Escolta’m búfal
El búfal és l’animal més preuat per els pagesos vietnamites.
De fet, encara avui, és el seu ‘tractor’ (el seu competidor, ‘ el búfal de ferro’ ), és el seu fidel amic, és el que ajuda a conrear les terres, carrega amb les collites, empeny la premsa de la canya de sucre, es deixa acaronar per els nens.
Mai n’havia vist abans, només al zoològic. En pots veure arreu; treballant, dins les aigües dels rius, als camps d’arròs, amb nois i noies que l’utilitzen per trasl.ladarse d’un poble a un altre; en mig dels mercats, empenyent el carro i el seu amo en una carretera de primer ordre i pel mig.
””’Vine al camp i treballa al meu costat’
‘ Escolta’m búfal’
‘ Llaurar i sembrar és la nostra feina ‘
‘ Treballant tots dos junts no ens causarà cap esforç’
‘ Treballem fins que l’arròs hagi madurat’
‘ Aleshores tu tindràs molta herba per menjar’
Recordo amb nostàlgia veure’ls dins l’aigua del riu Day, en el recorregut que vam fer del mercat de Cog Ly fins a Lao Cai. Són tranquils i un fidelíssim company de treball del vietnamita.
Desconec fins quan podrem veure aquestes imatges. Els ‘búfals de ferro’ són a l’aguait, però sempre penso que els vietnamites seguiràn confiant amb els seus amics fidels; els búfals, els reals.
Després de llegir el poema en un llibre ( traduït dins les meves possibilitats ) he pensat en penjar aquesta postal, pintada a mà, i que vaig comprar a Correus de Ho Chi Minh City.
L’escena no per bucòlica i tradicional és irreal. Una mica difícil de veure en els circuits ja establerts per els turistes, però sempre et pots escapar i cercar altres indrets ……
Vaig fer diverses fotografíes dels búfals que em vaig anar trobant durant el viatge, però penso que aquest dibuix representa molt millor una escenografia que encara avui es pot copsar si es viatja per les valls, els rius i els poblets d’aquest país que molt a poc a poc va canviant.
””