Maragall, més entranyable que mai

Pasqual Maragall ha anunciat aquest migdia que pateix alzheimer. L’anterior apunt en aquest bloc acabava així, volgudament críptic: "Però el més imprevisible està per venir. Potser avui. I no em refereixo a la conferència nacional d’ERC." El rumor sobre l’imminent anunci del President Maragall circulava ahir per les redaccions. Per responsabilitat i rigor no es podia caure en l’afany mal entès d’avançar una notícia delicada com aquesta. Maragall, conscient d’aquests rumors interessats, s’hi ha referit avui, en la seva compareixença davant dels mitjans a l’Hospital Sant Pau. Però el més impactant d’avui és el coratge i la valentia que ha mostrat Maragall. S’ha proposat lluitar-hi, com a expresident de la Generalitat i, per tant, com a figura institucional i dirigent polític de la història recent d’aquest país, i també com a pacient.

Maragall ha estat un alcalde i un president atípic. Sempre ha sorprès. De les maragallades n’hem parlat i escrit un munt. I el seu personatge a Polònia l’ha fet encara més entranyable. Quan estava en actiu, i també últimament amb la seva bata de President enretirat. Maragall és Maragall, i precisament perquè ens genera sentiments contradictoris ?carinyo i ràbia, passió i odi? en el pla afectuós i en l’àmbit ideològic o polític, em pregunto què haurem de fer a partir d’ara amb el tractament públic d’aquest personatge cabdal per a la història recent de Barcelona i Catalunya. Voldrà que variem el tractament? Què hem de fer, President?

[Hi han reaccionat Carod, Duran, Sirera i Saura, entre d’altres.]

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *