dirigida per una Minobis que venia d’una ràdio de segona com Ràdio 4. A la ràdio líder s’hi van afegir gent com en Barril i l’Olllé que venien d’un programa escoltat per 4 gats a la COM i per la Marzoa que venia d’una altra ràdio d’audiències d’escala de veïns com Ona Catalana. Tot plegat és com si el Barça fitxés l’entrenador del Polvoritense i dos cracks de la tercera regional. La liquidació de Catalunya Ràdio, pública i manifesta, s’ha fet a base d’erosionar qualitat i oferta. La idea passava, i crec que segueix passant, per minoritzar l’espai comunicacional de Catalunya.

  11. Estic molt emprenyat. Es van carregar l’Orquestra, després Postres de Músic i ara aquest programa de la Rita Marzoa que és un gran programa i del qual sóc adicte. Cap on van Catalunya Ràdio i TV3? Què volen, l’humor de la factoria de El Terrat i la tonteria de Polònia? Es deuen pensar que amb aquesta mena d’humor fan una gran cosa, fotent-se del polítics es pensen que critiquen el poder? Quin poder? No pas el PODER. Aquest Poder econòmic i mediàtic que talla el bacallà, que influeix en estatuts, polítiques i infraestructures. Aquest Poder ni es toca. El que fan aquests "mindundis", per usar un dels seus barbarismes, és el: caca, teta, cul i poca cosa més. No sé cap on van els "nostres" mitjans, però em sembla que cap on van els altres: a repertir morfina que ve el temps de revalidar la sociovergència. 

  12. Acabo de llegir l’entrada de Quim Soler i no dono crèdit. TV3 havia estat durant molt de temps un exemple de televisió pública i de qualitat a seguir. Els informatius, o la imatge corporativa de la cadena en són un bon exemple. Ara bé, desde fa uns anys, la "nostra" ens regala de tant en tant amb programes (i abans d’enumerar-los vull recordar que és una televisió de finançament públic) com el Cantamania citat, però també Sis a traïció, El Talp o Prohibit als tímids (em sembla que es deïa així la cosa). Que Entrelínies pretengui passar per reportatges d’informació seriosos clama al cel. La tertúlia del Cuní explota la vena més populista de l’audiència: veieu-hi com van tractar els okupes després del desallotjament del CSO de La Fera a Gràcia. Tenint-hi, per a més inri, la inenarrable Pilar Rahola com a telepredicadora estrella. Pagant-la nosaltres, damunt. 

    Programes de qualitat com Mil·lenium, que hi porta convidats de la talla de Zygmunt Bauman o Joan Fontcuberta, són mentrestant arraconats als espais més marginals de la parrilla de programació: qui ha de veure un especial sobre immigració amb Bauman d’allò més interessant un dissabte a les dues de la matinada

    Què pretenen els de TV3? Competir amb Telecinco i Antena3 produïnt els mateixos programes barroers? No és aquest el camí, no.

  13. Fa uns dies ho comentava en el meu bloc:

    Programes radiofònics que fan país deixaran d’emetre. Mireu, ara se’ls ha donat via lliure per carregar-se fins i tot el poc que queda i que anava fent la seva feina pedagògica. M’arriben veus que un programa de la primera hora de la tarda d’una emissora radiofònica de la Corporació deixarà d’emetre per donar pas a una tertúlia política dirigida segurament per algun periodista proper als socialistes. Això és el que s’ha fet, deixar-los el camí lliure per a l’espanyolització.

    Espanyolització dels mitjans de comunicació

  14. Jordi Basté, "postres de músic", Toni Clapes i en Marcelí," La nit dels ignorants", ara Rita Marzoa, com pot una emisora prescindir de programes que funcionen ?. Minobis i Sarsanedas l’únic que fan és obeir una ruta marcada pels socialistes des de que van arribar a la Generalitat,.Posar Barril a conduir un programa en hora punta ( 21 h. ) a part d’un suïcidi fa que se’t vegi el llautó

