Moció de censura? Ara no toca

Moció de censura a Joan Laporta, el president més catalanista que ha tingut el Barça els últims temps. Moció de censura a un president que en el seu dia va presentar una moció de censura. Llàgrimes de Laporta en un acte de suport rebut per part d’elits. Llàgrimes com aquelles recurrents de Josep Lluís Núñez, qui ens ho havia de dir. La història sembla que es repeteixi, però seria injust posar Laporta al mateix sac dels seus predecessors. Laporta no és el mateix que Núñez, ni el mateix que Joan Gaspart. Laporta és una altra cosa, i val la pena tenir-ho clar. Segurament ha comès errors, com no. Segurament la moció de censura serà un toc d’atenció necessari, un avís per a navegants en un club que necessita un viratge. Però no ens equivoquem del tot. Un toc, un avís, sí. Una censura en tota regla és del tot desproporcionat i injust. Jo, que no sóc ni soci, m’ho miro des d’una distància prudencial. El club m’interessa com a fenomen social i cívic, com a fonament de país. El futbol, m’atrau quan és atractiu. Les coses no han anat bé les darreres dues temporades, però el compromís cívic ha estat inalterable. Frank Rijkaard ha marxat elegantment, com un senyor que és. No s’han fet xous, més enlllà de les sortides (nocturnes) d’alguns jugadors. Ara s’hi posa Pep Guardiola, a la banqueta, i cal desitjar-li tots els èxits. A ell, al president, a l’equip, i a la institució que hi ha al darrere. I desitjar-los èxits, al meu modest entendre, no és compatible amb donar suport a la moció de censura. Ara no toca.

[Vicent Partal: Jo, amb Laporta]

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *