Saül Gordillo www.saul.cat

Un article del President Pasqual Maragall [web] ens ha dut de bòlit a la professió periodística aquest dijous. Primer les maragallades, després l’estripada de carnet de la seva esposa Diana Garrigosa, la retirada forçada de la Presidència, les crítiques a l’aparell socialista i a Zapatero, la baixa com a militant, el festeig amb CDC, les aparicions mediàtiques —l’última aplaudint l’independentista Ibarretxe a Barcelona— i ara… l’anunci d’una aposta arriscada: presentar-se a les eleccions espanyoles del 9-M amb el Partit Català d’Europa. La notícia ha corregut com la pólvora, i ha posat els redactors de política en guàrdia. Des de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) s’ha copsat que l’entorn de Maragall descartava l’aventura. Al vespre, Maragall ha assegurat als periodistes de l’ACN Pere Francesch i Isabel Marquès que la decisió no estava presa encara. Vilaweb se n’ha fet ressò, de la notícia. Mentre s’especulava amb l’operació sorpresa de Maragall pensava que la candidatura podria fer mal, tant al PSC com —vés a saber— a CiU. Ni Carme Chacón ni Josep Antoni Duran Lleida haurien de veure la darrera maragallada amb bons ulls. L’opció de Maragall podria aplegar el vot protesta, el vot "antisistema" d’un sector de l’esquerra i del catalanisme. Només que esgarrapés un parell o tres diputats ja els faria mal. Potser tot plegat acaba en no-res, però el dia que ens ha donat i les possibilitats d’imaginar situacions és tot un regal.