“Crec que
la nostra credibilitat (o manca de credibilitat) en aquest sentit ha estat
una de les causes -no l’única, però si una de les
més principals–
que ens ha fet passar d’un cicle electoral molt positiu (2003-2004) a un cicle electoral negatiu (2007-2008). En efecte,
en el període 2003-2004 la gent es creïa que podiem pactar tant amb el PSC com amb CiU, especialment en el Parlament de Catalunya.
La nostra equidistància era creïble,
tant abans de les eleccions com durant tot el llarg procés de
negociació que va portar finalment al Govern catalanista i d’esquerres
de Pasqual Maragall, el tripartit.
En el cicle electoral més recent, i especialment a les eleccions catalanes de finals de 2006,
haviem perdut aquesta credibilitat (i encara no l’hem recuperada)
ja abans de les eleccions; i l’apressada negociació -quina diferència
amb l’any 2003!- del Govern d’Entesa va acabar d’enfonsar-la.”
D’ERC: estratègia, pactes i credibilitat, d’Antoni Soy [bloc]
Quina mandra. Sempre amb les mateixes mentides. Això de l’equidistància ja no s’ho creu ningú. Com era allò d’enganyar molt de temps molta gent? Doncs això.
M’he llegit el post de’n Soy, i crec que la seva anàlisi és molt bona, molt. Ara bé, si hi ha hagut un error en la gestió de la credibilitat d’ERC, del seu projecte, com és que no hi ha responsables? Com és que segueix donant suport als qui han malaguanyat la credibilitat?
Saül, què en penses d’aquesta notícia? És curiós que cap mitjà (a banda del Diari de Girona) no se n’hagi fet ressò aquesta setmana, no?
“El tripartit
ha incrementat un 123% en dos anys els ajuts als mitjans de comunicació“
Cal dir que l’augment arriba al 500% si es compara amb l’últim any de govern de CiU.
Coincideixo amb l’anàlisi d’Antoni Soy sobre les claus del perquè d’un cicle electoral negatiu per ERC.