"Muchos españoles pensarán que es una locura -o una traición- admitir la
posible secesión de partes de España. Pero, sin perjuicio de la
adhesión cordial a la idea de España y precisamente por ella, hay que
mirar la realidad y asumirla. Y esta realidad nos dice que -en
Cataluña, País Vasco, Galicia y Navarra- parte de los ciudadanos
quieren separarse. No se trata ya de competencias, dinero,
infraestructuras, deuda histórica, etcétera, sino, lisa y llanamente,
de la ausencia de un proyecto compartido que resulte atractivo. Puede
que los que quieran irse sean mayoría, puede que no; pero hay que
saberlo. Y, en cualquier caso, lo que nunca debe hacerse es estructurar
el marco constitucional de convivencia con la única aspiración de que
se queden los que quieren irse, porque, si tal se hace, resultará que
los que quieran marcharse terminarán yéndose y los que se queden habrán
destruido su Estado."
De Federalismo o autodeterminación, de Juan José López Burniol a El País
Em costa d’entendre que això que diu tan clar en López Burniol no ho vegin. A per cert, has vist la taula perídoca de la blogosfera feta pen Donaire? En bassas l’ha plantat al seu blog.
“Federalismo o autoderminación”, quina mania en fer servir “autodeterminación” en lloc d’independència o secessió, hi ha res més democràtic que l’exercici del dret de l’autodeterminació, l’acció de decidir per un mateix?.
El concepte “independència” no és el mateix avui que fa trenta anys, avui cap estat, membre de l’UE, és independent, tots són dependents de Brussel·les, és qui marca la política econòmica (BCE), la de defensa (Eurocorps), política agrària (PAC), parlament europeu (constitució), …. , la majoria dels estats anem amb EUR i han acceptat l’espai Schengen, en el nostre passaport posa que som membres de la UE, el lliure moviment de bens, …, el concepte d’estat no és el mateix, no hi han fronteres, cada vegada més els estats perden poder enfront un nou “estat” europeu, fins i tot, si es vol es pot fer servir el concepte de federalisme europeu.
La independència en el segle XXI en el fons és buscar una dependència, una dependència de l’UE el poder anar directament de tu a tu a Brussel·les, sense passar per Madrid, amb els mateixos drets i obligacions que tenen França, Alemania, Dinamarca, Luxemburg, cap estat és independent.
En les relacions bilaterals hi ha una màxima que diu, una relació és bona si ho és per les dues parts, la relació Catalunya-Espanya, no ens interessa, en quin moment, en quina època, ha defensat els nostres interessos, els nostres drets?. Si una de les parts no està satisfeta només queda el trencament, la secessió d’Espanya i ser dependents directes de l’UE, aquesta és la independència del segle XXI dins l’UE. Visca la dependència !!.