President, ara cal anar enfilant el camí d’Ítaca

El primer discurs institucional de José Montilla per la Diada Nacional de Catalunya com a President de la Generalitat ha estat potent, equilibrat i engrescador. Potent perquè l’he vist prou bé en el seu paper. Equilibrat perquè ha combinat el to reivindicatiu nacional amb l’eix social, però també perquè ha practicat l’autocrítica ?allò que la gent del carrer pensa i diu dels polítics? amb una crida a la confiança i l’optimisme col·lectius. I, finalment, l’he trobat engrescador perquè el to i el contingut són ambiciosos. Ha arribat a parlar d’una Catalunya de "ciutadans lliures" i això, a mi, em connecta amb el discurs sobiranista d’aquests dies. Ha parlat clar i amb convicció. No era fàcil, aquest seu primer discurs. Gens ni mica.

Venim d’un estiu infernal, d’una acumulació de despropòsits que han fet disparar els senyals d’alarma. La Catalunya que Montilla es troba com a President no és allò que ens havien venut, allò que ens pensàvem. El malson de les infraestructures és autèntic formigó que impermeabilitza la terra del país i evita que hi faci efecte el catalanisme de pluja fina promès. El descrèdit és tan gran que el dibuix del Govern d’Entesa entra en crisi, posant contra les cordes l’executiu espanyol, que amb aquest segon tripartit ja no és govern amic. I de proves no en falten. La Catalunya sense llum ni trens, amb autopistes col·lapsades i amb tants i tants altres dèficits, ha de ser un revulsiu per al President Montilla. Només té dues opcions. Amagar el cap sota l’ala i actuar com a xerric de Zapatero, o entendre la magnitud de la tragèdia amb lògica i mentalitat de Palau i no pas de carrer Nicaragua. Aquesta nit a TV3 he vist ?o potser l’he volgut veure, i ja em perdonareu? un Montilla que tenia el cap i els peus a la sala del Consell Executiu del Govern de Catalunya.

Estem ja en precampanya electoral espanyola, i qualsevol elogi o crítica pot ser mal interpretat. El nerviosisme i la pressió demoscòpica ho tenen, això. (Estic disposat a suportar comentaris impertinents, vaja.) Però de la mateixa manera que reconec el mèrit d’aquest primer Montilla a casa dels catalans a través de les pantalles fent el discurs institucional de l’Onze de Setembre, cal admetre que comença a ser l’hora d’exigir resultats. És l’hora, President, de fer realitat el seu eslògan de campanya. És l’hora dels fets, no de les paraules. El discurs s’aguanta i té força. Integra i aixeca una moral massa tocada les últimes setmanes. La càrrega de profunditat d’un fill d’Iznájar entre la senyera i les càmeres de televisió és vigent, almenys jo la segueixo veient.

Però el repte que Montilla té sobre la taula ?un país emprenyat que Enric Juliana ha situat en l’imaginari col·lectiu, però amb capacitat de regeneració, innovació i resposta permanent? no s’arregla per la via estatutària, President. Vostè ho sap perquè la realitat és tossuda, i ara té els peus i el cap al Palau. I també ho ha de saber perquè una majoria parlamentària en aquest país es manté en l’eix nacional amb esperit cada cop més sobiranista. Observi què passa a les files dels seus socis de Govern ?l’Esquerra permanentment en diàleg i tensió creativa, però també una Iniciativa amb una certa ànima autodeterminista? i tingui present que a casa seva, el PSC, hi ha catalanistes descontents amb el federalisme interruptus de Ferraz.

L’Estatut ha fet curt. Tothom ho sap i és profecia. L’acta de defunció sobtada data del juliol de l’any passat, i el cadàver es va haver d’aixecar a l’aeroport del Prat. Fins i tot Artur Mas diu que cal superar el text del 30 de setembre. En l’entrevista de diumenge a l’Avui [no trobo l’enllaç al web] hi detecto, implícitament, una tímida voluntat d’esmena. La nit d’aquell dissabte a La Moncloa va ser un error, però ell no ho reconeixerà de la mateixa manera que vostè es veu obligat a defensar amb les ungles aquell más vale pájaro en mano que ciento volando que el seu partit defensava en la campanya televisiva del referèndum estatutari.

Avui, la seva primera Diada Nacional de Catalunya a la Presidència, es pot ben dir ?més que mai? que tenim un país en moviment. I el moviment es demostra caminant, és a dir, amb fets i no amb paraules. El camí té un horitzó. Alguns diuen que es pot superar el llistó de l’Estatut aprovat pel 90% del Parlament de Catalunya, el del 30-S. Aquell text que es va aprovar amb una foto final que, mira quina casualitat, al cap d’un parell d’anys haurà retrobat els seus protagonistes aquesta mateixa nit en la recepció oficial al Parlament de Catalunya: Artur Mas i Pasqual Maragall. D’altres, com Josep-Lluís Carod-Rovira, situen l’horitzó en el 2014, i fent-ho s’hi juguen molt políticament, com bé apuntava Vicent Sanchis: El nou escac de Carod-Rovira. Però el més important és que el conjunt del catalanisme tingui clar quin és el camí fins a Ítaca, i així enllaço amb el programa sobre el comiat de Lluís Llach que TV3 ha tinguit l’encert d’emetre aquesta nit.

Un país amb el President Montilla, amb Lluís Llach i amb el Dalai Lama entrevistat per Mònica Terribas a la televisió pública és capaç de tot. També de ser feliç en llibertat. Algun dia.

Referències pròpies

Fa dies que em proclamo optimista [Quan Lluís Foix esdevé sobiranista]. Per a la Catalunya sobirana a Internet, per suposat ["Independència digital", article de Marta Rovira a l’Avui]. Per a la Catalunya cansada de l’endèmica deixadesa de l’Estat, també ["Hartazgo"]. Una Catalunya que treu pit [Jordi Pujol: com el català emprenyat es fa el "milhomes"] i en què alguns dirigents comencen a posar dates [Horitzó 2014 (ara seriosament)]. I, sobretot, perquè aquest és un país en ebullició. Una autèntica olla en què aquells que dubtaven [Salmond, Ibarretxe i Carod: per què hi falta Artur Mas?] comencen a fer passos endavant.

El President Jordi Pujol afirma ara que hi ha més catalans a favor de la independència. Qui ens ho havia de dir!

No us perdeu l’entrevista de l’Avui a Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia: "Els escocesos han deixat ben clar que volen un canvi"

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *