Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Explico aquesta anècdota perquè des que Manuel Mas va abandonar forçadament l’alcaldia de Mataró i va obtenir la seva compensació al Congrés dels Diputats, la visceralitat amb la qual tracta determinats plantejaments ideològics —especialment els sobiranistes— s’ha agreujat preocupantment. És superior a les seves forces. El centralisme jacobí el domina fins al punt de malparlar i insultar suposats companys de viatge que en algun moment l’han votat com a alcalde a ell mateix o al seu successor Joan Antoni Baron, han fet President de Catalunya el seu primer secretari de partit José Montilla o el seu expresident de partit Pasqual Maragall, o han donat suport a la investidura com a president espanyol el secretari general del PSOE Rodríguez Zapatero.
El seu recent apunt al bloc titulat Un grapat de frikis (i també Ara i aquí. Segrestats) ha provocat la resposta del republicà Antoni Soy [bloc] amb l’escrit Tranquil Manel, tranquil. Si ho llegiu veureu com paeix Manuel Mas l’obtenció de 25 diputats del PSC a les eleccions del 9-M. Les ressaques són molt dolentes, sobretot quan tenim una certa edat.
(Per cert, una xafarderia que ve al cas. En la recta final de la campanya, un destacat dirigent socialista mataroní em va fer una broma que deia així: “Si tu no hi vas [a votar], ell [en Mas] torna [a Mataró]” I potser això explicaria l’extraordinari resultat del PSC a la capital del Maresme.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Can PSOE-psc moriran d’una atac de cirrosi produït per aquest odi visceral que senten per tot allò que no sigui “la gloriosa espanna imperial”. o mpotser és més senzill i només és cinisme… Vis a saber
PepMia
Hi ha catalans, com és el cas de Manuel Mas (també Boadella, Vidal-Quadres, Borrell…per citar els més patètics), que amaguen dins l’armari la seva condició nacional, i quan en surten, disfressats d’espanyols com van, han de perbocar les seves fòbies al que són, per fer-se perdonar (?). Diem-ne auto-odi, mala consciència per la seva actuació, principi d’esquizofrènia identitaria…
Els catalans que no surten de l’armari tenen la mateixa tipologia i simptomatologia que els homosexuals de la dreta confesional.
Aquests darrers dies s´ha sabut del cas de l’ex-regidor del PP a Mallorca, Javier Rodrigo de Santos: españolista de pro, dretà sense fisures, membre dels legionarios de Cristo, contrari als matrimonis gais, participant als actes homòfobs organitzats per la lliberticida Conferencia Episcopal Española…i ara es fa públic que frequantava, compulsivament, locals de prostitució masculina , fins el punt de deixar-hi 50.804 euros a compte de les arques municipals. No hi ha res pitjor que aquells qui neguen la seva condició i la blasmen, de cara enfora, mentre la viuen de cara endins.
En Mas, com aquells catalans que han bastit la seva carrera de polítics professionals, al servei d’interessos forans, però que han viscut molt bé assumint aquest rol; prou saben que els successius governs centrals han ofegat el nostre país, que els únics bilingües som els catalano-parlants, que no publicar les balances fiscals ens perjudica, que no defensar els nostres drets fa mal a tots els que vivim a Catalunya. Però s’han d’autojustificar. La supèrbia els pot. Han de negar la major, a la manera de: jo no vaig contra els drets dels catalans, sino que els catalans no tenen drets. De puta pena.
L’odi del PSC envers el catalanisme, en alguns casos, directament l’odi a Catalunya, no es limita a en Manuel Mas. És congènit a qui se sap un simple tribú de províncies.
Tu mateix dónes la resposta a perquè tracten ERC tan malament, perquè els tenen rendits als peus, fa vergonya i tot, i et cito a tu mateix:
“companys de viatge que en algun moment l’han votat com a alcalde a ell mateix o al seu successor Joan Antoni Baron, han fet President de Catalunya el seu primer secretari de partit José Montilla o el seu expresident de partit Pasqual Maragall, o han donat suport a la investidura com a president espanyol el secretari general del PSOE Rodríguez Zapatero.”
Deu estar molt content aquest Manel Mas, tots els vots catalans fets al PSC per aturar a Rajoy ens posaran al BONO de president al Congres, això si que es nivell i tot gracies al vot de la por, donat al PSC.