Son datos objetivos que marcan tendencia general en el mundo y particularmente en Europa, Rusia y Oriente Medio. La independencia se ha conseguido por concesión pactada con la potencia colonial, por la desaparición de un imperio como el soviético, el otomano, el alemán, el británico, el soviético o el austrohúngaro, por victoria militar, por guerras civiles, por movimientos de liberación nacional o por una decisión unilateral como pretendía Kosovo."
De La independencia de Kosovo, del periodista de La Vanguardia Lluís Foix [bloc]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1) Haurà tardat gairebé un segle, però al final s’haurà rectificat allò que inicialment es va fer malament. Quan es van dissoldre els imperis turc i austríac, els principis sobre allò que calia fer, eren molt clars; però, com passa sovint, els interessos dels uns i dels altres van fer impossible una acurada aplicació del principi de les nacionalitats.
2) Com menys problemes de minories nacionals hi hagi a Europa, més unida i en pau estarà. L’Europa d’avui té molts més estats que mai, però també està més unida que mai.
3) Les mides dels estats no han de respondre a receptes de l’estil "small is beautiful". Hi ha d’haver els que hi ha d’haver, siguin petits o grossos. La reunificació alemanya, que forjà el naixement d’un gegant, obeeix al mateix principi que dóna lloc a la independència de la petita Eslovènia.
i 4) El gran problema d’Àfrica són les fronteres heretades de l’època colonial. Més tard o més d’hora és un problema que s’haurà d’enfocar.