  15. Els mitjans de comunicació serveixen entre altres coses per a la consolidació de referents identitaris. Recordo haver llegit un article d’en Quim Monzó on explicava que els habitants més joves de les Illes Galapagos (pertanyents a Equador) s’identificaven com a peruans. La raó era que per raons economiques les televisions del seu país havien deixat d’emetre i només en rebien les ones del país veí: Hi veien el futbol, la informació i l’entreteniment i copiaven i s’dentificaven allò que veien.
    En aquest sentit la tasca d’una televisió com TV3 és molt important.( Jo mateix vaig aprendre molt català amb aquesta televisió) . El fet de fer seguiment de les tendències de l’audiència d’altres televisions és un signe d’immaduresa. Pots prendre nota de les modes (no tot han de ser programes sublims adreçades a audiencies selectes) però cal adaptar-los al televident tipus que et mira (recordem que fa anys els divendres al vespre a Catalunya es veia el programa de debat " La vida en un xip" mentre a Espanya l’estrella de la nit era "Un, dos, tres responda otra vez" que per a ells era el summum dels programes culturals). L’intent de copiar sense més ni més farà que perdis la teva audiència habitual i no guanyis gens de la potencial ja que preferiran l’original a una còpia (recordem la retransmissió de la boda de la Leti per exemple).
    I els informatius? Aquesta és la pedra de toc perque els informatius són el fet diferencial d’una televisió generalista. De la mateixa manera que els diaris informen de les mateixes noticies i allò que els diferencia són els articles d’opinió (ja sé que això és matisable).
    Els informatius de TV3 ( abanda de La Nit al Dia) s’han convertit en un informatiu regional. El seu marc de referència és cada cop més Espanya, o bé Catalunya dins d’Espanya. Ja no és només l’ús d’expressions com "Aqui a Espanya" o informar a bastament d’esportistes espanyols (la gran durada de la informació esportiva(!). Una altra semblança amb les teles espannyoles) és el fet de donar més importància a un succés a Ciudad Real (posem per cas) que a un esdeveniment cultural nostrat. Cada cop més podriem pensar que el Telenoticies és com un informatiu de A3 en català i amb un altre mapa del temps.
    I parlant de temps (aquell espai on hi ha el darrer reducte de mostrar un mapa dels Països Catalans), perque no dones ja directament l’oratge que fa a Espanya?  ÉS ridicul que per a mostrar el mapa de la peninsula més gran hagin hagut de deixar fora mitja Europa (No és conya, fa anys vaig llegir a El Periodico comentaristes que advocaven com un signe de cosmopolitisme que TV informés del temps que feia "A la resta d’Espanya" "ES que hi ha molta gent que va a Madrid cada dia" . Doncs això).
    Buf, que llarg! Doncs encara m’he deixat coses per a dir. (De la ràdio poca cosa puc dir que la sento gaire)

  16. “Un món de mones” de la Lloll Beltrant sí és un programa d’alló més dolent i sectari, a mi particularment no m’agrada, hi ha moment que crec que podría ser un programa de la cope. La Rita Marzoa tampoc m’agrada del tot però entenc que no tota la programació de Catalanunya Rádio m’ha d’agradar.

  17. Com deia en Borinotus es tracta d’aconseguir el control dels referents identitaris, veus com tots aquells periodistes que utilitzen l’expresió Països Catalans poc a poc són apartats de les ones, als esportistes catalans els anomenen espanyols i ja es comença a escoltar de tant en tant "Comunitat valenciana" per referir-se al País valencià. No és gens casual, es tracta d’esborrar tota la terminologia fusteriana. Veurem quan trigaran a ficar-se amb el mapa del temps.

  18. Qui va fer Televisió Valenciana, amb els continguts que té? Els socialistes. CyU pot haver fet molt mal al país, però també algun bé, i el més gran segurament és TV3. Ara l’estan desmuntant. Perquè convé fer-ne una eina. D’imbecil·lització col·lectiva. I qui té bona part de culpa aquí? Els badocs d’ERC. Ells van permetre que passessin moltes coses en aquell tripartit, i una de les més greus fou donar per bo que TV3 la controlés la sucursal del PSOE, amb un personatge com Joan Pons al capdavant. I ERC amb el lliri a la mà. Nota: això no pretén ser cap defansa de Convergencia y Unión (de intereses inmobiliarios y demás, S.L.)

  19. Hauríem d’anar pensant de fer una acció de protesta, no pas per la Rita Marzoa en concret, sinó en defensa nostra. Molts dels que ens queixem, alhora conformem bona part del gruix d’audiència de Catalunya Ràdio i TV3, però els dirigents de la Corporació prenen decisions cara a un altre tipus de clientela que… a l’hora de la veritat, tampoc no acaben enganxant: sacrifiquen la catalanitat de TV3 i de Catràdio en nom de vés a saber què i resulta que tampoc no agafa, tampoc no pren cos en res de concret. Ho poden anar fent, però, basant-se que la immensa majoria de nosaltres, gamarusos, seguim bastint el gruix de l’audiència, per a la qual no tenen cap respecte. No em sembla bé afeblir la nostra ràdio nacional ni la "nostra" televisió, però hauríem d’enviar-los un missatge clar. Per exemple, una setmana d’octubre o novembre, fer "vaga de TV3 i de  Catràdio". Potser valdria la pena anar-hi pensant

  20. Simplement repeteixo un tros del comentari que he posat a l’altre notícia sobre el comentari al bloc d’un regidor socialista:

    Si hi havia un programa a Catalunya Ràdio que era plural, aquest era el
    Catalunya Nit, on parlaven i opinaven gent de totes les tendències.
    Doncs el primer que va se va ser canviar-lo per un aborrit i monòton
    programa conduït per un locutor afí… i així amb tants altres que van
    ser arraconats. Qui serà la seva pròxima víctima? En Basses? Jo no
    entenc com encara l’aguanten tant… La Terribes? Tampoc m’extranyaria
    massa… va burxar massa al mentider ZP en l’última entrevista…
    Un programa com el de la Rita és molt necessari pel país, ja que parla
    d’aspectes de la nostra cultura, història i llengua masses vegades
    silenciats. Reconec que algunes coses eren millorables i que algun tema
    dels que va tractar no em va agradar la manera com el va agafar, però
    crec que és una bona periodista i el seu programa m’agradava forá, dels
    pocs bons que queden a Catalunya Ràdio, junt amb el Basses.

    A veure quan tarden a fer fora al Basses. Si ho fan, veurem com Catalunya Ràdio per el liderat en totes les franges horàries.

  21. Aquests dies ha sorgit per Vilaweb el mític darrer programa de l’Orquestra a a Catalunya Radio el 1992.  I va ser el darrer perquè va gosar criticar les detencions preventives d’independentistes d’en Garzón (enviant a la presó gent durant setmanes sense proves) i el govern socialista que li donava cobertura. 
    La mateixa kale borroka sociata que segueix campant per Catalunya (veieu alguns comentaris per a més referència) li va caure al damunt i en nom del "pluralisme" van aconseguir censurar el programa, que no es va tornar a emetre.
    No només això sinó que en Jordi Vendrell no va tornar a treballar allà fins a la seva mort.
    Per a arrodonir l’estalinisme de butxaca que gasten aquests pluralistes, aquest darrer programa va ser eliminat dels arxius de Catalunya Radio (no us sona a les fotos de Trotsky tot això?).
    Quina gentussa…
    Anselm

  22. Doncs això, una mica més d’anestèsia per al país. Amb la substitució de l’ecxel·lent programa de la Rita, "la cosa ja va prenent  forma". Abans ja van patir la mateixa sort gent com Gaspar Hernàndez, Basté, Clapés/Nolla, etc. Persones més o menys compromeses amb el país i amb la manera de fer ràdio, la ràdio nacional d’un país.
    Bé, i ara amb els nous programes de substitució, doncs això,  un parell més d’indiccions  d’anestèsia i apa que "no ha estat res"
    Et trobarem a faltar Rita.

  23.  

    Cat radio ha passat de ser tot un referent, a no ser res. De ser més que una emissora a ser una simple i justa emissora.

    La caiguda és total, des de programes de gran vàlua a la simple qualitat dels components. Jo he deixat d’escoltar-la, concretament el meu limit va quedar superat quan aquest estiu, en un espai on una periodista parlava d’un nou model de cotxe va tenir els nassos de dir que “els nous elements interiors son més LLAMATIUS que els del model anterior”

    Si a Cat radio no poden tenir cura de la llengua, si no es comprova que un periodista te el nivell mínim per parlar en català…

  24. Doncs ja és una pena que Rita Marzoa desaparegui de CAT RÀDIO. El seu programa no estava malament . No és amor d’ex-alumne seu, però és una tia fantàstica, canyera quan cal donar canya, però bona professional. Fins aviat, Rita! Els antics alumnes de MICRO OBERT no ens oblidem de tu!

    Jordi H.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!