Però dit això, i amb aquella alegria que almenys el Maresme per primera vegada sembla que s’endú un trumfo, cal recordar que no hi ha solució màgica ni pactada per a descongestionar l’N-II. Primer caldrà negociar amb el territori, i no caure amb l’error històric de l’imposició des de fora. Encara recordo l’època dels ministres prepotents —Sáenz Coscubiela es deia aquell home— i dels consellers absents —era l’època de Cullell— i després del ministre Borrell, quan al Maresme se li birlaven les inversions en benefici de la Barcelona olímpica de Maragall i se li imposaven autopistes de pagament. Que no repeteixin l’error d’imposar calçades laterals a l’autopista si aquestes no estan pactades amb els alcaldes (no sóc l’únic que se’n malfia). Que no repeteixin l’error de jugar-ho tot a l’aposta de l’obra pura i dura i desatenguin la inversió —més necessària que mai— en transport col·lectiu. Que no es quedi tot plegat en una foto Nadal-Álvarez, en un anunci mediàtic i una xifra (400 milions d’euros). Benvinguda sigui la iniciativa política de la Generalitat. Benvinguda l’oportunitat històrica d’una ministra que necessita refer-se i desaparèixer del Polònia a marxes forçades. I benvinguda sigui, quan es produeixi, l’aliança política al Maresme i des del Maresme per no desaprofitar aquest tren que passa amb 400 milions perquè aquests 400 milions no siguin només formigó i interessos empresarials, sinó realment solucions de futur amb ambició i respecte alhora.
La meva aposta és una combinació serena i intel·ligent, dialogada al màxim amb institucions i sectors de la comarca, de tres elements: la construcció de laterals a l’autopista gratuïts i respectuosos amb l’entorn, alliberament del peatge de l’autopista més antiga de l’Estat per als residents —almenys per als que van a treballar— i inversió en transport públic (rodalies de primera a tota la comarca, no només fins a Arenys de Mar, i carrils amb més bus a l’autopista). Modestament, ho dic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!