Saül Gordillo www.saul.cat

Apunt de l’editorial: “La tarda del 10 de març de 2004 em va tocar preparar un perfil de
Mariano Rajoy que pocs dies després, un cop celebrades les eleccions
espanyoles del 14-M, havia de protagonitzar la plana del diari dedicada
al vessant més humà del nou president. Només quaranta-vuit hores
després, a tocar de la jornada de reflexió, el cap de la secció de
política em va aconsellar: “Potser que fem el perfil de Zapatero.” En
aquell canvi de perspectiva, l’impacte del brutal atemptat terrorista
no va ser tan decisiu com la (mala) gestió de la comunicació que va
protagonitzar La Moncloa. Vivim en una societat plena d’individus
hipervisibles, i aquest context també impregna la política i els seus
protagonistes. Més que mai, l’exercici de la cosa pública necessita
professionals que sàpiguen driblar les dificultats en un context
accelerat i hiperexposat. Però precisament per això la política
necessita avui més que mai una mirada estratègica que de fons la
justifiqui i la faci sobreviure, a la manera darwiniana, i l’adapti a
un medi molt sovint apàtic, la major part del temps escèptic i gairebé
sempre hostil.”